El despertador: 13 d'octubre

Parlem d'avions, parlem de trens

Les infraestructures són un dels dèficits del país i un assumpte estratègic en el mentrestant que obliga a posicionar-se. Avui són notícia Puigneró al Parlament pel Prat, els incompliments ferroviaris, la benedicció abacial a Montserrat, Ferrer i Guàrdia i Barnils

per Ferran Casas, 13 d'octubre de 2021 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Dia d'hiperactivitat ahir al Palau de la Generalitat. No hi havia els funcionaris, però sí el president i els consellers i els seus càrrecs de confiança. No tenien res a celebrar -el dia de la Hispanitat té, per les seves connotacions culturals i polítiques, cada cop menys partidaris- però sí molt a anunciar. Mentre els ajuntaments del país, el Parlament i les conselleries no tenien activitat normal -ningú vol ara assumir riscos "simbòlics"- el president aprofitava el dia per confirmar dues mesures importants.

La primera és la fi de les restriccions a Catalunya. L'èxit de la campanya de vacunació i la bona evolució de les dades ha animat a completar el retorn a la normalitat. Només es veurà alterada per la presència de mascaretes, que també es podran anar retirant en alguns àmbits si l'evolució és bona. El proper pas per fer-ho possible és el reforç de la immunitat amb la tercera vacuna. Un reforç que, per ser realment eficaç, hauria d'anar precedit d'una vacunació completa als països del nostre entorn, especialment a l'Àfrica. Aixecar les restriccions era una mesura molt esperada pels sectors afectats i ens ha de permetre recuperar la plena normalitat social i afermar la recuperació econòmica sense posar en risc la salut. 

El segon anunci tenia a veure amb l'ensenyament, però era plenament polític i el compliment d'un compromís que ja es va anunciar la passada legislatura i que el TSJC, sempre atent a les iniciatives de l'executiu català, va tombar. El Govern va confirmar que, a partir del curs vinent, s'acaben els concerts a les escoles que segreguen els alumnes per sexe. Hi ha moltes raons pedagògiques i socials per prendre aquesta mesura. Però és que un Govern que es presenta com a progressista no pot incloure al sistema educatiu públic uns centres -la majoria d'ells ultracatòlics- que ensenyen en valors retrògrads i que atempten contra la igualtat de gènere. Era una anomalia que feia massa que durava. 

Però hi ha encara més incògnites a resoldre. Una d'elles és la de l'ampliació de l'aeroport del Prat. Fer-lo créixer tindrà impacte ambiental. Per l'espai que ha d'ocupar l'extensió de la pista i per l'augment d'emissions. No hi ha solucions màgiques ni aeroports verds, encara. Pere Aragonès va prometre una revolució verda que no quadra amb el que implica l'ampliació. Els partidaris de fer-la encara no han estat capaços d'explicar de forma convincent perquè cal que el Prat passi dels 50 als 70 milions de passatgers per ser un hub.

Tot i que és prudent, al president ja li va bé que l'ampliació no es faci perquè no la considera coherent i perquè li dificultaria l'aprovació dels pressupostos del 2022 amb la CUP, per ara únic soci a la vista. Per això no ha mogut ni un dit per reobrir el debat amb el govern de Sánchez. El conseller d'Economia, Jaume Giró, guarda silenci sobre el tema, però sap el que li complicaria la vida. En canvi, el vicepresident Jordi Puigneró busca solucions intermèdies, com la que dissabte va publicar -i li va atribuir sense embuts malgrat la incomoditat de la conselleria- La Vanguardia, alineada amb els sectors econòmics que, amb la complicitat del PSC i de Junts, pressionen per l'ampliació.

Avui Puigneró compareix al Parlament i veurem quins equilibris fa. Les infraestructures són un dels dèficits del país i també un assumpte estratègic en el mentrestant (sembla que llarg) del procés que obligarà els partits a posicionar-se i condicionaran negociacions com la dels pressupostos generals de l'Estat i la dels catalans. En vaig escriure aquesta opinió sobre què fer davant els incompliments de l'Estat, que avui Roger Tugas constata amb noves dades que només podeu llegir a NacióDigital, en aquest cas sobre la maltractada xarxa ferroviària, especialment la de Rodalies. Aquí sí que hi ha consens que cal una ampliació i millora.       
 

Avui no et perdis

» Dades | La «pluja de milions» queda en ruixim: l'Estat només gasta el 40% del pressupostat en trens; per Roger Tugas Vilardell.

» Opinió: «Pressupostos»; per Jaume Barberà.

»
 El Govern acaba amb els concerts a les escoles que segreguen per sexe; per Oriol March.

»
Catalunya elimina totes les restriccions excepte la mascareta en interiors; per Oriol March.

