12-O

Un 12-O amb guerra oberta entre PSOE i PP... i la Corona erosionada

Espanya celebra el dia de la Hispanitat enmig d'una forta polarització i amb el líder de l'oposició assegurant que l'Estat va cap a la "fallida"

per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 12 d'octubre de 2021 a les 08:05 |
Felip VI saluda Pedro Sánchez, el 12-O del 2020. | ACN
Després d'un 2020 en què la pandèmia va alterar el programa, l'Espanya oficial celebrarà el 12-O com és tradicional, amb una desfilada militar al passeig de la Castellana de Madrid que presidiran els reis. Tot i que el format serà més reduït. Hi haurà recepció al Palau Reial, però amb control d'aforament per raons sanitàries. El lema triat pel ministeri de Defensa és "Servei i compromís", malgrat que la classe política espanyola no està per gaires compromisos. La Hispanitat d'aquest any té lloc en un clima polític extraordinàriament polaritzat i en guerra oberta entre el PSOE i el PP, mentre continua el bloqueig institucional que té en la no renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el seu punt més conflictiu. 

A la celebració oficial no hi assistiran quatre presidents, un fet força significatiu: el de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès; el basc, Íñigo Urkullu; el gallec, Alberto Núñez Feijóo -que prepara el debat de política general que té lloc el 13 d'octubre-, i el de Castella-la Manxa, el socialista Emiliano García-Page, que es troba de viatge a Brussel·les i manté unes relacions distants amb Pedro Sánchez.


Pel que fa a Catalunya, hi ha concentració convocada a les 12 del migdia per la plataforma Catalunya Suma sota el lema "Junts pel que ens uneix: Espanya i la Hispanitat", que sortirà de la cruïlla del passeig de Gràcia i Provença, just davant de la Pedrera. La manifestació culminarà a la plaça de Catalunya. La Fundació Denaes, que té entre els seus fundadors Santiago Abascal, president de Vox, farà abans una ofrena floral davant el monument a Cristòfor Colom. 

Com és també habitual, no només els espanyolistes sortiran al carrer, sinó que, a pocs metres seu, a la plaça Universitat, la plataforma Som antifeixistes ha convocat per a dos quarts de dotze una concentració sota el lema "Res a celebrar". Els convocants proclamen que "Hispanitat és genocidi. Espanyolisme és feixisme". Per la seva banda, l'organització Arran ha convocat concentracions a les 19.30 hores en diverses localitats.     


La celebració de l'any passat, en plena crisi sanitària, va alterar el desenvolupament de la festa espanyola, reduïda a un acte fortament restringit a la plaça de l'Armeria del Palau Reial. Aquest any, la recuperació de certa "normalitat" ve acompanyada d'una crispació notòria. Així arriben a aquest 12-O la política espanyola i les principals forces polítiques i institucions de l'Estat. 

La festa de la Hispanitat arriba en un moment de forta erosió de la Corona pels escàndols acumulats pel monarca emèrit. Fa pocs dies va transcendir que la fiscalia ja prepara l'arxiu de totes les diligències obertes contra Joan Carles de Borbó. D'aquesta manera, s'estaria davant d'una "amnistia" sense que es presentés cap querella ni es cridés a declarar el rei emèrit, que va marxar d'Espanya fa més d'un any.


La monarquia, erosionada


I això malgrat que s'han acreditat irregularitats en referència a comissions pel tren de la Meca a Medina, diners en paradisos fiscals i l'ús de targetes opaques. Darrerament, el seu nom ha aparegut en documents dels Papers de Pandora, en saber-se que Corinna Larsen havia deixat establert que, en cas de mort, es transferís a l'emèrit el 30% d'un fons hispano-saudita que l'anterior rei havia auspiciat. Tot i que el devessall d'escàndols no s'atura, la fiscalia considera que els suposats delictes s'haurien comès quan l'emèrit era rei i tenia inviolabilitat, i a més, dona per bones les dues regularitzacions fiscals fetes.

Des de la Zarzu​ela, no es diu res però des de l'entorn de Felip VI s'emet el missatge que la relació entre el monarca i l'emèrit és freda i distant, una manera d'intentar blindar la figura de Felip VI, clau de volta de tota l'arquitectura institucional espanyola. Mentrestant, s'especula, com ja va passar l'any passat, en un possible retorn a casa de l'emèrit per Nadal sobre el qual la Moncloa declina opinar. Els portaveus oficials subratllen que només mantenen relació amb el rei actual.

