17
d'octubre
del
2021
Actualitzat
el
27
de novembre
del
2023
a la
13:32h
La llengua catalana viu un moment delicat al sector audiovisual. La nova llei de l'audiovisual espanyola segueix en fase de negociació entre els departaments de presidència de la Moncloa i de la Generalitat i els grups al Congrés mentre el sector neda en aigües tèrboles. La manca de producció en català, per falta de recursos i projectes, ha fet minvar de manera significativa el catàleg de pel·lícules, sèries i obres en llengua catalana de les sales i, sobretot, les plataformes. La nova legislació que es prepara des de l'Estat -que ha aixecat polseguera a Catalunya per la manca de quotes per fomentar la llengua i ha unit el sector, les entitats i el Govern- també posa en escac el paper de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) en la seva tasca d'impuls i lideratge, atès que quedaria fora d'una nova via de finançament.
Des de NacióDigital posem el focus en aquesta situació. Diversos protagonistes de l'administració i la indústria analitzen el futur d'un audiovisual que requereix un nou impuls davant les mancances que s'assenyalen en l'última dècada i que mostren dades com ara la mitjana d'espectadors de cinema en català. El problema més greu i repetit és el finançament. Manca, declivi o no saber d'on aconseguir-lo són escenaris que marquen una agenda que entenen que ja va tard.
La llengua i el finançament, el finançament i la llengua. Dos conceptes que s'abracen i es mosseguen a la vegada en un sector que es va desplaçant a Madrid i que no aconsegueix fer quallar productes en català. En aquest univers, els elements que hi suren són la nova llei espanyola, la potencial reforma de la legislació catalana i el paper de l'empresa privada.
Núria Llorach, presidenta en funcions i vicepresidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) veu amb preocupació que la nova llei deixi la corporació fora dels ingressos de les taxes a les plataformes, a més de perdre competències en l'àmbit digital i de les plataformes. "La Corporació ha de disposar un marc de finançament suficient i estable per als reptes actuals i del futur. Això ho tenim treballat en una nova proposta de contracte-programa per als pròxims 4 anys que hem de tancar amb el Govern de la Generalitat. Per a nosaltres i per al sector, és una emergència", explica Llorach.
Altres veus, però, són més escèptiques. Vicent Sanchis, director de TV3, recorda a NacióDigital que encara que el paper de la CCMA ha de ser clau, "cal una reflexió seriosa sobre el seu model". "Es necessita una directriu ben clara cap a on va el futur de l'audiovisual", explica, "i que els pressupostos de la CCMA s'han de modelar cada any" donada la situació de volatilitat permanent del sector.
Totes les fonts, però, coincideixen: el català, a més, ha de tenir una presència obligatòria a les plataformes de contingut en streaming i així potenciar, encara que sigui amb quotes mínimes, l'oferta. Això sí, Jaume Roures, de Mediapro, avisa: "Si no fas un producte de qualitat no t'inclouran al seu catàleg".
El hub audiovisual és una solució viable?
El Govern es va marcar com a prioritari el blindatge del català i l'impuls de la producció pròpia. Així, els departaments de Cultura i Presidència segueixen negociant amb la Moncloa la llei de l'audiovisual. En paral·lel, però, l'executiu que lidera Pere Aragonès va posar sobre la taula en el Pla de Govern la creació d'un hub audiovisual que situés la indústria del país com a referència al sud d'Europa. Per a aconseguir-ho hi destinarà el 2% dels pressupostos de la Generalitat.
Una de les empreses que ja va decidir l'any passat posar-se mans a l'obra va ser Mediapro. Jaume Roures fa notar la proposta de la multinacional per situar un hub audiovisual per fomentar la producció de continguts a les Tres Xemeneies de Sant Adrià del Besòs. "Hem de trencar la dinàmica de ser un plató per al món i fer un salt qualitatiu de veritat", explica Roures, que ja ha proposat el projecte a la Generalitat. L'administrador únic de Mediapro reflexiona que el problema de base del sector audiovisual "és pressuposar que la CCMA és el motor del món audiovisual".
