SALUT

Barcelona podria evitar 924 morts anuals si tingués més espais verds

Un estudi d'ISGlobal atribueix prop de 43.000 defuncions a la falta de parcs i zones naturals a les urbs europees

per I.M., Barcelona, Catalunya | 8 d'octubre de 2021 a les 10:10 |
El parc de la Ciutadella ofereix grans espais per passejar envoltats de natura | Josep M Montaner
Un equip de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha elaborat un rànquing de les ciutats europees amb major i menor mortalitat atribuïble a la manca d'espais verds. La investigació, que ha analitzat més de 1.000 ciutats de 31 països europeus, conclou que entre totes elles podrien evitar fins a gairebé 43.000 morts prematures cada any si complissin amb la recomanació de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) pel que fa a proximitat residencial a espais verds. Barcelona i la seva àrea metropolitana se situen en el lloc 90 del rànquing, el setè a l'estat espanyol, i segons l'estudi, es podrien evitar 924 morts a l'any. Les dades es publiquen a The Lancet Planetary Health.

Els espais verds s'associen amb diversos efectes beneficiosos per a la salut, entre els quals una menor mortalitat prematura; una major esperança de vida; menys problemes de salut mental; menys malalties cardiovasculars; millor funció cognitiva en infants i gent gran i nadons més saludables. També ajuden a mitigar la contaminació atmosfèrica, la calor i el soroll, contribueixen al segrest de CO2 i proveeixen oportunitats per a la pràctica d'exercici i la interacció social.


L'OMS recomana l'accés universal als espais verds i estableix que n'hi hauria d'haver un d'almenys mitja hectàrea a una distància de no més de 300 metres en línia recta des de cada domicili. Partint d'aquest objectiu i de les dades proporcionades per estudis anteriors, un equip de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal, centre impulsat per la Fundació La Caixa, ha calculat la mortalitat atribuïble a la manca d'espais verds en 978 ciutats i 49 àrees metropolitanes.

Per calcular l'espai verd existent en cada ciutat, l'estudi ha utilitzat l'Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada (NDVI) com a indicador principal. El NDVI és un indicador que mesura com de verda és una àrea determinada. Té en compte qualsevol tipus de vegetació, des de l'arbrat dels carrers als jardins en propietats privades, i s'obté a partir d'imatges capturades per satèl·lit.


L'equip científic va obtenir dades de mortalitat per causes naturals i de nivells d'espai verd de cadascuna de les ciutats estudiades relatives a l'any 2015. Després, amb una metodologia d'anàlisi quantitativa de l'impacte en salut i en base a les dades sobre associació entre espais verds i mortalitat proporcionades per metanàlisis publicades amb anterioritat, va estimar el nombre de morts per causes naturals que podria ser evitat en cas que cada ciutat complís amb la recomanació de l'OMS.

Una limitació important de l'estudi és que no ha tingut en compte la presència d'espais blaus, com rius o platges i, per tant, els seus possibles beneficis sobre la salut no han estat estimats.


Les ciutats amb més i menys càrrega de mortalitat


De les ciutats catalanes que surten al rànquing, Barcelona es troba en el lloc 90 de més mortalitat atribuïble a un menor índex de NDVI; Girona, en el 397 i Tarragona, en el 481. De l'estat espanyol, Madrid i l'àrea metropolitana es troben en el 538.

Els autors de l'estudi demanen més àrees verdes


"L'estudi ens dona una imatge de conjunt en la qual veiem que hi ha molta feina per fer pel que fa al reverdiment de les ciutats i mostra que la reducció de la mortalitat podria ser encara major si s'establissin objectius més ambiciosos que les recomanacions de l'OMS", adverteix Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal.

"Les ciutats europees han d'apostar per la recuperació d'àrees urbanes per convertir-les en àrees verdes, per solucions basades en la naturalesa, com les teulades verdes o els jardins verticals, i altres mesures com reubicar el trànsit i reemplaçar asfalt per espais i corredors verds, arbrat urbà o parcs de butxaca", destaca.

Aquest estudi és el segon d'una sèrie que té per objectiu el mesurament de diferents exposicions urbanes a les ciutats europees. El gener de 2021 es va donar a conèixer el rànquing de mortalitat atribuïble a la contaminació atmosfèrica.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació