09
d'octubre
del
2021
Actualitzat
el
11
d'octubre
a les
8:05h
El proper dimecres, com cada 13 d'octubre, la Fundació Ferrer i Guàrdia farà una ofrena floral davant la tomba del pedagog i activista llibertari Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat aquest dia del 1909, acusat injustament d'haver estat un dels instigadors de la Setmana Tràgica. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, presidirà l'acte, que comptarà també amb l'escriptora Nazanin Armanian, al costat del president de la fundació, Joan Francesc Pont. Aquest any, però, l'ofrena tindrà més interès, ja que escompleixen 120 anys de la creació de l'Escola Moderna, el projecte educatiu de Ferrer. La fundació acaba de celebrar un simposi per commemorar l'aniversari.
L'Escola Moderna va ser creada el 1901 recollint molts dels aprenentatges dels corrents més renovadors de la pedagogia europea. En una Espanya endarrerida, quan era a punt d'iniciar el futur Alfons XIII, amb una societat encara en bona part agrària, i una educació on el pes de l'Església era determinant, Ferrer va proposar una escola laica, amb coeducació de sexes i classes socials, basada en els valors de la raó i la crítica, i en què el contacte amb la natura era un element essencial.
Ferrer i Guàrdia (1859-1909) era també un activista polític. Influït pel federalisme de Pi i Margall, va evolucionar cap a posicions anarquistes. El moviment llibertari era molt important en aquell moment i el fet que ell participés en moviments contra el règim monàrquic el va dur a l'exili, cosa que li va permetre entrar en contacte amb els corrents renovadors de l'educació, alguns d'ells vinculats amb l'anarquisme o al lliurepensament. També es va iniciar en la francmaçoneria. Així, el 1901, quan va fundar l'Escola Moderna, Ferrer ho tenia tot per patir problemes.
L'escola va funcionar amb problemes continus amb les institucions educatives. A partir del 1906, la situació va empitjorar per ell. Mateu Morral, que havia estat bibliotecari de l'Escola Moderna, va ser detingut per atemptar contra el rei Alfons XIII el dia del seu casament. Morral va llançar un artefacte explosiu sobre la comitiva reial, a Madrid. Sembla que la bomba va topar amb el fil elèctric del tramvia i això va salvar el monarca i la seva dona, Victòria Eugènia de Battenberg, però l'explosió va causar 26 morts i desenes de ferits. Morral va ser detingut poc després i va ser processat, suïcidant-se a la presó.
Ferrer va ser també detingut i jutjat. No tenia res a veure amb els fets, i va ser finalment absolt. Però a partir d'aleshores, era un home condemnat. L'escola va ser clausurada. El 1909, una revolta ciutadana a Barcelona per protestar contra l'enviament de nois de lleva a la guerra d'Àfrica va donar lloc a l'anomenada Setmana Tràgica. Durant uns dies, una insurrecció popular va prendre el control de Barcelona a les autoritats, mentre cremaven moltes esglésies. Finalment, el govern, en mans del conservador Antonio Maura, va enviar l'exèrcit i va desfermar una brutal repressió.
Quan les flames es van apagar, el govern va anar a per Ferrer, considerat un dels instigadors. La historiografia ha deixat clara la seva innocència. Ferrer ni tan sols era a Barcelona aquell estiu de revolta. Però era un boc expiatori ideal. Va ser processat, condemnat a mort i afusellat a Montjuïc. "Em mata més el nom que l'obra", va dir uns dies abans. El prec de Joan Maragall en favor del seu indult en un colpidor article, La ciutat del perdó, no va ser escoltat. De fet, el president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba, es va negar a publicar-lo a La Veu de Catalunya, òrgan de la dreta catalana. La seva condemna va sacsejar Espanya, però sobretot l'estranger. La maçoneria va aixecar la veu en molts països (avui un monument seu es pot veure a Brussel·les). L'opinió pública internacional va atacar durament el règim espanyol i, finalment, l'oposició liberal va trencar relacions amb Maura, forçant el rei a demanar-li la dimissió. Ferrer havia esdevingut ja un mite.
Quina és la vigència avui d'aquell projecte educatiu? Hungría Panadero, coordinadora de projectes de la Fundació Ferrer i Guàrdia, explica a NacióDigital: "L'Escola Moderna plantejava un projecte educatiu que en l'actualitat, si es portés a la pràctica, continuaria sent revolucionari. El seu objectiu perseguia educar als infants en la llibertat plena, sense imposicions ni obediència a cap autoritat. Ho feia promovent una educació basada en la ciència, sense l'ensenyament de dogmes, i en la descoberta de l'entorn. No hi havia càstigs, ni premis ni exàmens: no es volia etiquetar l'aprenentatge de cada infant ni estimular la seva competició. Alguns dels seus postulats ara mateix serien impensables, com la voluntarietat d'anar a classe".
"Hi ha moltes idees que aplicava Ferrer i Guàrdia que són presents avui en la pedagogia, com l'avaluació contínua, el centre d'interès, la defensa que l'infant ha de ser el centre de l'educació, així com la coeducació de sexes i classes socials, que representava l'intent ferrerià per avançar cap a la igualtat de gènere i contra la segregació", assenyala. Seria possible dur a la pràctica les idees de Ferrer al sistema educatiu? Per a Panadero, el principal repte seria la manca de recursos. "En primer lloc, econòmics. Caldria reduir les ràtios d'alumne perquè el docent pugui acompanyar millor als infants com es feia en l'Escola Moderna. En segon lloc, socials. Aquí el repte seria definir perquè volem que serveixi l'educació: per promoure que les persones siguin capaces de pensar de forma autònoma o per formar professionals amb capacitat d'adaptació a un context variant?", ressalta.
El debat sobre el model educatiu és ben actual. Com ho és la petjada dels corrents renovadors en pedagogia que, com Ferrer, conceben l'escola com la gran formadora de ciutadans crítics. I 120 anys després, el lema de l'Escola Moderna -Instruïu-vos i sereu lliures, associeu-vos i sereu forts, estimeu-vos i sereu feliços- continua sent una flama encesa.
L'Escola Moderna va ser creada el 1901 recollint molts dels aprenentatges dels corrents més renovadors de la pedagogia europea. En una Espanya endarrerida, quan era a punt d'iniciar el futur Alfons XIII, amb una societat encara en bona part agrària, i una educació on el pes de l'Església era determinant, Ferrer va proposar una escola laica, amb coeducació de sexes i classes socials, basada en els valors de la raó i la crítica, i en què el contacte amb la natura era un element essencial.
Ferrer i Guàrdia (1859-1909) era també un activista polític. Influït pel federalisme de Pi i Margall, va evolucionar cap a posicions anarquistes. El moviment llibertari era molt important en aquell moment i el fet que ell participés en moviments contra el règim monàrquic el va dur a l'exili, cosa que li va permetre entrar en contacte amb els corrents renovadors de l'educació, alguns d'ells vinculats amb l'anarquisme o al lliurepensament. També es va iniciar en la francmaçoneria. Així, el 1901, quan va fundar l'Escola Moderna, Ferrer ho tenia tot per patir problemes.
L'escola va funcionar amb problemes continus amb les institucions educatives. A partir del 1906, la situació va empitjorar per ell. Mateu Morral, que havia estat bibliotecari de l'Escola Moderna, va ser detingut per atemptar contra el rei Alfons XIII el dia del seu casament. Morral va llançar un artefacte explosiu sobre la comitiva reial, a Madrid. Sembla que la bomba va topar amb el fil elèctric del tramvia i això va salvar el monarca i la seva dona, Victòria Eugènia de Battenberg, però l'explosió va causar 26 morts i desenes de ferits. Morral va ser detingut poc després i va ser processat, suïcidant-se a la presó.
Ferrer va ser també detingut i jutjat. No tenia res a veure amb els fets, i va ser finalment absolt. Però a partir d'aleshores, era un home condemnat. L'escola va ser clausurada. El 1909, una revolta ciutadana a Barcelona per protestar contra l'enviament de nois de lleva a la guerra d'Àfrica va donar lloc a l'anomenada Setmana Tràgica. Durant uns dies, una insurrecció popular va prendre el control de Barcelona a les autoritats, mentre cremaven moltes esglésies. Finalment, el govern, en mans del conservador Antonio Maura, va enviar l'exèrcit i va desfermar una brutal repressió.
Quan les flames es van apagar, el govern va anar a per Ferrer, considerat un dels instigadors. La historiografia ha deixat clara la seva innocència. Ferrer ni tan sols era a Barcelona aquell estiu de revolta. Però era un boc expiatori ideal. Va ser processat, condemnat a mort i afusellat a Montjuïc. "Em mata més el nom que l'obra", va dir uns dies abans. El prec de Joan Maragall en favor del seu indult en un colpidor article, La ciutat del perdó, no va ser escoltat. De fet, el president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba, es va negar a publicar-lo a La Veu de Catalunya, òrgan de la dreta catalana. La seva condemna va sacsejar Espanya, però sobretot l'estranger. La maçoneria va aixecar la veu en molts països (avui un monument seu es pot veure a Brussel·les). L'opinió pública internacional va atacar durament el règim espanyol i, finalment, l'oposició liberal va trencar relacions amb Maura, forçant el rei a demanar-li la dimissió. Ferrer havia esdevingut ja un mite.
Quina és la vigència avui d'aquell projecte educatiu? Hungría Panadero, coordinadora de projectes de la Fundació Ferrer i Guàrdia, explica a NacióDigital: "L'Escola Moderna plantejava un projecte educatiu que en l'actualitat, si es portés a la pràctica, continuaria sent revolucionari. El seu objectiu perseguia educar als infants en la llibertat plena, sense imposicions ni obediència a cap autoritat. Ho feia promovent una educació basada en la ciència, sense l'ensenyament de dogmes, i en la descoberta de l'entorn. No hi havia càstigs, ni premis ni exàmens: no es volia etiquetar l'aprenentatge de cada infant ni estimular la seva competició. Alguns dels seus postulats ara mateix serien impensables, com la voluntarietat d'anar a classe".
"Hi ha moltes idees que aplicava Ferrer i Guàrdia que són presents avui en la pedagogia, com l'avaluació contínua, el centre d'interès, la defensa que l'infant ha de ser el centre de l'educació, així com la coeducació de sexes i classes socials, que representava l'intent ferrerià per avançar cap a la igualtat de gènere i contra la segregació", assenyala. Seria possible dur a la pràctica les idees de Ferrer al sistema educatiu? Per a Panadero, el principal repte seria la manca de recursos. "En primer lloc, econòmics. Caldria reduir les ràtios d'alumne perquè el docent pugui acompanyar millor als infants com es feia en l'Escola Moderna. En segon lloc, socials. Aquí el repte seria definir perquè volem que serveixi l'educació: per promoure que les persones siguin capaces de pensar de forma autònoma o per formar professionals amb capacitat d'adaptació a un context variant?", ressalta.
El debat sobre el model educatiu és ben actual. Com ho és la petjada dels corrents renovadors en pedagogia que, com Ferrer, conceben l'escola com la gran formadora de ciutadans crítics. I 120 anys després, el lema de l'Escola Moderna -Instruïu-vos i sereu lliures, associeu-vos i sereu forts, estimeu-vos i sereu feliços- continua sent una flama encesa.