06
d'octubre
del
2021
Actualitzat
el
07
d'octubre
a la
13:28h
En els tres mesos que van durar les negociacions per formar Govern a Catalunya, una de les carpetes que més va costar de tancar va ser l'estratègia conjunta de l'independentisme al Congrés dels Diputats. El redactat diluït sobre la qüestió -que reconeix el pes del criteri de Pere Aragonès a l'hora d'abordar l'actuació a Madrid- és un senyal inequívoc de com continua sent un assumpte pendent. S'ha tornat a demostrar aquest dimecres en la sessió de control al Parlament quan Albert Batet, cap de files de Junts, ha reclamat a Aragonès aprofitar la "palanca de pressió" dels pressupostos generals de l'Estat per traçar una estratègia conjunta de tot l'independentisme, demanda reiterada i que el president ha esquivat. La negociació a Madrid amenaça l'estabilitat del Govern, ja tocada després de la topada per l'alineació catalana en la taula de diàleg produïda fa tan sols tres setmanes.
"Lamentem que se'n vagi per la tangent", lamentaven fonts de Junts només uns minuts després que Aragonès demanés a Batet "propostes concretes" per aterrar la negociació dels pressupostos generals de l'Estat, desbloquejats aquest dimarts des de la Moncloa gràcies a un acord entre el PSOE i Unides Podem per la llei d'habitatge. La idea del front comú a Madrid forma part de l'argumentari de Junts des del juliol -Elsa Artadi va demanar aprofitar la "feblesa" de Sánchez al Congrés per obtenir-ne contrapartides- i ha resistit, fins i tot, la detenció de Carles Puigdemont a Sardenya.
En el consell nacional del 18 de setembre, Junts va reclamar que en la negociació dels comptes estatals pivotessin al voltant del Govern. En concret, de tres figures: Aragonès, el vicepresident Jordi Puigneró i també el conseller d'Economia, Jaume Giró. "Els nostres senadors i els nostres diputats treballaran al servei del Govern per tenir la recuperació i el tracte que ens mereixem per part de l'Estat", va proclamar Jordi Sànchez, secretari general de Junts, en aquell consell nacional. L'aproximació a la negociació dels pressupostos, però, és diferent entre el partit de Puigdemont i ERC. Junts es va desmarcar dels anteriors comptes i manté un discurs dur contra el govern espanyol i contra la taula de diàleg, mentre que els republicans van validar els pressupostos de l'any passat, a banda de la investidura de Sánchez.
Segons el que es desprèn de l'acord de Govern, ha de ser la direcció estratègia del procés -integrada, segons el text, per ERC, Junts, la CUP i les dues principals entitats del sobiranisme civil, l'ANC i Òmnium Cultural- l'encarregada de coordinar l'estratègia a Madrid. En la pàgina 10 de l'entesa s'hi pot llegir un dels seus objectius: "Promoure, des del consens, una unitat d'acció a les diverses institucions polítiques (Parlament, Congrés, Parlament Europeu i governs locals) en les propostes de caire nacional i vinculades a la internacionalització encaminades a l'assoliment de la República catalana". Tot i que en un primer moment Aragonès va obrir la porta a una negociació conjunta dels comptes estatals, en les últimes setmanes ha reculat.
Ho va fer, per exemple, quan el 27 de setembre va rebutjar un front comú si servia per "desgastar" ERC, que és la formació independentista amb més probabilitats de validar els comptes de Sánchez malgrat els incompliments de l'anterior acord pressupostari. El president, a banda, sempre ha intentat desvincular la taula de diàleg d'altres negociacions obertes. En canvi, Junts interpreta que la situació aritmètica del govern espanyol ha de servir com a via per collar Sánchez en tots els sentits. "No ho podem desaprofitar", repeteixen a les files del partit de Puigdemont. Aquest és un dels motius, per exemple, que l'alineació de Junts -no acceptada per Aragonès- incorporés Míriam Nogueras, que és la cap de files del partit al Congrés i una de les veus que més bel·ligerants s'ha mostrat en contra de la mesa de negociació amb l'Estat. Les interpel·lacions de Junts per fer front unitari a Madrid no inclouen però els diputats del PDECat, que preveuen negociar pel seu compte contrapartides al seu suport als comptes de Sánchez.
Si els pressupostos de l'Estat i la taula de diàleg avancen en paral·lel en el calendari, encara s'hi ha d'afegir un element més: els comptes de la Generalitat. Giró s'ha compromès aquest dimecres a aprovar els pressupostos a principis de novembre, de manera que es manté l'objectiu de tenir-los en vigor tan bon punt arrenqui el 2022. Perquè això passi, però, cal el suport de la CUP, que per ara és l'únic soci amb el qual treballa el Govern per validar els comptes. Els anticapitalistes han demanat una reforma fiscal progressiva i una modificació més agressiva de l'impost de patrimoni.
