dos anys de la sentència de l'1-O

Com afecta dos anys després la sentència del Suprem a la resta de causes obertes pel procés?

El veredicte de Marchena, combinat amb l'atomització de la causa, reforça els arguments de les acusacions i dificulta la feina a les defenses en els procediments contra l'independentisme

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 13 d'octubre de 2021 a les 20:26 |
Declaració d'Oriol Junqueras al judici de l'1-O | Martí Juanola
Penes d'entre nou i tretze anys de presó pels delictes de sedició i malversació. Fa dos anys, a primera hora del matí i després d'un cap de setmana ple de filtracions, el Tribunal Suprem feia pública una de les sentència més importants de la història judicial espanyola: la sentència del procés contra l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell; l'exvicepresident Oriol Junqueras; els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Quim Forn, Raül Romeva, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila; i els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Dos anys després, amb indults, victòries a l'exili i la sentència ja al Tribunal d'Estrasburg, el veredicte del Suprem és més present que mai, especialment en les causes contra el procés que continuen obertes.

Una de les vulneracions de drets que han denunciat reiteradament les defenses és la fragmentació de la causa del procés: uns mateixos fets es revisen en diversos tribunals. La llista és llarga: el Suprem va jutjar el 20 de setembre, l'1-O i la declaració d'independència, l'Audiència Nacional, la cúpula dels Interior pels mateixos fets, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va veure el cas dels membres de la mesa del Parlament per la tardor de 2017, i els jutjats d'instrucció 13 i 18 investiguen els preparatius de l'1-O des de diverses perspectives, que inclouen també l'acció exterior. Diversos procediments sobre uns mateixos fets i, en alguns casos, que afecten les mateixes persones, una atomització que genera indefensió.


A tot plegat s'hi suma el fet que el Suprem ja va emetre la seva sentència sobre el procés. Això té conseqüències en aquelles causes que continuen obertes a l'espera de judici, com ara les causes als jutjats 13 i 18 de Barcelona, que afecten dirigents com Raül Romeva, Natàlia Garriga, Josep Maria Jové, Lluís Salvadó, Albert Royo, Aleix Villatoro, Antoni Molons o Joaquim Nin, entre d'altres. Fonts de les defenses consultades per NacióDigital assenyalen que la Fiscalia es basa en la sentència del Suprem per apuntalar els seus arguments sobre els possibles delictes que han comès els acusats, cosa que dificulta l'estratègia defensiva: com es pot sostenir que no és delicte un fet que ja ha estat jutjat i condemnat per un altre tribunal, en aquest cas el Suprem?

Es produeix, doncs, una situació en què la causa del jutjat 13, la primera que es va obrir, ha servit per nodrir bona part del procediment al Suprem, especialment allò que fa referència a la malversació, que alhora ha emès sentència ferma sobre fets que s'inclouen en el procediment del 13 i encara no han estat jutjats. Els atestats d'aquella instrucció, pilotada pel difunt magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer, es van enviar a l'alt tribunal espanyol que "tenia pressa" per jutjar l'1-O i no va fer instrucció pròpia d'alguns aspectes de la causa, com recorden defenses presents en aquell judici.


La resta de causes han a nat més lentes -quatre anys després, la causa del jutjat 13 encara no té escrits d'acusació i fa pocs mesos es va activar la del 18- i no poden deixar de mirar de reüll, especialment a l'hora de tombar recursos de les defenses, el veredicte de Manuel Marchena. "La sentència del Suprem ens genera un sostre difícil de superar, si no és per qüestió de l'autoria", apunten fonts de les defenses. Els efectes de la resolució del Suprem es veuran també de cara als judicis que han de venir i que encara no tenen data.


La sentència de Trapero, contra el criteri del Suprem


La situació no convida a l'optimisme, pel que fa a les causes que continuen obertes. Ara bé, tribunals com ara l'Audiència Nacional han dictat sentències contràries al veredicte del Suprem. En el cas de la cúpula dels Mossos, el tribunal va emetre una sentència absolutòria contra el major Josep Lluís Trapero, el secretari general Cèsar Puig, el director dels Mossos Pere Soler i la intendent Teresa Laplana. "A l'Audiència el tribunal va tenir la valentia de dictar una sentència absolutòria, malgrat el vot particular de la presidenta Concepción Espejel", recorda el catedràtic de Dret Processal i diputat de Junts, Jaume Alonso Cuevillas, que durant un temps va pilotar la defensa de Puig. 

L'Audiència Nacional va considerar que la conducta de la cúpula d'Interior no es podia emmarcar ni en la rebel·lió ni en la sedició, ni tan sols en la desobediència, i va optar per una sentència absolutòria que va avalar la tasca dels Mossos durant els mesos més intensos del procés i malgrat la pressió del Suprem. En tot cas, segons Cuevillas, "la lògica diu que els tribunals faran seguidisme de la sentència Suprem". Fins ara, altres procediments que ja han estat jutjats, com ara el de la mesa del Parlament, va acabar amb sentència condemnatòria, tot i que a penes d'inhabilitació, molt inferiors als 11 anys de presó de Forcadell. Un altre cas que va acabar amb absolució va ser el de la sindicatura electoral de l'1-O, malgrat que la Fiscalia ha recorregut la sentència. 

Vista posada a Estrasburg


En aquests dos anys hi ha hagut els indults als condemnats pel Suprem, també nombroses victòries a l'exili, la darrera la setmana passada a Sardenya, i s'ha reactivat la taula de diàleg. La vista, ja fa mesos, s'ha traslladat a la justícia europea i al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que comença a rebre demandes contra la sentència de l'1-O. Magistrats del Suprem tenen clar que el veredicte del procés no passarà el filtre a Europa i les defenses són optimistes respecte què pugui dir Estrasburg sobre les vulneracions de drets denunciades durant el procediment per l'1-O. La decisió va per llarg, però permet avançar algunes preguntes: afectarà d'alguna manera el pronunciament del TEDH a la resta de procediments oberts pel procés? Per ara, aquesta pregunta no té resposta.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació