14
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
14:17h
L'activitat de beure al carrer, popularment coneguda amb la paraula castellana botellón, té un nou terme propi en català. Convé dir-ne botellot (o entrompada), segons ha aprovat el Termcat. L'organisme encarregat d'incorporar noves paraules a la llengua proposava abans parlar de "botellada", però el mot no va fer forat.
Entre el més d'un centenar de noves paraules incorporades al català es troben els xinos (pantalons còmodes rectes de cotó), els mems, per referir-se a les imatges humorístiques compartides a les xarxes socials, i el derivat memitzable, per descriure continguts susceptibles de convertir-se en mem. Sense deixar el món digital, el Termcat incorpora mots com ara realitat virtual, núvol (de recursos accessibles en línia), holoconferència (teleconferència amb hologrames) i cibertrastorn (malestar pel desajustament entre realitat virtual i món real).
En un extrem oposat a aquest cibermalestar es troba l'estat de flux, paraula que el Termcat defineix com un "estat psicològic de benestar, de concentració profunda i de motivació intensa a què arriba l'usuari d'un entorn virtual" quan s'hi immergeix completament.
La llengua catalana també incorpora fenòmens socials com el sensellarisme o sensesostrisme, el negacionisme (sigui de les vacunes anti Covid o bé del canvi climàtic), els micromasclismes (comportaments que contribueixen a discriminar les dones) o la interseccionalitat (suma de discriminacions que pot patir un individu). També se sumen a la llengua estàndard termes com capacitisme (excloure els discapacitats de la norma social) i l'enclaustrament, com el que va viure la població la primavera del 2020.
El fenomen pel qual empreses o governs miren de fer creure que es preocupen pel medi ambient -sense fer-ho realment- es diu en català blanqueig verd -que no greenwashing-, i si es canvia medi ambient per drets LGTBI se n'ha de dir blanquejament irisat o rentat d'imatge LGTBI. També hi ha blanqueig violeta si afecta les dones, blau -fer veure que es respecten els valors de l'ONU- i rentat d'imatge rosa, si es vol transmetre la falsa percepció d'afavorir la lluita contra el càncer de mama.
Entre el més d'un centenar de noves paraules incorporades al català es troben els xinos (pantalons còmodes rectes de cotó), els mems, per referir-se a les imatges humorístiques compartides a les xarxes socials, i el derivat memitzable, per descriure continguts susceptibles de convertir-se en mem. Sense deixar el món digital, el Termcat incorpora mots com ara realitat virtual, núvol (de recursos accessibles en línia), holoconferència (teleconferència amb hologrames) i cibertrastorn (malestar pel desajustament entre realitat virtual i món real).
En un extrem oposat a aquest cibermalestar es troba l'estat de flux, paraula que el Termcat defineix com un "estat psicològic de benestar, de concentració profunda i de motivació intensa a què arriba l'usuari d'un entorn virtual" quan s'hi immergeix completament.
La llengua catalana també incorpora fenòmens socials com el sensellarisme o sensesostrisme, el negacionisme (sigui de les vacunes anti Covid o bé del canvi climàtic), els micromasclismes (comportaments que contribueixen a discriminar les dones) o la interseccionalitat (suma de discriminacions que pot patir un individu). També se sumen a la llengua estàndard termes com capacitisme (excloure els discapacitats de la norma social) i l'enclaustrament, com el que va viure la població la primavera del 2020.
El fenomen pel qual empreses o governs miren de fer creure que es preocupen pel medi ambient -sense fer-ho realment- es diu en català blanqueig verd -que no greenwashing-, i si es canvia medi ambient per drets LGTBI se n'ha de dir blanquejament irisat o rentat d'imatge LGTBI. També hi ha blanqueig violeta si afecta les dones, blau -fer veure que es respecten els valors de l'ONU- i rentat d'imatge rosa, si es vol transmetre la falsa percepció d'afavorir la lluita contra el càncer de mama.