El desacord estratègic entre la CUP i el Govern es va fer evident la setmana passada amb el rebuig d'ERC i Junts a la proposta de fixar un nou referèndum. Al mateix temps, els anticapitalistes i els de Puigdemont comparteixen escepticisme sobre la taula de diàleg entre governs protagonitzada per Aragonès i Sánchez. En l'equació dels pressupostos generals, que no es pot destriar de la resolució del conflicte, s'hi barregen tots els elements que han portat l'independentisme a la desunió estratègica. I per això la unitat de Govern es tornarà a posar en joc amb els pressupostos de Sánchez, que aquest dijous surten del forn del consell de ministres.
"Lamentem que se'n vagi per la tangent", lamentaven fonts de Junts només uns minuts després que Aragonès demanés a Batet "propostes concretes" per aterrar la negociació dels pressupostos generals de l'Estat, desbloquejats aquest dimarts des de la Moncloa gràcies a un acord entre el PSOE i Unides Podem per la llei d'habitatge. La idea del front comú a Madrid forma part de l'argumentari de Junts des del juliol -Elsa Artadi va demanar aprofitar la "feblesa" de Sánchez al Congrés per obtenir-ne contrapartides- i ha resistit, fins i tot, la detenció de Carles Puigdemont a Sardenya.
En el consell nacional del 18 de setembre, Junts va reclamar que en la negociació dels comptes estatals pivotessin al voltant del Govern. En concret, de tres figures: Aragonès, el vicepresident Jordi Puigneró i també el conseller d'Economia, Jaume Giró. "Els nostres senadors i els nostres diputats treballaran al servei del Govern per tenir la recuperació i el tracte que ens mereixem per part de l'Estat", va proclamar Jordi Sànchez, secretari general de Junts, en aquell consell nacional. L'aproximació a la negociació dels pressupostos, però, és diferent entre el partit de Puigdemont i ERC. Junts es va desmarcar dels anteriors comptes i manté un discurs dur contra el govern espanyol i contra la taula de diàleg, mentre que els republicans van validar els pressupostos de l'any passat, a banda de la investidura de Sánchez.
Segons el que es desprèn de l'acord de Govern, ha de ser la direcció estratègia del procés -integrada, segons el text, per ERC, Junts, la CUP i les dues principals entitats del sobiranisme civil, l'ANC i Òmnium Cultural- l'encarregada de coordinar l'estratègia a Madrid. En la pàgina 10 de l'entesa s'hi pot llegir un dels seus objectius: "Promoure, des del consens, una unitat d'acció a les diverses institucions polítiques (Parlament, Congrés, Parlament Europeu i governs locals) en les propostes de caire nacional i vinculades a la internacionalització encaminades a l'assoliment de la República catalana". Tot i que en un primer moment Aragonès va obrir la porta a una negociació conjunta dels comptes estatals, en les últimes setmanes ha reculat.
Ho va fer, per exemple, quan el 27 de setembre va rebutjar un front comú si servia per "desgastar" ERC, que és la formació independentista amb més probabilitats de validar els comptes de Sánchez malgrat els incompliments de l'anterior acord pressupostari. El president, a banda, sempre ha intentat desvincular la taula de diàleg d'altres negociacions obertes. En canvi, Junts interpreta que la situació aritmètica del govern espanyol ha de servir com a via per collar Sánchez en tots els sentits. "No ho podem desaprofitar", repeteixen a les files del partit de Puigdemont. Aquest és un dels motius, per exemple, que l'alineació de Junts -no acceptada per Aragonès- incorporés Míriam Nogueras, que és la cap de files del partit al Congrés i una de les veus que més bel·ligerants s'ha mostrat en contra de la mesa de negociació amb l'Estat. Les interpel·lacions de Junts per fer front unitari a Madrid no inclouen però els diputats del PDECat, que preveuen negociar pel seu compte contrapartides al seu suport als comptes de Sánchez.
Si els pressupostos de l'Estat i la taula de diàleg avancen en paral·lel en el calendari, encara s'hi ha d'afegir un element més: els comptes de la Generalitat. Giró s'ha compromès aquest dimecres a aprovar els pressupostos a principis de novembre, de manera que es manté l'objectiu de tenir-los en vigor tan bon punt arrenqui el 2022. Perquè això passi, però, cal el suport de la CUP, que per ara és l'únic soci amb el qual treballa el Govern per validar els comptes. Els anticapitalistes han demanat una reforma fiscal progressiva i una modificació més agressiva de l'impost de patrimoni.
El desacord estratègic entre la CUP i el Govern es va fer evident la setmana passada amb el rebuig d'ERC i Junts a la proposta de fixar un nou referèndum. Al mateix temps, els anticapitalistes i els de Puigdemont comparteixen escepticisme sobre la taula de diàleg entre governs protagonitzada per Aragonès i Sánchez. En l'equació dels pressupostos generals, que no es pot destriar de la resolució del conflicte, s'hi barregen tots els elements que han portat l'independentisme a la desunió estratègica. I per això la unitat de Govern es tornarà a posar en joc amb els pressupostos de Sánchez, que aquest dijous surten del forn del consell de ministres.