Des del Departament de Cultura expliquen a aquest diari que es treballa en la creació del hub audiovisual, encara que no es poden presentar detalls ara per ara, "que arribaran segur". En aquest sentit, la presidenta de l'Acadèmia del Cinema en Català, Judith Colell, reclama que el projecte que planteja el Govern "no sigui en detriment de la producció d'aquí". "No volem que la gent marxi a treballar fora", exigeix.
El paper de la CCMA i el CAC
Els dos redactats que s'han fet públics de l'avantprojecte de llei de l'audiovisual espanyola no afectaven només a la llengua catalana o a la producció pròpia. El paper competencial de la CCMA i del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) queda completament diluït a l'esborrany, un fet que preocupa, i molt, als dos òrgans. A preguntes d'aquest diari, la CCMA es reivindica com a servei públic i davant una possible pèrdua de competències asseguren que "és una qüestió bàsica que no hi pot haver dubtes legals". Fins a 28 al·legacions s'han elevat al Govern per tal d'esmenar aquestes qüestions.
"Tres al·legacions suggereixen substituir l'expressió encàrrec del servei públic per prestació. Aquesta és una qüestió cabdal", assegura la presidenta de la CCMA, Núria Llorach, "ja no es tracta d’executar un encàrrec, sinó de prestar la missió essencial de l'òrgan: el servei públic de comunicació audiovisual". Roger Loppacher, president del Consell de l'Audiovisual Català (CAC) reclama les competències per a l'òrgan en àmbit digital.
"Plantegem competències col·laboratives amb les altres entitats, com la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència". I recorda que si el CAC no té presència explícita no es fiscalitzarà ni controlarà de manera eficient la presència del català. Loppacher va més enllà i reclama, com va fer la setmana passada, una remodelació urgent de la legislació catalana per tenir un marc normatiu propi que garanteixi mínims. En aquest sentit, però, Sanchis (TV3) discrepa: "La llei audiovisual catalana té poca sortida".
Les plataformes d'streaming: escull o oportunitat?
El rebombori creat per l'avantprojecte de llei de l'audiovisual al voltant de la nul·la protecció del català a les plataformes va posar-la davant del focus. Aquest diari ha preguntat a les principals empreses de servei per streaming (Netflix, Amazon, Disney...) i totes se n'han desentès -a excepció de Filmin, tot i que no ha volgut respondre a les qüestions plantejades- a l'hora de valorar una legislació que encaixi el català en els seus catàlegs. Ara per ara, si es comparen les pel·lícules i obres audiovisuals disponibles en català a les plataformes amb la quantitat real de productes doblats i subtitulats, el resultat és alarmant. La gran majoria afirma que "s'atendran a la legislació vigent", a l'espera de la nova normativa.
Les plataformes i la seva regulació són un dels esculls principals. Mai fins ara s'han regulat. Les directrius de la Unió Europea són clares: han d'existir quotes per a la producció i la presència d'obres europees, protegir les llengües pròpies, i establir taxes que rebrà l'administració. És aquest un dels punts clau -i delicats- de la negociació entre l'Estat i la Generalitat. Les posicions catalanes, a més de la majoria del sector, coincideixen que aquests percentatges o quotes han d'existir. Tot i això des del govern espanyol sempre han esquivat posicionar-se de manera clara: ni els ministres Iceta, Calviño ni Bolaños s'han compromès explícitament a xifres concretes per blindar el català. Les veus consultades per aquest diari són contundents: aquest punt és prioritari i fonamental per a la visibilitat (i viabilitat futura) de l'audiovisual català. Sense les plataformes, present i futur de la indústria, el recorregut del sector i la llengua a les pantalles serà mínim.
El subtitulat i el doblatge català podrien ser la resposta? Veus com Roures o Colell no són gens partidàries d'un impuls al doblatge com a producte, però sí que coincideixen, en especial la presidenta de l'Acadèmia del Cinema que, si n'hi ha, ha de ser en català. I perquè les pel·lícules doblades al català no són a les plataformes? En els anteriors governs, Política Lingüística va treballar per incloure aquests continguts, amb resultats realment mínims -tot i que molt celebrats-. En un primer moment no es va negociar amb les plataformes per incloure els productes ja existents en català. "Anem molt tard", expliquen les fonts consultades, que lamenten que centenars de productes ja doblats o subtitulats no siguin als catàlegs de streaming. Ara per ara, des de Cultura segueixen mantenint converses i negociacions amb les plataformes per augmentar l'oferta de català.
El sector, dividit pel futur immediat
El cinema en català viu un dels pitjors moments dels últims temps. Des del 2014 ha caigut en picat l'oferta (tant de doblatge com de creació pròpia) del cinema en català i la seva presència a les plataformes és mínima. Només 4 films en la nostra llengua han participat com a nominats als Premis Gaudí d'enguany.
Roures (Mediapro) posa èmfasi en el fet que Catalunya necessita un projecte global. "Potser cal fer un festival de Barcelona?", es pregunta en veu alta. I recorda que, sent realistes, "la producció en català té el mercat que té" i cal deixar de ser "victimistes i resoldre els problemes del sector català des d'aquí". En aquesta línia es mou Sanchis, que recorda que Catalunya "no té la potència de Madrid" però es necessita un sentit, "molta gent competent treballant" i un sector privat que, als seus ulls, "té molt més recorregut".
Tono Falguera, productor de Lastor Media (Júlia Ist, 13 dies d'octubre, 10.000 km...) assenyala que "és una decisió política no produir en català i deixar-ho en mans del mercat". "No fem prou per fer producció en català de qualitat", sentencia. Recorda que una part destacada del cinema fet en català en els últims anys "s'ha fet per militància, amb projectes on s'ha arribat a no cobrar".
La retallada de TV3
Interpel·lat com a director de TV3, Sanchis recorda que "la situació actual no és la de fa deu anys". Abans, la televisió catalana disposava de més pressupost (450 milions el 2010 contra els 310 milions d'aquest any) i l'escenari era radicalment diferent. No hi havia plataformes ni competidors digitals, ni dues crisis econòmiques pel mig. "Tampoc es pot pensar en la TV3 de 1990", recorda Sanchis.
El pressupost de mitjans digitals de la CCMA tampoc s'ha adequat a les necessitats de foment de la creació de continguts ni s'ha fet una aposta per arribar a públic més jove des de la televisió pública. A Catalunya Ràdio, Adolescents XL o El búnquer són productes pensats per arribar a un públic més jove i plenament digital. Tot i això, Sanchis destaca l'esforç de TV3 en els nous plantejaments per a crear sèries de producció pròpia i aixecar un mercat que només va produir una ficció l'any passat. "Necessitem una estratègia clara i sensata, a més de la pressió dels espectadors, tant en plataformes com en sales. És cosa de tots", recorda el director de la televisió pública.
Colell també posa èmfasi en aquesta manca de suport, relativa, per part dels espectadors. "Hem de fer més com els francesos, ens ho hem de creure. Hi ha molt talent que es reconeix des de fora. La llengua cal defensar-la", reclama la presidenta de l'Acadèmia. És de les partidàries de que el focus cal centrar-lo, de manera clara, en la producció pròpia. "No pot ser que no es puguin fer pel·lícules catalanes per no tenir recursos".
Fa 16 anys que existeix la legislació audiovisual catalana, encara vigent, i no ha servit per revitalitzar el sector. Una reflexió de Roures sobre l'últim èxit de Netflix posa davant el mirall el sector: "Quanta gent parla coreà al món? Doncs mira com ha triomfat El juego del calamar". La nova llei de l'audiovisual, la reforma de la legislació catalana, el hub audiovisual i el futur dels mitjans públics poden ser oportunitats si van acompanyades d'inversions i apostes polítiques i ciutadanes per impedir que el català se segueixi difuminant a les pantalles.
Des de NacióDigital posem el focus en aquesta situació. Diversos protagonistes de l'administració i la indústria analitzen el futur d'un audiovisual que requereix un nou impuls davant les mancances que s'assenyalen en l'última dècada i que mostren dades com ara la mitjana d'espectadors de cinema en català. El problema més greu i repetit és el finançament. Manca, declivi o no saber d'on aconseguir-lo són escenaris que marquen una agenda que entenen que ja va tard.
Els espectadors de les sales a Catalunya. Foto: Institut Català de les Empreses Culturals
La llengua i el finançament, el finançament i la llengua. Dos conceptes que s'abracen i es mosseguen a la vegada en un sector que es va desplaçant a Madrid i que no aconsegueix fer quallar productes en català. En aquest univers, els elements que hi suren són la nova llei espanyola, la potencial reforma de la legislació catalana i el paper de l'empresa privada.
Núria Llorach, presidenta en funcions i vicepresidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) veu amb preocupació que la nova llei deixi la corporació fora dels ingressos de les taxes a les plataformes, a més de perdre competències en l'àmbit digital i de les plataformes. "La Corporació ha de disposar un marc de finançament suficient i estable per als reptes actuals i del futur. Això ho tenim treballat en una nova proposta de contracte-programa per als pròxims 4 anys que hem de tancar amb el Govern de la Generalitat. Per a nosaltres i per al sector, és una emergència", explica Llorach.
Altres veus, però, són més escèptiques. Vicent Sanchis, director de TV3, recorda a NacióDigital que encara que el paper de la CCMA ha de ser clau, "cal una reflexió seriosa sobre el seu model". "Es necessita una directriu ben clara cap a on va el futur de l'audiovisual", explica, "i que els pressupostos de la CCMA s'han de modelar cada any" donada la situació de volatilitat permanent del sector.
Totes les fonts, però, coincideixen: el català, a més, ha de tenir una presència obligatòria a les plataformes de contingut en streaming i així potenciar, encara que sigui amb quotes mínimes, l'oferta. Això sí, Jaume Roures, de Mediapro, avisa: "Si no fas un producte de qualitat no t'inclouran al seu catàleg".
El hub audiovisual és una solució viable?
El Govern es va marcar com a prioritari el blindatge del català i l'impuls de la producció pròpia. Així, els departaments de Cultura i Presidència segueixen negociant amb la Moncloa la llei de l'audiovisual. En paral·lel, però, l'executiu que lidera Pere Aragonès va posar sobre la taula en el Pla de Govern la creació d'un hub audiovisual que situés la indústria del país com a referència al sud d'Europa. Per a aconseguir-ho hi destinarà el 2% dels pressupostos de la Generalitat.
Una de les empreses que ja va decidir l'any passat posar-se mans a l'obra va ser Mediapro. Jaume Roures fa notar la proposta de la multinacional per situar un hub audiovisual per fomentar la producció de continguts a les Tres Xemeneies de Sant Adrià del Besòs. "Hem de trencar la dinàmica de ser un plató per al món i fer un salt qualitatiu de veritat", explica Roures, que ja ha proposat el projecte a la Generalitat. L'administrador únic de Mediapro reflexiona que el problema de base del sector audiovisual "és pressuposar que la CCMA és el motor del món audiovisual".
Des del Departament de Cultura expliquen a aquest diari que es treballa en la creació del hub audiovisual, encara que no es poden presentar detalls ara per ara, "que arribaran segur". En aquest sentit, la presidenta de l'Acadèmia del Cinema en Català, Judith Colell, reclama que el projecte que planteja el Govern "no sigui en detriment de la producció d'aquí". "No volem que la gent marxi a treballar fora", exigeix.
