Pressupostos de paper mullat?

Rep el butlletí cada matí al teu correu

El govern espanyol ha dedicat la setmana a projectar els atributs dels pressupostos generals de l'Estat. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va detallar una inversió del 17,2% per a Catalunya respecte el total territorialitzat per encarar el tràmit parlamentari dels comptes, i la ministra de Transports, Raquel Sánchez, va definir aquesta previsió com una xifra "històrica". Però, segurament, qui es va pronunciar de forma més transparent va ser la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, que aquest dijous va prometre que l'execució de les inversions a Catalunya serà aquest cop "més ràpida" que en el passat més immediat. Cunillera va parlar d'això, d l'execució pressupostària -molt més rellevant que els anuncis-, i les seves paraules convidaven a revisar les dades publicades en les dues últimes setmanes per NacióDigital, en paral·lel als moviments polítics de la negociació dels pressupostos.

Primera dada: Catalunya només ha rebut el 10,7% de la inversió estatal durant el primer semestre del 2021. Malgrat que l'acord entre ERC i la Moncloa per votar els últims comptes incloïa un percentatge de despesa equivalent al pes poblacional del país i una comissió de seguiment que n'havia d'auditar el compliment -que encara no s'ha reunit-, el govern espanyol només es va gastar en els primers sis mesos de l'any el 13% del pressupostat per tot l'exercici. En canvi, l'execució a Madrid durant el mateix període superava el 41% del previst.

Segona dada: l'Estat només es gasta el 40% del que pressuposta en trens per a Catalunya. Tot i que a principis del 2017 el govern de Mariano Rajoy va assegurar que invertiria uns 4.000 milions en Rodalies fins al 2025 i que, després, el pla elaborat per l'executiu de Pedro Sánchez (2020-2030) preveia una pluja de 6.300 milions per a la xarxa ferroviària de proximitat, el cert és que la despesa executada en Adif i Renfe en els darrers cinc anys s'ha limitat a 844 milions, tot i que els pressupostos aprovats en detallaven més de 2.100. El traspàs de Rodalies és un dels cavalls de batalla d'aquesta negociació pressupostària, que la Moncloa intenta derivar a taules bilaterals amb la Generalitat. El dèficit inversor resulta flagrant i no és un bon auguri per al 2022. Els nous comptes, que l'independentisme ha de decidir si valida, preveuen que més de la meitat de la inversió es destini a una xarxa de trens que acumula promeses no complertes.   

Tercera dada: Adif i Renfe preveuen executar aquest any el 185% de la inversió a Madrid i el 29% a Catalunya. Tot i que la presentació dels pressupostos de Sánchez per al 2022 va indignar la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso -pel 8,9% de les inversions que es contempla destinar al territori de la capital espanyola davant del 17,2% català-, la previsió de tancament inclosa als nous comptes evidencia que la realitat pot acabar sent molt diferent. Aquests documents capgiren les previsions aprovades inicialment per a aquest any i situen Madrid com l'autonomia més clarament beneficiada. Adif i Renfe projecten fer quasi el doble de despesa del que tenien pressupostat a la Comunitat de Madrid -concretament el 184,6% de la partida validada per les Corts, amb una desviació dels 153,8 fins als 400 milions a Renfe- mentre que a Catalunya les dues empreses s'hauran gastat tan sols 278 dels 970 milions assignats inicialment, un 28,7% d'allò aprovat als pressupostos vigents.

La concatenació de xifres, segons la mateixa documentació del Ministeri d'Hisenda, compliquen a ERC el relat de l'aprovació dels pressupostos de l'Estat, la formació que fins ara s'ha mostrat més predisposada a la negociació. Si als incompliments manifestos s'hi afegeix l'acció determinada del Tribunal de Comptes contra alts càrrecs implicats en el procés -el mateix dia que PSOE i PP pacten la renovació de tots els òrgans constitucionals al marge del poder judicial- i que la Generalitat encara hagi de batallar fronts unitaris per defensar el futur de la llengua en el sector audiovisual, els guanys dels negociadors independentistes hauran de ser molt cridaners per justificar un "sí" productiu. Mala peça al teler: sostenir Sánchez a la Moncloa a canvi de guanys mínims desgasta políticament, però sense pressupostos, brollarà la benzina per a l'alternativa de les dretes més extremes.  
 

---

Avui no et perdis

»La normalitat prepandèmia s'instal·la a Catalunya; per Oriol March.

»Giró veu «venjança» en la decisió del Tribunal de Comptes i anuncia un recurs per salvar els avals; per Bernat Surroca.

