13
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
11:27h
En una nota d'opinió, el Cercle d'Economiademana aquest dimecres "un canvi de rumb" a la política catalana i tornar a tenir "presència i influència catalana a Espanya, l'únic Estat realment existent que tenim els catalans". L'entitat que presideix Javier Faus fa una crida a sumar "ambició" i "realisme" per assolir un model de "prosperitat compartida", basada en grans consensos i un "allunyament dels extrems", extrems que impossibiliten grans acords de país.
Després de recordar que van saludar la formació del nou executiu català presidit per Pere Aragonès, i que el Cercle va ser la primera entitat civil econòmica que va donar suport als indults perquè eren "part de la solució", mostra la seva "decepció" per les polítiques del Govern i de l'Ajuntament de Barcelona, i adverteix del risc de "quedar atrapats en una espiral d'irrellevància econòmica, de lenta però inexorable decadència". El Cercle entén que "no tenen definit un model de prosperitat que la gran majoria de ciutadans, la societat civil i l'empresariat puguin compartir". Critiquen que Generalitat i Ajuntament propugnen uns models econòmics que "no tenen en compte la iniciativa privada o l'empresa, o hi van directament en contra".
El Cercle d'Economia esmenta alguns exemples de països en què la política assegura els grans consensos malgrat que es puguin produir canvis de govern. Cita concretament experiències actuals de governs de centre esquerre, com Alemanya després de les recents eleccions alemanyes, amb la perspectiva d'una nova coalició liderada pel socialdemòcrata Olaf Scholz: "Alemanya continuarà governada des de la centralitat, sense que els extrems minoritaris la condicionin", assegura la nota de l'entitat.
També es refereix a la gestió de l'alcaldessa de París, la socialista Anne Hidalgo, que ha donat impuls a iniciatives ambicioses i que prepara estendre la xarxa de metro per fer-la la més important d'Europa. El document esmenta també els casos de Portugal i de la ciutat de Milà, de centre esquerre, com a models en què "la productivitat, el creixement econòmic i la sostenibilitat van de bracet".
L'entitat econòmica assenyala cinc àmbits en què hi ha un fort consens social, com el redisseny del sector turístic, on defensa "la qualitat per davant de la quantitat", i propugna "renovar constantment la planta hotelera". En aquest sentit, es mostren en favor d'"una ampliació de l'aeroport que minimitzi l'impacte mediambiental". Defensen també per apostar per la digitalizació, la recerca i la innovació tecnològica; la transició a un nou model energètic; el màxim esforç en els sectors biomèdic i de ciències de la vida, amb el reclam a una ampliació de l'Hospital Clínic que fa deu anys que espera, i un impuls a la indústria.
Després de recordar que van saludar la formació del nou executiu català presidit per Pere Aragonès, i que el Cercle va ser la primera entitat civil econòmica que va donar suport als indults perquè eren "part de la solució", mostra la seva "decepció" per les polítiques del Govern i de l'Ajuntament de Barcelona, i adverteix del risc de "quedar atrapats en una espiral d'irrellevància econòmica, de lenta però inexorable decadència". El Cercle entén que "no tenen definit un model de prosperitat que la gran majoria de ciutadans, la societat civil i l'empresariat puguin compartir". Critiquen que Generalitat i Ajuntament propugnen uns models econòmics que "no tenen en compte la iniciativa privada o l'empresa, o hi van directament en contra".
El Cercle d'Economia esmenta alguns exemples de països en què la política assegura els grans consensos malgrat que es puguin produir canvis de govern. Cita concretament experiències actuals de governs de centre esquerre, com Alemanya després de les recents eleccions alemanyes, amb la perspectiva d'una nova coalició liderada pel socialdemòcrata Olaf Scholz: "Alemanya continuarà governada des de la centralitat, sense que els extrems minoritaris la condicionin", assegura la nota de l'entitat.
També es refereix a la gestió de l'alcaldessa de París, la socialista Anne Hidalgo, que ha donat impuls a iniciatives ambicioses i que prepara estendre la xarxa de metro per fer-la la més important d'Europa. El document esmenta també els casos de Portugal i de la ciutat de Milà, de centre esquerre, com a models en què "la productivitat, el creixement econòmic i la sostenibilitat van de bracet".
L'entitat econòmica assenyala cinc àmbits en què hi ha un fort consens social, com el redisseny del sector turístic, on defensa "la qualitat per davant de la quantitat", i propugna "renovar constantment la planta hotelera". En aquest sentit, es mostren en favor d'"una ampliació de l'aeroport que minimitzi l'impacte mediambiental". Defensen també per apostar per la digitalizació, la recerca i la innovació tecnològica; la transició a un nou model energètic; el màxim esforç en els sectors biomèdic i de ciències de la vida, amb el reclam a una ampliació de l'Hospital Clínic que fa deu anys que espera, i un impuls a la indústria.