El paper de la CCMA i el CAC
Els dos redactats que s'han fet públics de l'avantprojecte de llei de l'audiovisual espanyola no afectaven només a la llengua catalana o a la producció pròpia. El paper competencial de la CCMA i del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) queda completament diluït a l'esborrany, un fet que preocupa, i molt, als dos òrgans. A preguntes d'aquest diari, la CCMA es reivindica com a servei públic i davant una possible pèrdua de competències asseguren que "és una qüestió bàsica que no hi pot haver dubtes legals". Fins a 28 al·legacions s'han elevat al Govern per tal d'esmenar aquestes qüestions.
"Tres al·legacions suggereixen substituir l'expressió encàrrec del servei públic per prestació. Aquesta és una qüestió cabdal", assegura la presidenta de la CCMA, Núria Llorach, "ja no es tracta d’executar un encàrrec, sinó de prestar la missió essencial de l'òrgan: el servei públic de comunicació audiovisual". Roger Loppacher, president del Consell de l'Audiovisual Català (CAC) reclama les competències per a l'òrgan en àmbit digital.
"Plantegem competències col·laboratives amb les altres entitats, com la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència". I recorda que si el CAC no té presència explícita no es fiscalitzarà ni controlarà de manera eficient la presència del català. Loppacher va més enllà i reclama, com va fer la setmana passada, una remodelació urgent de la legislació catalana per tenir un marc normatiu propi que garanteixi mínims. En aquest sentit, però, Sanchis (TV3) discrepa: "La llei audiovisual catalana té poca sortida".
Les plataformes més importants del mercat | Foto: NacióDigital
Les plataformes d'streaming: escull o oportunitat?
El rebombori creat per l'avantprojecte de llei de l'audiovisual al voltant de la nul·la protecció del català a les plataformes va posar-la davant del focus. Aquest diari ha preguntat a les principals empreses de servei per streaming (Netflix, Amazon, Disney...) i totes se n'han desentès -a excepció de Filmin, tot i que no ha volgut respondre a les qüestions plantejades- a l'hora de valorar una legislació que encaixi el català en els seus catàlegs. Ara per ara, si es comparen les pel·lícules i obres audiovisuals disponibles en català a les plataformes amb la quantitat real de productes doblats i subtitulats, el resultat és alarmant. La gran majoria afirma que "s'atendran a la legislació vigent", a l'espera de la nova normativa.
Les plataformes i la seva regulació són un dels esculls principals. Mai fins ara s'han regulat. Les directrius de la Unió Europea són clares: han d'existir quotes per a la producció i la presència d'obres europees, protegir les llengües pròpies, i establir taxes que rebrà l'administració. És aquest un dels punts clau -i delicats- de la negociació entre l'Estat i la Generalitat. Les posicions catalanes, a més de la majoria del sector, coincideixen que aquests percentatges o quotes han d'existir. Tot i això des del govern espanyol sempre han esquivat posicionar-se de manera clara: ni els ministres Iceta, Calviño ni Bolaños s'han compromès explícitament a xifres concretes per blindar el català. Les veus consultades per aquest diari són contundents: aquest punt és prioritari i fonamental per a la visibilitat (i viabilitat futura) de l'audiovisual català. Sense les plataformes, present i futur de la indústria, el recorregut del sector i la llengua a les pantalles serà mínim.
El subtitulat i el doblatge català podrien ser la resposta? Veus com Roures o Colell no són gens partidàries d'un impuls al doblatge com a producte, però sí que coincideixen, en especial la presidenta de l'Acadèmia del Cinema que, si n'hi ha, ha de ser en català. I perquè les pel·lícules doblades al català no són a les plataformes? En els anteriors governs, Política Lingüística va treballar per incloure aquests continguts, amb resultats realment mínims -tot i que molt celebrats-. En un primer moment no es va negociar amb les plataformes per incloure els productes ja existents en català. "Anem molt tard", expliquen les fonts consultades, que lamenten que centenars de productes ja doblats o subtitulats no siguin als catàlegs de streaming. Ara per ara, des de Cultura segueixen mantenint converses i negociacions amb les plataformes per augmentar l'oferta de català.
El sector, dividit pel futur immediat
El cinema en català viu un dels pitjors moments dels últims temps. Des del 2014 ha caigut en picat l'oferta (tant de doblatge com de creació pròpia) del cinema en català i la seva presència a les plataformes és mínima. Només 4 films en la nostra llengua han participat com a nominats als Premis Gaudí d'enguany.
Roures (Mediapro) posa èmfasi en el fet que Catalunya necessita un projecte global. "Potser cal fer un festival de Barcelona?", es pregunta en veu alta. I recorda que, sent realistes, "la producció en català té el mercat que té" i cal deixar de ser "victimistes i resoldre els problemes del sector català des d'aquí". En aquesta línia es mou Sanchis, que recorda que Catalunya "no té la potència de Madrid" però es necessita un sentit, "molta gent competent treballant" i un sector privat que, als seus ulls, "té molt més recorregut".
Tono Falguera, productor de Lastor Media (Júlia Ist, 13 dies d'octubre, 10.000 km...) assenyala que "és una decisió política no produir en català i deixar-ho en mans del mercat". "No fem prou per fer producció en català de qualitat", sentencia. Recorda que una part destacada del cinema fet en català en els últims anys "s'ha fet per militància, amb projectes on s'ha arribat a no cobrar".
La retallada de TV3
Interpel·lat com a director de TV3, Sanchis recorda que "la situació actual no és la de fa deu anys". Abans, la televisió catalana disposava de més pressupost (450 milions el 2010 contra els 310 milions d'aquest any) i l'escenari era radicalment diferent. No hi havia plataformes ni competidors digitals, ni dues crisis econòmiques pel mig. "Tampoc es pot pensar en la TV3 de 1990", recorda Sanchis.
El pressupost de mitjans digitals de la CCMA tampoc s'ha adequat a les necessitats de foment de la creació de continguts ni s'ha fet una aposta per arribar a públic més jove des de la televisió pública. A Catalunya Ràdio, Adolescents XL o El búnquer són productes pensats per arribar a un públic més jove i plenament digital. Tot i això, Sanchis destaca l'esforç de TV3 en els nous plantejaments per a crear sèries de producció pròpia i aixecar un mercat que només va produir una ficció l'any passat. "Necessitem una estratègia clara i sensata, a més de la pressió dels espectadors, tant en plataformes com en sales. És cosa de tots", recorda el director de la televisió pública.
Colell també posa èmfasi en aquesta manca de suport, relativa, per part dels espectadors. "Hem de fer més com els francesos, ens ho hem de creure. Hi ha molt talent que es reconeix des de fora. La llengua cal defensar-la", reclama la presidenta de l'Acadèmia. És de les partidàries de que el focus cal centrar-lo, de manera clara, en la producció pròpia. "No pot ser que no es puguin fer pel·lícules catalanes per no tenir recursos".
Fa 16 anys que existeix la legislació audiovisual catalana, encara vigent, i no ha servit per revitalitzar el sector. Una reflexió de Roures sobre l'últim èxit de Netflix posa davant el mirall el sector: "Quanta gent parla coreà al món? Doncs mira com ha triomfat El juego del calamar". La nova llei de l'audiovisual, la reforma de la legislació catalana, el hub audiovisual i el futur dels mitjans públics poden ser oportunitats si van acompanyades d'inversions i apostes polítiques i ciutadanes per impedir que el català se segueixi difuminant a les pantalles.