El despertador: 14 d'octubre

Català en guàrdia

Situar la política lingüística al centre requereix fer-ho amb uns consensos que són desitjables però que no poden donar capacitat de bloqueig a ningú. Avui són notícia la llei de l'audiovisual, els pressupostos, dos anys de la sentència del Suprem, ple a Montserrat, els Reis Catòlics i Ralph Lauren

per Ferran Casas, 14 d'octubre de 2021 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, reunirà avui a la tarda al Palau de la Generalitat les entitats que treballen per la llengua catalana i els representants del sector audiovisual del país. La nova llei de l'audiovisual que prepara el govern espanyol, que no preveu reservar quotes per al doblatge i la producció en català en plataformes de televisió online com ara Netflix o HBO, ha encès les llums d'alarma. Però la forma com es transposa la directiva europea i com es fan encaixar la legislació espanyola i la catalana per evitar inseguretat (i, per tant, ineficàcia) jurídica només és un dels aspectes de preocupació en relació al futur del català.

A la intervenció sobre la nova llei estatal, que és una de les condicions que ERC posa per aprovar els pressupostos que ahir es van presentar a Madrid, se li afegeixen altres circumstàncies que amenacen la nostra llengua i que se sustenten en dades que no conviden a estar tranquils. La crisi econòmica primer, el procés sobiranista després i ara la lluita contra la pandèmia i els seus estralls han centrat els esforços i l'atenció dels polítics la darrera dècada. El català, en canvi, s'ha convertit en un tema secundari, als pressupostos i fins i tot en l'agenda de preocupacions de la ciutadania més compromesa. 

Mentre això passava, el seu ús social -no pas el seu coneixement- baixava i les noves realitats que sorgien, ja fossin les plataformes de streaming o els nous canals d'entreteniment dels joves, l'arraconaven i això provocava que s'imposessin llengües més fortes i amb més protecció legal, com ara el castellà o l'anglès. La immersió lingüística, que reforma rere reforma s'ha intentat blindar legalment, segueix sent eficaç per estendre el coneixement de la llengua, però no per convertir-la en habitual ni per assegurar-ne la transmissió.

A aquest context afegiu-hi l'acció dels tribunals, que han fet costat al zel del govern espanyol i d'algunes entitats per protegir i promoure només el castellà d'acord amb una legislació que permet fer-ne la llengua preeminent.

El Govern es proposa ara situar la política lingüística al centre, fer-la transversal i coordinar les accions que entitats com la Plataforma per la Llengua, Òmnium o empreses privades fan i poden fer per enfortir la llengua. Entre els objectius hi ha, a més de cooperar amb els executius del País Valencià i les Illes Balears -on la situació és encara més preocupant-, fer un Pacte Nacional per la Llengua, tal com va acordar el Parlament al darrer debat de política general. Una iniciativa d'aquestes característiques pot tenir la virtut de treure el català del debat partidista, fixar clarament les prioritats i evitar que les mesures siguin combustible per a populistes. Però també té el risc de ser bloquejant si tots els actors no tenen un compromís similar. I cal no oblidar que el PSC d'ara no es mou en les coordenades del dels 80 i els 90.

» La llengua sempre ha estat un focus d'interès de NacióDigital. I ara toca avaluar quin és el seu estat, quines són les seves debilitats i les seves oportunitats i com es defensa i qui ho fa en àmbits que són clau. Aquest cap de setmana estrenarem, en un treball col·lectiu de tota la redacció, la sèrie "Català en guàrdia", la qual, a partir de dades, testimonis, experts i de la versió de les parts implicades, permetrà submergir-nos-hi i prendre consciència d'on som. I també ens entretindrem amb el joc "Caça la falta", que us permetrà guanyar diversos premis. Demà us ho expliquem millor i aquest cap de setmana podreu començar a llegir-ho i a jugar.      
 

Avui no et perdis

» Opinió: «Llengua, transició i Constitució»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

»
Del «sit and talk» a la taula de diàleg: què ha canviat des de la sentència de l'1‑O?; per Oriol March.

» Com afecta dos anys després la sentència del Suprem a la resta de causes obertes pel procés?; per Bernat Surroca.

» L'Estat preveu destinar a Catalunya el 17,2% d'inversions del 2022; per Roger Tugas Vilardell.

» El pressupost en armament militar es dispara un 22% el 2022; per Roger Tugas Vilardell.

» Puigneró torna a defensar l'ampliació del Prat però no concreta cap proposta; per Sara González i Oriol March.

»
 Un any i mig de presó i nou d'inhabilitació per a l'alcalde de Talamanca i diputat provincial per Junts; per Pere Fontanals.

»
 Fil directe: «L'interès informatiu»; per Joan Serra Carné.

» El Govern modifica els protocols contra la violència masclista; per Lluís Girona. 

» Quins han estat els primers nomenaments del nou abat de Montserrat?; per Pep Martí.

» Opinió: «Discoteques, sí; extraescolars, no»; per Alba Carreres.

» Ciència en societat | Un Premi Nobel pels sentits; per Cristina Junyent.
 

 El passadís

Montserrat ha estat de festa aquest dimecres. Es va fer la cerimònia de la benedicció abacial del nou abat, Manel Gasch, i s'hi va aplegar un públic nombrós. Després de l'acte es va fer una recepció, ja sense les restriccions més estrictes dels moments més durs de la pandèmia. Això va permetre fer l'aperitiu i coincidir a personalitats que normalment no es troben molt a prop. Hi eren, a més del president Pere Aragonès i la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, el gruix de la cúpula eclesiàstica catalana, des de bisbes a abats i abadesses, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i l'exconseller Joaquim Forn, així com el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, a qui es va veure xerrant animadament amb altres uniformats. Hi era també el tinent general Fernando Aznar, inspector general de l'Exèrcit, i els principals directius dels mitjans públics. En canvi, també criden l'atenció algunes absències. No hi havia cap figura coneguda dels partits de la dreta espanyola. Cap membre del PP, Ciutadans o Vox s'hi va deixar veure.

Vist i llegit

Com es tracten a les seccions de cultura dels mitjans de comunicació les vaques sagrades? És prou mordaç el periodisme cultural que es fa a l'Estat? L'escriptor i columnista d'El Confidencial Alberto Olmos pensa que no i ho exposa en un article on considera que el periodisme ha reculat en aquest àmbit davant un bon gust massa convencional i l'absència de crítica. Ho fa a partir de la darrera pel·lícula d'Almodóvar i del premi Nobel de Literatura a Abdulrazak Gurnah, a qui considera un escriptor mediocre. És un toc d'atenció. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1469, Ferran, rei d'Aragó i comte de Barcelona i de la casa dels Trastàmares, es va casar amb la reina de Castella, Isabel. Serien coneguts com els Catòlics i unirien les dues corones, que mantindrien però els seus furs respectius fins al segle XVIII. Es van casar a Valladolid amb 17 i 18 anys respectivament i van trigar encara uns anys a heretar les respectives corones. Sota el seu regnat es va emprendre la conquesta d'Amèrica i es va acabar la reconquesta de la península amb la incorporació de Granada. Isabel va morir abans i Ferran va ser el regent de Castella malgrat que els drets dinàstics del monarca no estaven gens clars i al llarg del seu matrimoni es van signar diversos documents per resoldre els complicats equilibris de poder entre les dues corts. Així va presentar el seu regnat la Memoria de España de TVE.

 L'aniversari

EL 14 d'octubre de 1939, avui celebra per tant el seu 82 aniversari, va néixer a Nova York el dissenyador de moda i empresari d'origen jueu Ralph Lauren, que ha creat una de les marques de roba més conegudes del món. Ralph Lifschitz és entre les persones més riques dels Estats Units i es va centrar de forma exclusiva en la roba d'homes a finals dels 60. Poc després començaria també una línia per a dones. Els seus polos són, sens dubte, la peça més popular a casa nostra. En aquest vídeo promocional es presenta amb la seva millor cara, la de filantrop en la lluita contra el càncer.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació