17
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
11:50h
Usuaris del Bicing, el servei de lloguer de bicicletes públiques de Barcelona, mostren repetidament el seu descontentament a xarxes socials com Twitter per la falta de bicicletes a determinades estacions de la ciutat o les males condicions en què es troben les que hi ha disponibles. No és una situació nova, però el problema no acaba de resoldre's. Almenys això es desprèn de les queixes continuades sobre la qualitat del servei que en difonen els mateixos usuaris.
Davant de les queixes, la resposta de l'empresa subministradora de bicicletes a les xarxes és que les rutes que segueixen els seus equips de mobilitat es basen en la demanda i són actualitzades de manera constant, per tal d’adaptar-les al canvi d’hàbits i les necessitats dels usuaris. Tot i això, l’empresa també remarca que, en ser un servei públic compartit, existeixen limitacions.
El responsable de la Unitat Bicing, Redha Zetchi, explica que, com bé el seu nom indica, Bicing és un servei de bike sharing i que "les expectatives dels usuaris de vegades són molt altes en comparació al que es pot oferir", ja que actualment es disposa de 7.000 bicicletes per 60.000 usuaris actius dels 130.050 que hi ha abonats. També recorda que el fet que Bicing sigui un servei públic implica que "no es pot tenir tot al 100%" perquè "els recursos són compartits i limitats". "no tot s'hi val i hem de ser coherents amb l'ús dels diners públics", afegeix.
El pressupost amb el qual compta al servei de bicicletes compartides és d'aproximadament 15 milions d'euros, que es destinen al seu manteniment, la gestió de l'aplicació i la redistribució diària de quasi el 100% del parc de bicicletes mitjançant les 36 furgonetes elèctriques que es dediquen a fer reposicions. Aquest és un nombre que, segons Zetchi, és "raonable i estudiat en funció de la demanda i els pressupostos dels quals disposem". Afegeix també que el Bicing no és un servei substitutori sinó que és "complementari dins la xarxa de transport públic per acabar de teixir una malla de mobilitat sostenible i eficient”.
Els usuaris, queixosos
El servei de lloguer de bicicletes va impulsar-se el 2007 i el 2019 se'n va fer un desplegament amb la incorporació de noves estacions, fins a 614 punts arreu de Barcelona. Els usuaris entenen que l'ampliació no ha estat suficient. Les estacions més concorregudes són les de Poblenou, Provença i plaça Universitat.
Roger Pros, usuari habitual del servei, comenta que sovint les bicicletes tenen elements defectuosos a l’hora d’utilitzar-les: "El seient s'abaixa sol, et trobes rodes punxades o moltes bicicletes de les estacions no les pots utilitzar perquè estan fora de servei". Bruna Salau, que va donar-se de baixa del servei després de tres anys i mig fent-ne ús, proposa una ampliació del trasllat de bicicletes per mitigar dèficits en els punts on sempre se'n detecten: "Acostumen a ser els mateixos i a la mateixa hora".
David Carrasco, que periòdicament agafa una bicicleta a l’estació del Passeig de Gràcia de camí a la feina, suggereix una millora en la gestió de l’aplicació, ja que "molts cops hi figura un nombre determinat de bicicletes que després no és real perquè algunes es troben inoperatives".
Les solucions de l'administració
Les queixes dels usuaris exposen els que, segons Redha Zetchi, són els dos principals reptes del servei: d'una banda, la gestió de la demanda en l'hora punta -en un interval d'una hora i mitja es concentren el 16% dels viatges-; i, de l'altra, l’organització de les zones en les quals s'acumulen o manquen bicicletes.
Per tal de pal·liar les problemàtiques i "gestionar de la millor manera possible la incertesa de si es disposarà o no d'una bicicleta", des de la xarxa de bicicletes s'intenta "teixir una xarxa d'alta capil·laritat" en la que en una mateixa zona es disposi de diverses estacions amb poca distància entre elles. Alhora, també es busca donar a l'usuari la màxima visibilitat mitjançant l'app Smou, a la qual es vol incorporar de cara a finals del primer trimestre del 2022 un sistema predictiu que permetrà a l'usuari conèixer una aproximació del temps que trigarà a disposar d'una bicicleta. A més a més, Zetchi explica a NacióDigitalque entre el desembre del 2021 i el gener del 2022 s’afegiran 1.000 bicicletes elèctriques, ampliant el nombre a un total de 8.000 a la xarxa Bicing, 3.000 de les quals serien elèctriques.
Davant les demandes d'alguns abonats com Lucas Roca o Pau Garcia d'una millora en el manteniment del material, portaveus de Bicing exposen que compten amb un sistema de manteniment preventiu, pel qual s'envia al taller una bicicleta cada determinats quilòmetres, i un altre de correctiu, que permet a l'usuari bloquejar la bicicleta des de l'app i avisar que cal arreglar-la. Expliquen també que s'han pres altres mesures, com la instal·lació de rodes massisses a prova de punxades. Tot i això, remarca que els usos diaris de les bicicletes són molt elevats: "Les elèctriques s'usen entre vuit i nou cops al dia, i les mecàniques, entre els sis i set".
Davant de les queixes, la resposta de l'empresa subministradora de bicicletes a les xarxes és que les rutes que segueixen els seus equips de mobilitat es basen en la demanda i són actualitzades de manera constant, per tal d’adaptar-les al canvi d’hàbits i les necessitats dels usuaris. Tot i això, l’empresa també remarca que, en ser un servei públic compartit, existeixen limitacions.
El responsable de la Unitat Bicing, Redha Zetchi, explica que, com bé el seu nom indica, Bicing és un servei de bike sharing i que "les expectatives dels usuaris de vegades són molt altes en comparació al que es pot oferir", ja que actualment es disposa de 7.000 bicicletes per 60.000 usuaris actius dels 130.050 que hi ha abonats. També recorda que el fet que Bicing sigui un servei públic implica que "no es pot tenir tot al 100%" perquè "els recursos són compartits i limitats". "no tot s'hi val i hem de ser coherents amb l'ús dels diners públics", afegeix.
El pressupost amb el qual compta al servei de bicicletes compartides és d'aproximadament 15 milions d'euros, que es destinen al seu manteniment, la gestió de l'aplicació i la redistribució diària de quasi el 100% del parc de bicicletes mitjançant les 36 furgonetes elèctriques que es dediquen a fer reposicions. Aquest és un nombre que, segons Zetchi, és "raonable i estudiat en funció de la demanda i els pressupostos dels quals disposem". Afegeix també que el Bicing no és un servei substitutori sinó que és "complementari dins la xarxa de transport públic per acabar de teixir una malla de mobilitat sostenible i eficient”.
Els usuaris, queixosos
El servei de lloguer de bicicletes va impulsar-se el 2007 i el 2019 se'n va fer un desplegament amb la incorporació de noves estacions, fins a 614 punts arreu de Barcelona. Els usuaris entenen que l'ampliació no ha estat suficient. Les estacions més concorregudes són les de Poblenou, Provença i plaça Universitat.
Roger Pros, usuari habitual del servei, comenta que sovint les bicicletes tenen elements defectuosos a l’hora d’utilitzar-les: "El seient s'abaixa sol, et trobes rodes punxades o moltes bicicletes de les estacions no les pots utilitzar perquè estan fora de servei". Bruna Salau, que va donar-se de baixa del servei després de tres anys i mig fent-ne ús, proposa una ampliació del trasllat de bicicletes per mitigar dèficits en els punts on sempre se'n detecten: "Acostumen a ser els mateixos i a la mateixa hora".
David Carrasco, que periòdicament agafa una bicicleta a l’estació del Passeig de Gràcia de camí a la feina, suggereix una millora en la gestió de l’aplicació, ja que "molts cops hi figura un nombre determinat de bicicletes que després no és real perquè algunes es troben inoperatives".
Les solucions de l'administració
Les queixes dels usuaris exposen els que, segons Redha Zetchi, són els dos principals reptes del servei: d'una banda, la gestió de la demanda en l'hora punta -en un interval d'una hora i mitja es concentren el 16% dels viatges-; i, de l'altra, l’organització de les zones en les quals s'acumulen o manquen bicicletes.
Per tal de pal·liar les problemàtiques i "gestionar de la millor manera possible la incertesa de si es disposarà o no d'una bicicleta", des de la xarxa de bicicletes s'intenta "teixir una xarxa d'alta capil·laritat" en la que en una mateixa zona es disposi de diverses estacions amb poca distància entre elles. Alhora, també es busca donar a l'usuari la màxima visibilitat mitjançant l'app Smou, a la qual es vol incorporar de cara a finals del primer trimestre del 2022 un sistema predictiu que permetrà a l'usuari conèixer una aproximació del temps que trigarà a disposar d'una bicicleta. A més a més, Zetchi explica a NacióDigitalque entre el desembre del 2021 i el gener del 2022 s’afegiran 1.000 bicicletes elèctriques, ampliant el nombre a un total de 8.000 a la xarxa Bicing, 3.000 de les quals serien elèctriques.
Davant les demandes d'alguns abonats com Lucas Roca o Pau Garcia d'una millora en el manteniment del material, portaveus de Bicing exposen que compten amb un sistema de manteniment preventiu, pel qual s'envia al taller una bicicleta cada determinats quilòmetres, i un altre de correctiu, que permet a l'usuari bloquejar la bicicleta des de l'app i avisar que cal arreglar-la. Expliquen també que s'han pres altres mesures, com la instal·lació de rodes massisses a prova de punxades. Tot i això, remarca que els usos diaris de les bicicletes són molt elevats: "Les elèctriques s'usen entre vuit i nou cops al dia, i les mecàniques, entre els sis i set".