07
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
23:14h
El govern situa ERC com a soci prioritari per a l'aprovació dels pressupostos de l'Estat del 2022. Ho ha reconegut aquest dijous la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en la roda de premsa de presentació dels comptes un cop validats pel consell de ministres, quan ha exposat que aquells grups "que van fer possible la investidura són socis prioritaris per al diàleg", citant explícitament ERC, però també PNB, Compromís o Més País. De Junts, que va votar en contra de Pedro Sánchez, no n'ha dit res.
Montero ha explicat igualment que "les converses transcorren amb normalitat amb PNB i ERC", a través de "contactes fluids". Ha concretat que les seves peticions versen sobretot en relació a "inversions i projectes estratègics dels fons europeus i del pressupost ordinari", per bé que ha reconegut que, en paral·lel, tracten aspectes sobre traspassos i competències que no ha volgut barrejar amb la negociació pressupostària. Ha demanat, però, "discreció" en aquestes converses.
Preguntada per si els pressupostos tornaran a preveure unes inversions a Catalunya equivalents al seu pes poblacional, com en els del 2020, la ministra ha evitat concrecions. "Vetllem per la cohesió territorial, la cohesió social de les comunitats amb menys recursos i pel compliment dels Estatuts", ha exposat com una referència velada a la disposició addicional tercera, la qual fixa que la inversió a Catalunya ha d'equivaldre al seu pes en relació al PIB estatal. Un article que el Tribunal Constitucional va desvirtuar i que quasi no s'ha complert mai.
Malgrat tot, la majoria de compromisos que va arrencar ERC per validar els comptes del 2020 no s'han complert, i molt especialment l'execució de les inversions previstes aquest any està sent molt baix i clarament inferior a la mitjana estatal, malgrat un acord a l'alça en aquesta matèria. En relació a un eventual traspàs de Rodalies, que els republicans volen situar com a prioritat, la ministra de Política Territorial Isabel Rodríguez, s'ha emplaçat a tractar-ho en la reunió acordada per aquest octubre entre governs fixada en la comissió bilateral de principis d'agost.
La negociació dels pressupostos de l'Estat pot obrir una nova crisi en el si del Govern català, ja que Junts pressiona per abordar-la de forma unitària i ERC ho rebutja. "El diàleg és símbol d'identitat, no hem deixat de dialogar, estem en contacte amb tots els grups que han mostrat la predisposició a negociar els comptes", ha assenyalat Montero, que prioritza aquells que van donar suport a la investidura, per bé que no tanca la porta a d'altres: "Tan de bo comptem amb la totalitat pràcticament dels grups excepte les forces de dretes".
Pel que fa als detalls dels pressupostos, les grans línies dels quals ha desgranat la ministra, ha destacat que "no es tracta de tornar a les condicions d'abans de la pandèmia, cal aspirar a avançar i estar millor". I en relació als recursos per a les autonomies, ha posat en valor també que no se'n reclami el retorn dels recursos avançats per damunt de la recaptació definitiva. "Les comunitats mereixen un millor sistema de finançament, però mai havien rebut tants recursos com de la mà de Sánchez", ha subratllat.
Montero ha destacat inicialment la inversió en polítiques de joventut, la qual ascendeix a 12.550 milions, quasi el doble que en els anteriors pressupostos, bàsicament per la inclusió dels ajuts de 250 euros per al lloguer d'habitatge per a joves, el bo cultural de 400 euros o els 2.199 milions en beques, incloent-ne per aspirar a jutges, fiscals o advocats de l'Estat i així "democratitzar-ne l'accés". En total, els recursos per a l'habitatge s'incrementaria un 46% i ha evitat massa concrecions sobre l'ajut als joves o sobre la futura llei per regular-ne els preus, a l'espera de la negociació i tramitació, malgrat que ha pronosticat que finalment limitaran els lloguers més autonomies de les que ara celebren la mesura.
Per altra banda, la ministra ha exposat que els pressupostos destinaran 13.298 milions a investigació, desenvolupament i digitalització (duplicant la xifra del 2020), més de 40.000 milions en inversions i transferències de capital, 7.600 milions en polítiques d'ocupació, 11.300 milions per a indústria i 11.800 milions en infraestructures. El 59,8% dels recursos es destinarà a polítiques socials (sense comptabilitzar els fons europeus), el percentatge més elevat de la història, incloent un augment del 4% en les pensions i del 23,3% en la dependència.
Augmenten les pensions
Els comptes també preveuen un increment del 2% dels sous dels empleats públics i, per primer cop, l'augment de les pensions en base a l'evolució dels preus, segons la llei que s'està tramitant actualment. Les mínimes i les no contributives, però, creixeran un 3%. La despesa total dels pressupostos s'eleva a 196.142 milions, amb un augment de totes les partides excepte la de pagament d'interessos del deute i un increment del 8,5% en places públiques ofertes.
Montero preveu que recaptació creixi sobre el 8,1% i els comptes preveuen fixar un tipus mínim del 15% a l'impost de societats, mentre que el febrer vinent rebrà la proposta dels experts per a una reforma fiscal més profunda. En concret, els ingressos esperats per al canvi de l'impost de societats -susceptible a canvis futurs de la mà del comitè d'experts o de la directiva europea sobre la matèria- aportarà per ara uns 400 milions i afectarà a unes 1.070 empreses. Serà una variació reduïda, atès que la recaptació del tribut va ser de 23.733 milions el 2019, abans de l'impacte de la pandèmia, i per tant equivaldrà a un 1,7% d'aquesta quantitat.
Igualment, ha destacat que l'Estat ha gastat el 2020 "molt més del previst" en vacunes, fins a 2.436 milions, així com ha subratllat que 9 de cada 10 euros del pla de recuperació es destinaran a inversió. En aquest sentit, ha asseverat que és "radicalment fals que només grans empreses" puguin accedir-hi, ja que ha apuntat que les principals partides són per a les pimes.
Objectius de dèficit i deute
La ministra ha exposat també que, malgrat que les regles fiscals europees estan suspeses, no ho està "la responsabilitat fiscal", mantenint així l'objectiu de reduir tant el deute com el dèficit. En concret, l'endeutament caurà del 120% del PIB el 2020 al 119,5%, aquest 2021, i es preveu que l'any que ve ho faci fins al 115%. Pel que fa al dèficit, que va ser de l'11% el 2020 caurà a l'entorn del 8,4% aquest 2021 i, de cara a l'any que ve, es preveu que sigui del 5% i, de cara al 2024, del 3,2%.
Montero ha explicat igualment que "les converses transcorren amb normalitat amb PNB i ERC", a través de "contactes fluids". Ha concretat que les seves peticions versen sobretot en relació a "inversions i projectes estratègics dels fons europeus i del pressupost ordinari", per bé que ha reconegut que, en paral·lel, tracten aspectes sobre traspassos i competències que no ha volgut barrejar amb la negociació pressupostària. Ha demanat, però, "discreció" en aquestes converses.
Preguntada per si els pressupostos tornaran a preveure unes inversions a Catalunya equivalents al seu pes poblacional, com en els del 2020, la ministra ha evitat concrecions. "Vetllem per la cohesió territorial, la cohesió social de les comunitats amb menys recursos i pel compliment dels Estatuts", ha exposat com una referència velada a la disposició addicional tercera, la qual fixa que la inversió a Catalunya ha d'equivaldre al seu pes en relació al PIB estatal. Un article que el Tribunal Constitucional va desvirtuar i que quasi no s'ha complert mai.
Malgrat tot, la majoria de compromisos que va arrencar ERC per validar els comptes del 2020 no s'han complert, i molt especialment l'execució de les inversions previstes aquest any està sent molt baix i clarament inferior a la mitjana estatal, malgrat un acord a l'alça en aquesta matèria. En relació a un eventual traspàs de Rodalies, que els republicans volen situar com a prioritat, la ministra de Política Territorial Isabel Rodríguez, s'ha emplaçat a tractar-ho en la reunió acordada per aquest octubre entre governs fixada en la comissió bilateral de principis d'agost.
La negociació dels pressupostos de l'Estat pot obrir una nova crisi en el si del Govern català, ja que Junts pressiona per abordar-la de forma unitària i ERC ho rebutja. "El diàleg és símbol d'identitat, no hem deixat de dialogar, estem en contacte amb tots els grups que han mostrat la predisposició a negociar els comptes", ha assenyalat Montero, que prioritza aquells que van donar suport a la investidura, per bé que no tanca la porta a d'altres: "Tan de bo comptem amb la totalitat pràcticament dels grups excepte les forces de dretes".
Pel que fa als detalls dels pressupostos, les grans línies dels quals ha desgranat la ministra, ha destacat que "no es tracta de tornar a les condicions d'abans de la pandèmia, cal aspirar a avançar i estar millor". I en relació als recursos per a les autonomies, ha posat en valor també que no se'n reclami el retorn dels recursos avançats per damunt de la recaptació definitiva. "Les comunitats mereixen un millor sistema de finançament, però mai havien rebut tants recursos com de la mà de Sánchez", ha subratllat.
Montero ha destacat inicialment la inversió en polítiques de joventut, la qual ascendeix a 12.550 milions, quasi el doble que en els anteriors pressupostos, bàsicament per la inclusió dels ajuts de 250 euros per al lloguer d'habitatge per a joves, el bo cultural de 400 euros o els 2.199 milions en beques, incloent-ne per aspirar a jutges, fiscals o advocats de l'Estat i així "democratitzar-ne l'accés". En total, els recursos per a l'habitatge s'incrementaria un 46% i ha evitat massa concrecions sobre l'ajut als joves o sobre la futura llei per regular-ne els preus, a l'espera de la negociació i tramitació, malgrat que ha pronosticat que finalment limitaran els lloguers més autonomies de les que ara celebren la mesura.
Per altra banda, la ministra ha exposat que els pressupostos destinaran 13.298 milions a investigació, desenvolupament i digitalització (duplicant la xifra del 2020), més de 40.000 milions en inversions i transferències de capital, 7.600 milions en polítiques d'ocupació, 11.300 milions per a indústria i 11.800 milions en infraestructures. El 59,8% dels recursos es destinarà a polítiques socials (sense comptabilitzar els fons europeus), el percentatge més elevat de la història, incloent un augment del 4% en les pensions i del 23,3% en la dependència.
Augmenten les pensions
Els comptes també preveuen un increment del 2% dels sous dels empleats públics i, per primer cop, l'augment de les pensions en base a l'evolució dels preus, segons la llei que s'està tramitant actualment. Les mínimes i les no contributives, però, creixeran un 3%. La despesa total dels pressupostos s'eleva a 196.142 milions, amb un augment de totes les partides excepte la de pagament d'interessos del deute i un increment del 8,5% en places públiques ofertes.
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, i la de Política Territorial, Isabel Rodríguez, aquest dijous. Foto: Europa Press
Montero preveu que recaptació creixi sobre el 8,1% i els comptes preveuen fixar un tipus mínim del 15% a l'impost de societats, mentre que el febrer vinent rebrà la proposta dels experts per a una reforma fiscal més profunda. En concret, els ingressos esperats per al canvi de l'impost de societats -susceptible a canvis futurs de la mà del comitè d'experts o de la directiva europea sobre la matèria- aportarà per ara uns 400 milions i afectarà a unes 1.070 empreses. Serà una variació reduïda, atès que la recaptació del tribut va ser de 23.733 milions el 2019, abans de l'impacte de la pandèmia, i per tant equivaldrà a un 1,7% d'aquesta quantitat.
Igualment, ha destacat que l'Estat ha gastat el 2020 "molt més del previst" en vacunes, fins a 2.436 milions, així com ha subratllat que 9 de cada 10 euros del pla de recuperació es destinaran a inversió. En aquest sentit, ha asseverat que és "radicalment fals que només grans empreses" puguin accedir-hi, ja que ha apuntat que les principals partides són per a les pimes.
Objectius de dèficit i deute
La ministra ha exposat també que, malgrat que les regles fiscals europees estan suspeses, no ho està "la responsabilitat fiscal", mantenint així l'objectiu de reduir tant el deute com el dèficit. En concret, l'endeutament caurà del 120% del PIB el 2020 al 119,5%, aquest 2021, i es preveu que l'any que ve ho faci fins al 115%. Pel que fa al dèficit, que va ser de l'11% el 2020 caurà a l'entorn del 8,4% aquest 2021 i, de cara a l'any que ve, es preveu que sigui del 5% i, de cara al 2024, del 3,2%.