» Què es podrà tornar a fer a Catalunya a partir d'aquest divendres?; per Albert Vilanova.

»
 L'FMI retalla la previsió de creixement de l'economia espanyola.

»
 Junqueras es posa al capdavant de l'estratègia d'ERC per a les eleccions municipals; per Sara González.

» Crònica | L'espanyolisme punxa el 12‑O a Barcelona; per Roger Tugas Vilardell.

» Opinió: «Molt més que un repartidor a la porta»; per Montserrat Tura.

»
 «La Ràpita» guanya però sense prou participació per fer efectiu el canvi de nom.

» Opinió: «Memòria de la resistència antifranquista»; per Carme Vidalhuget.

» El fil invisible que guia uns nets de l'Aldea a la tomba de l'avi afusellat fa 83 anys; per Sílvia Berbís.

» El nou Superman es declara bisexual.
 

 El passadís

Aquest dimecres tindrà lloc la benedicció abacial del nou abat de Montserrat, Manel Gasch, elegit per la comunitat el 15 de setembre passat per succeir Josep Maria Soler. Des del primer moment, Gasch ha volgut imprimir un segell propi a la nova etapa que ara inicia. Ho ha fet escollint com a creu pectoral la que en el seu dia va dur Cassià M. Just, l'abat símbol del monestir compromès amb les llibertats i els drets nacionals de Catalunya, així com amb l'esperit conciliar que, ja fa uns anys, va bufar fort a l'Església catalana. També es percebrà això avui, amb la persona escollida per presidir la cerimònia: Manuel Mir, un religiós forjat a Montserrat que és exarca (bisbe) dels catòlics de ritus bizantí de Grècia, on va ser enviat pel Papa Francesc el 2016.

Nin és algú molt ben considerat a Roma. El cardenal Juan José Omella no pujarà a la muntanya. Té comissió permanent a Madrid, com a president de la Conferència Episcopal Espanyola. Però la relació entre el cardenal arquebisbe i Montserrat és bona. Omella no hi és, però hi envia els seus tres bisbes auxiliars: Sergi Gordó, Javier Vilanova i Antoni Vadell.  

Vist i llegit

Ahir va sortir al carrer El Periódico de España, la nova capçalera de Premsa Ibérica, el grup de la família Moll que edita mitjans regionals a l'Estat, entre ells El Periódico de Catalunya, Diari de Girona i Regió7. El nou diari, que dirigeix Fernando Garea, promogut en el seu dia pel govern de Pedro Sánchez per dirigir l'Agència Efe, es presenta com el mirall de "l'Espanya real" i capaç de representar la seva diversitat gràcies al cabal informatiu de les capçaleres del grup dels Moll. Malgrat això, la primera portada estava farcida de temes elaborats a Madrid i el diari, que apareixerà de dilluns a divendres, només es vendrà als quioscos de la capital. La discreta previsió de vendes, la carestia de la distribució i la voluntat de no fer la competència als diaris del grup ho expliquen, però rebaixen ja d'entrada les expectatives d'un producte pensat per fer-se un espai als cercles de poder de Madrid. Us deixo un bon reportatge signat per Roberto Bécares que van publicar en el primer número sobre el repartiment de mercaderies amb furgoneta de nit i a tota velocitat. Un dels fenòmens del nostre temps.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1909 fou afusellat el pedagog català Francesc Ferrer i Guàrdia, creador de l'Escola Moderna (us aconsello aquest reportatge de Pep Martí per saber-ne més). Ferrer i Guàrdia va ser el boc expiatori de la Setmana Tràgica, una revolta que es va saldar amb desenes de morts, vagues i crema d'esglésies i convents arran de les protestes contra la guerra colonial al Marroc. El pedagog, d'idees anarquistes, fou considerat el principal instigador i res es va poder fer per frenar el fatal desenllaç. El poeta Joan Maragall va escriure l'article "La ciutat del perdó", que La Veu de Catalunya no arribà a publicar, demanant clemència. La pel·lícula La ciutat cremada, d'Antoni Ribas, retrata aquells dies.

 L'aniversari

Avui hauria fet 81 anys un altre llibertari, el periodista Ramon Barnils. Va néixer a Sabadell tot i que va criar-se a Sant Cugat del Vallès i va morir a Reus l'any 2001. Conegut pel seu estil mordaç i irreverent va ser un dels grans periodistes de la Transició. Va estar compromès amb els ideals independentistes i d'esquerres i es va fer popular per les seves columnes i intervencions radiofòniques. El 2006 el Grup de Periodistes Ramon Barnils va elaborar aquest vídeo en el marc de l'exposició Ramon Barnils, periodista de referència. Us ajudarà a entendre perquè no ens hem de cansar de reivindicar-lo i recordar-lo.
 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació