Giró veu «venjança» en la decisió del Tribunal de Comptes i anuncia un recurs per salvar els avals

El conseller d'Economia manté que les fiances de la Generalitat per l'acció exterior són "plenament vigents i legals"

Jaume Giró, en declaracions als mitjans des de Lloret de Mar
Jaume Giró, en declaracions als mitjans des de Lloret de Mar | ACN
14 d'octubre del 2021
Actualitzat a les 18:06h
El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha qualificat la resolució del Tribunal de Comptes (TC) com una "decisió política amb ànim de venjança". Giró ja ha anunciat que el Govern hi presentarà recurs, perquè els avals presentats per la Generalitat a través de l'Institut Català de Finances (ICF) són "plenament vigents i legals". El conseller ha dit que, en realitat, allò que vol l'òrgan fiscalitzador és "embargar directament" els béns dels 28 excàrrecs del Govern, i per això no ha donat cap termini abans d'executar la mesura. La decisió, ha constatat Giró, ha arribat "causalment" el dia que el PSOE i el PP han arribat a un acord per renovar el Tribunal de Comptes, que ja fa mesos que actua amb el mandat caducat. En tot cas, el conseller també ha assegurat que continuaran parlant amb entitats financeres per aconseguir avaladors més enllà de l'ICF. 

La noticia ha agafat Giró de visita a empreses del país. En declaracions des de Lloret de Mar, el conseller ha insistit que els fonaments jurídics que emparen el decret de creació d'un fons de riscos de 10 milions d'euros per assumir els avals dels encausats té el vistiplau del Consell de Garanties Estatutàries (CGE), del Parlament i fins i tot de l'Advocacia de l'Estat, que no el va recórrer al Tribunal Constitucional (TC). "Al Parlament, només 19 diputats van votar en contra del decret i l'Advocacia no ha vist cap indici d'inconstitucionalitat; només Vox i el PP han presentat recurs", ha explicat Giró, que ha reiterat que la decisió del Tribunal de Comptés és "política" i no "jurídica". "Això no és ni una sentència, és una opinió d'una sèrie de persones nomenades políticament contra un decret llei que té tota una base jurídica que l'empara", ha deixat clar. 

Sigui com sigui, el Tribunal de Comptes demana l'embargament immediat dels exalts càrrecs cosa que demostra la voluntat de "venjança" de l'organisme. "No es dona un nou termini per buscar avals a les persones afectades, que van fer l'acció exterior que està contemplada a l'Estatut", ha afirmat Giró, que ha insistit que fins a l'octubre de 2017 no havien trobat cap irregularitat en la tasca diplomàtica de la Generalitat. "És a partir de l'octubre de 2017 que comencen a buscar tres peus al gat", ha insistit el conseller, que ha criticat que la decisió del Tribunal de Comptes hagi arribat sense cap avís previ a la Generalitat. En la situació actual, el Govern presentarà un recurs perquè el tribunal "argumenti" la decisió i, segons Giró, els avals presentats a través de l'ICF continuen endavant i són legals. "Avui per avui ens mantenim en aquesta posició, que és la que jurídicament ens empara", ha dit.

El tribunal rebutja el sistema de la Generalitat
El tribunal ha rebutjat aquest migdia el sistema del Govern per avalar les fiances dels encausats per l'acció exterior de la Generalitat. La magistrada instructora ja havia mostrat dubtes sobre la manera d'avalar i va demanar un informe a l'Advocacia de l'Estat abans de l'estiu. L'organisme, que depèn del Ministeri de Justícia, va evitar mullar-se. Finalment, la magistrada ha rebutjat el mètode de Giró perquè considera que la Generalitat, l'administració suposadament perjudicada per la conducta dels encausats, no pot ser qui avali els presumptes malversadors. 

La causa afecta una trentena d'alts càrrecs del Govern per un presumpte ús irregular de fons públics per promoure el procés a l'exterior a través de les delegacions i el Diplocat. Entre els afectats hi ha l'exsecretari del Diplocat Albert Royo, a qui se li reclamen 3,6 milions; l’exinterventora de la Generalitat Mireia Vidal (3,1 milions), l’exconseller de Presidència Francesc Homs (2,9 milions), l’expresident Artur Mas (2,8 milions), l’exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell (2,7 milions), l’exconseller Raül Romeva (2,1 milions), l’exvicepresident del Govern i líder d'ERC, Oriol Junqueras (1,9 milions), i l’expresident i líder de Junts, Carles Puigdemont (1,9 milions).

"Indefensió total"
Un dels afectats que ha parlat en les últimes hores és Artur Mas. L'expresident del Govern ha denunciat la situació d'"indefensió total i d'arbitrarietat" per la decisió del Tribunal de Comptes. En una roda de premsa als Jardins del Palau Robert, Mas ha advertit que s'està "en el pitjor dels escenaris" perquè el tribunal no dona marge als afectats per presentar els avals. Així, l'expresident ha explicat que ja ha presentat el seu pis com a garantia, però ha alertat que no sap si l'òrgan fiscalitzador l'acceptarà: "No en sabem res. Estem a la intempèrie", ha denunciat. Mas ha apuntat que si el tribunal acceptés el seu pis, ja seria "suficient" per aturar el seu cas. D'altra banda, a l'expresident no li consta que la Caixa de Solidaritat tingui "capacitat" per cobrir les despeses de tothom.