»A judici set independentistes per les protestes per la investidura fallida de Puigdemont; per Bernat Surroca.

»El TC ordena investigar les tortures policials al noi de la dessuadora taronja; per Sergi Baixas.

» Opinió: «Segregacions ideològiques»; per Sara González.

»La llum puja un 44%, l'oli d'oliva un 25% i el combustible un 23% en un any; per Lluís Girona.

»Els autònoms hauran de pagar el 2022 entre 96 i 225 euros més; per Lluís Girona.

»El nou Vall d'Hebron traslladarà les consultes externes a un nou edifici a l'altra banda de la ronda; per Jordi Velert Irles.

» L'erupció del volcà de La Palma no s'acabarà ni a curt ni a mig termini; per Pere Pratdesaba.

»«Botellot», «mem», «xinos»...: el català incorpora més de cent noves paraules; per Jordi Velert Irles.

»Els marcs polítics de la immigració a Catalunya; per Xavier Casademont Falguera.

»El calvari de Companys, de l'exili a les darreres hores; per Pep Martí.
 

---

 El passadís

Els canvis en la comunicació del Govern -iniciats amb el nomenament de Patrícia Plaja com a portaveu- han tingut continuïtat amb la reforma dels colors corporatius dels espais pensats per a les rodes de premsa al Palau de la Generalitat, que han abandonat el blau dels últims anys per un to més clar. Les modificacions continuaran sent perceptibles en les pròximes setmanes. I es madura una altra decisió: obrir de manera permanent la sala de premsa de Palau perquè els periodistes hi puguin treballar en horaris que no siguin estrictament els de la convocatòries del Govern. D'aquesta manera, s'equipararia el funcionament a d'altres institucions que ja tenen les portes obertes als professionals, com el Parlament de Catalunya, encara que no hi hagi sessió plenària.   

Vist i llegit

La gestió negligent de Josep Maria Bartomeu, desemmascarada en la due diligence encarregada per la junta directiva de Joan Laporta, ha conduït al Barça a un deute astronòmic que ha condicionat i condiciona la planificació esportiva. I, a mesura que avança l'anàlisi de les decisions preses en l'anterior mandat, es documenten més episodis grotescos, com el que revelava aquest dijous La Vanguardia. Segons la informació firmada per Joan Josep Pallàs, el Barça va jugar 21 partits al Camp Nou amb "risc" per als espectadors, per l'estat de deteriorament de l'estadi arran de la falta d'inversions en el manteniment. En l'article es detalla que, en una inspecció presentada el 2019, els experts alertaven la junta de Bartomeu que les patologies detectades a l'estructura del recinte suposaven un perill de "seguretat" per als aficionats. Una altra informació amagada al soci.

 El nom propi

Les mostres de solidaritat amb el fotoperiodista Albert Garcia arran del seu processament es van repetir ahir a la Ciutat de la Justícia, on desenes de professionals de la comunicació es van concentrar per exigir-ne l'absolució i reclamar respecte a la llibertat de premsa. Garcia s'enfronta a una petició de multa -després de la rectificació de la Fiscalia, que havia arribat a demanar 18 mesos de presó primer i nou mesos d'empresonament a l'inici del judici per atemptat a l'autoritat-, una acusació que emana de les protestes vinculades a la sentència del Suprem per l'1-O, que el fotoperiodista va cobrir per a El País. En la vista, l'acusat va negar que agredís cap agent i va declarar que sí que el van colpejar, malgrat dur acreditació de premsa i estar perfectament identificat com a informador. La persistència en les acusacions van ser rebatudes ahir de forma clara per diverses testimonis -també professionals de la comunicació- que el 18 d'octubre del 2019 van viure els fets al costat de Garcia.  

 Els imperdibles

Només se'n pot consumir el tràiler, però el documental The Beatles: get backserà un imperdible d'aquest tram final d'any. L'estrena no serà fins al 25 de novembre, però les poques imatges que han transcendit del treball liderat per Peter Jackson conviden a endinsar-se en un episodi que forma part de la història de la música. El cineasta, autor de la trilogia d'El Senyor dels anells, ha tingut a la seva disposició 50 hores de gravació de les sessions en què el quartet de Liverpool va donar formar al seu últim disc (Let it be), així com els preparatius del darrer concert a Savile Row. El relat que se'n va fer és que la relació al grup estava deteriorada quan van tocar el seu material pòstum, però el material inèdit que emetrà Disney+ dècades després pot modificar la mirada sobre aquelles setmanes. No us el perdeu quan s'emeti. Bon cap setmana!

 ​