El PSOE tanca files mentre enfila pressupostos


Els socialistes escolten l'alè d'una possible majoria de dretes que apunten les enquestes i preparen l'avituallament de les seves forces. Ho fan mostrant la gestió del govern de coalició PSOE-Podem amb un discurs en favor d'una "recuperació justa". D'aquí l'esforç fet per reforçar la cohesió interna de l'executiu i fer-ho amb sentit social, com ho prova l'acord entre tots dos socis per a la nova llei de l'habitatge, el projecte de pressupostos i mesures com l'increment del salari mínim o el bonus jove per accedir a l'habitatge.

A la vegada, el PSOE està ultimant cada detall del proper 40 congrés del partit, a celebrar del 15 al 17 d'octubre. Una cita que Pedro Sánchez vol que serveixi per mostrar un partit ben cohesionat -malgrat que alguns sectors de la formació hi portaran la bandera republicana-. Per això seran importants els missatges de renovació, l'ascens de dirigents joves, però també l'aparició conjunta de Sánchez amb els dos expresidents socialistes, José Luis Rodríguez Zapatero i Felipe González.

La química entre aquest darrer i Sánchez és millorable i el fet que tots dos escenifiquin proximitat en aquest moment és considerat a Ferraz un dels èxits del congrés. Però ara la prioritat política de la Moncloa és enfilar els pressupostos. L'executiu confia en ERC i PNB com a "socis prioritaris" i s'obre a negociar Rodalies, però separant-ho de la negociació dels comptes, alhora que enceta el debat sobre una possible descentralització institucional.      

El PP: Espanya va a la "fallida"


Mentre el PSOE intenta reagrupar-se i reforçar la cohesió interna, el PP ho fia tot a allargar al màxim els vents de cara que, de moment, mostren les enquestes i a incrementar la pressió contra el govern de coalició. Pablo Casado ha acusat les darreres hores a Pedro Sánchez de dur Espanya a la "fallida". Aquest dilluns, vigília del 12-O, el govern espanyol ha aprofitat per demanar al líder conservador que "faci patriotisme" i practiqui una oposició d'Estat. Davant l'anunci de la presència destacada de Zapatero en el congrés del PSOE i la reaparició mediàtica de l'expresident, els populars asseguren que "Sánchez acabarà com Zapatero i Nadia Calviño com Pedro Solbes". 

Sobre el projecte de pressupostos de l'Estat, el PP els titlla de "peronisme pur" i qualifica l'acord de PSOE amb Podem per aprovar la llei de l'habitatge de "xantatge" al qual han cedit els socialistes. Per a la portaveu del PP al Congrés, Cuca Gamarra, Sánchez ha convertit el problema de l'habitatge en "pura mercaderia per seguir a la Moncloa". En una línia totalment diferent, Casado ha anunciat que si arriba a la Moncloa, "alliberarà tot el sòl públic per fer baixar el preu de l'habitatge".   

Gènova ha fet un gran esforç per solidificar el lideratge de Casado. La convenció celebrada fa uns dies ha tingut aquest objectiu mentre el president del PP protagonitza un pols amb la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, pel control del partit a Madrid. Alhora, cal no perdre de vista altres moviments que tenen lloc al PP. Casado i els barons no van a la una. Un dels que té més pes, el president andalús Moreno Bonilla, que va ser investit gràcies a Vox, ara hi marca distàncies i assaja un acord amb els socialistes per aprovar els pressupostos. 

Més Hispanitat que mai


Un dels elements que defineixen aquest 12-O és precisament que es parla com mai d'hispanitat en un intent de recuperar la visió més tradicional de la història d'Espanya. Casado ha anunciat aquest dilluns que, si arriba al poder, crearà un "Museu d'Història Nacional d'Espanya" a prop del Prado i del Centre Reina Sofia, repetint el que ja va dir durant la convenció: que la hispanitat és "l'esdeveniment més important de la història després de la romanització", afegint una afirmació nova, que la hispanitat va ser "precursora de la globalització". 

La dreta espanyola ha reaccionat aquests dies amb irritació a la petició del president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, exigint que Espanya demanés perdó per la conquesta. Un reclam que ha estat rebut com una ofensa pels sectors més patrioters, que enarboren de nou una història de glòries passades.  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació