23
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
11:31h
El jutjat de primera instància 3 de Barcelona celebra aquest dilluns a les 10h el judici entre Junts per Catalunya i el PDECat per l'ús de la marca, una de les qüestions cabdals per entendre el divorci protagonitzat entre Carles Puigdemont i la formació postconvergent, a la qual va militar des de la seva fundació fins l'agost del 2020. El primer episodi als tribunals es va dirimir fa més d'un any, quan el jutge va descartar les mesures cautelars demanades pel PDECat per tal que els de Puigdemont no fossin autoritzats a utilitzar la marca Junts fins que es decidís el fons de la qüestió. El partit de l'expresident va concórrer amb aquestes sigles a les eleccions del 14-F i va obtenir 32 diputats, mentre que els postconvergents van quedar fora del Parlament. Ara, el cas arriba a judici.
El nucli del conflicte és una assemblea de Junts -partit instrumental registrat per afins a la direcció del PDECat, en aquell moment liderada per Marta Pascal, la primavera del 2018- celebrada el 27 de juny de l'any passat en la qual la formació va alinear-se amb l'estratègia de Puigdemont i va trencar amarres amb els postconvergents. Els protagonistes d'aquell moviment van ser Carles Valls -nomenat president de Junts-, Laia Canet -que fins aquell moment era la persona del PDECat encarregada de liderar administrativament les noves sigles registrades- i Montserrat Morante, que formava part de la direcció postconvergent però treballava pels interessos de Puigdemont i Jordi Sànchez, ara secretari general de Junts en funcions, i protagonista de l'episodi.
De fet, Sànchez va ser l'encarregat de comunicar a David Bonvehí, president del PDECat, que els postconvergents ja no disposaven del control de la marca Junts, que era precisament una de les fortaleses que tenien en la negociació per la refundació de l'espai nacionalista. La presa de control dels afins de Puigdemont del nom -sorgit de la marca electoral amb la qual l'expresident va concórrer a les eleccions del 2017 gràcies al suportlogístic i econòmic del PDECat- va trastocar la negociació de dalt a baix i va anticipar la ruptura, certificada a principis de setembre. Va ser el moment en què la immensa majoria dels càrrecs governamentals i lideratges carismàtics de l'espai postconvergent van estripar el carnet del PDECat i van desfilar cap al nou vaixell.
Un dels protagonistes de la maniobra dels afins a Puigdemont va ser Quim Jubert, ara membre de l'executiva del partit. Els arguments postconvergents per impugnar l'assemblea que va permetre el tomb es basen en què aquesta trobada no es va celebrar. "No té empara estatutària", va defensar l'advocada del PDECat en la vista preliminar. Els arguments dels postconvergents també es basen en què l'afer de la marca va generar "confusió" a l'hora de votar a les eleccions dels 14-F. Sigui com sigui, el jutge haurà de prendre una decisió mentre Junts fa temps que utilitza la marca sense cap problema i preveu continuar-ho fent de cara a les municipals.
El nucli del conflicte és una assemblea de Junts -partit instrumental registrat per afins a la direcció del PDECat, en aquell moment liderada per Marta Pascal, la primavera del 2018- celebrada el 27 de juny de l'any passat en la qual la formació va alinear-se amb l'estratègia de Puigdemont i va trencar amarres amb els postconvergents. Els protagonistes d'aquell moviment van ser Carles Valls -nomenat president de Junts-, Laia Canet -que fins aquell moment era la persona del PDECat encarregada de liderar administrativament les noves sigles registrades- i Montserrat Morante, que formava part de la direcció postconvergent però treballava pels interessos de Puigdemont i Jordi Sànchez, ara secretari general de Junts en funcions, i protagonista de l'episodi.
De fet, Sànchez va ser l'encarregat de comunicar a David Bonvehí, president del PDECat, que els postconvergents ja no disposaven del control de la marca Junts, que era precisament una de les fortaleses que tenien en la negociació per la refundació de l'espai nacionalista. La presa de control dels afins de Puigdemont del nom -sorgit de la marca electoral amb la qual l'expresident va concórrer a les eleccions del 2017 gràcies al suportlogístic i econòmic del PDECat- va trastocar la negociació de dalt a baix i va anticipar la ruptura, certificada a principis de setembre. Va ser el moment en què la immensa majoria dels càrrecs governamentals i lideratges carismàtics de l'espai postconvergent van estripar el carnet del PDECat i van desfilar cap al nou vaixell.
Un dels protagonistes de la maniobra dels afins a Puigdemont va ser Quim Jubert, ara membre de l'executiva del partit. Els arguments postconvergents per impugnar l'assemblea que va permetre el tomb es basen en què aquesta trobada no es va celebrar. "No té empara estatutària", va defensar l'advocada del PDECat en la vista preliminar. Els arguments dels postconvergents també es basen en què l'afer de la marca va generar "confusió" a l'hora de votar a les eleccions dels 14-F. Sigui com sigui, el jutge haurà de prendre una decisió mentre Junts fa temps que utilitza la marca sense cap problema i preveu continuar-ho fent de cara a les municipals.