Pressupostos generals de l'Estat

Totes les conseqüències de l'acord PSOE-Podem pels pressupostos

El pacte entre els socis de govern espanyol permet a Sánchez encarar la negociació al Congrés amb l'independentisme al centre del tauler i mesures d'esquerres per distanciar-se del PP

per Joan Serra Carné / Oriol March, Barcelona, Catalunya | 5 d'octubre de 2021 a les 18:45 |
Roda de premsa del consell de ministres d'aquest dimarts. | La Moncloa
Una reunió discreta entre Pedro Sánchez i Yolanda Díaz ha servit per desbloquejar una negociació, la dels pressupostos generals de l'Estat, que amenaçava amb convertir-se en un serial entre el PSOE i Unides Podem. Un acord sobre la llei d'habitatge s'ha convertit en el desllorigador d'uns comptes que s'aprovaran aquest dijous en un consell de ministres extraordinari i que, en les properes setmanes, arribaran al Congrés dels Diputats. És allà on Sánchez tornarà a posar a prova l'estabilitat d'un govern que té poc marge per moure's de la majoria de la investidura, la mateixa que ja li va aprovar els pressupostos de l'any passat. Validar els del 2022 permetria al líder del PSOE aclarir encara més el panorama cap a les eleccions estatals de l'any següent.

Quin paper jugarà l'independentisme en aquesta negociació? Per què les mesures anunciades permeten a Sánchez distanciar-se d'un Pablo Casado ancorat en l'ala més dura de la dreta per competir amb Vox? Quina importància té la llei d'habitatge en clau estratègica? Aquestes són totes les conseqüències d'un acord que posarà a prova, també, el rumb estratègic dels partits que integren la Generalitat.


1. Recerca d'aliats en la línia de la majoria de la investidura


Un cop s'aprovin els comptes al consell de ministres i es portin al Congrés, arrencarà el ball de les aliances. Com en cada votació rellevant, Sánchez haurà de tornar a composar el puzle de la investidura, un cop descartada la carta -també habitual, com es va demostrar durant els estats d'alarma- de Ciutadans.


El suport del PNB es dona per descomptat, coneguda com és l'habilitat dels nacionalistes bascos per negociar amb el govern espanyol a canvi de contrapartides. Bildu també ha fet costat a tots els projectes clau de Sánchez, i en aquesta ocasió farà valer l'acord al qual va arribar fa uns mesos segons el qual s'havia de derogar la reforma laboral de l'etapa del PP.

En l'equació negociadora també s'hi sumarà el PDECat, que s'inclina no només per escoltar la proposta del PSOE i de Podem sinó també per aprovar-los. Els quatre diputats postconvergents, ja desmarcats de la dinàmica de Junts, concentren bona part del capital polític del partit -ara extraparlamentari a Catalunya- al Congrés, i la seva visibilitat depèn del pes que puguin tenir a Madrid. Més País, Compromís, Terol Existeix, Nova Canàries i el Partit Regionalista de Cantàbria també aspiren a obtenir contrapartides territorials a través de la negociació dels pressupostos.


2. Hi haurà front unitari de l'independentisme a Madrid, com reclama Junts?


ERC va arribar a un acord amb la Moncloa per validar els pressupostos generals de l'Estat de l'anterior exercici. Junts, en canvi, va quedar al marge de la negociació. El 25 de novembre del 2020, els republicans van voler exhibir l'abast de l'acord: Pere Aragonès i Gabriel Rufián van detallar en públic que el pacte implicava 2.339 milions en inversions per a Catalunya -una xifra que equiparava l'aportació catalana al PIB estatal- i el traspàs de la gestió per part de la Generalitat de l'ingrés mínim vital, entre d'altres mesures. Tot i que l'execució de l'entesa s'havia de supervisar en una comissió mixta, alguns d'aquells acords encara no s'han complert.

ERC, que recela dels incompliments del govern de Sánchez i vol collar la discussió per als pròxims pressupostos, té la intenció d'implicar-se en el diàleg amb el PSOE i Unides Podem. De fet, Rufián i dirigents del partit fa dies que perfilen els documents per establir prioritats, que inclouran des de concrecions en l'apartat dels fons europeus, fins a batalles amb contingut polític -com la gestió de Rodalies o la llei de l'audiovisual-, així com a inversions concretes en infraestructures vinculades al projecte dels Jocs Olímpics d'Hivern.

El pla de treball d'ERC, que s'accelerarà després que els partits del govern espanyol hagin assolit un acord per desencallar els comptes, xoca amb la proposta de front unitari a Madrid que Junts verbalitza des de fa setmanes. En més d'una ocasió, Elsa Artadi -portaveu dels de Carles Puigdemont- ha dit que es tracta d'una oferta "sincera" per negociar de forma conjunta contrapartides per als interessos catalans. Fonts republicanes hi veuen una estratègia de desgast, especialment després de la crisi al Govern per l'absència d'un dels socis de l'executiu a la taula de negociació. Ara mateix, les dues principals formacions independentistes no treballen conjuntament per assolir pactes amb la Moncloa, i no es divisa un escenari d'acord en aquesta carpeta.

L'habitatge llima asprors entre el PSOE i Podem


Si algun aspecte sectorial havia aixecat ampolles dins la coalició progressista al govern espanyol era l'habitatge i, especialment, la regulació del preu del lloguer. L'acord inclou la baixada dels preus dels arrendaments en base a l'índex de referència per a tots els contractes en les zones de mercat tens i la retirada de privilegis fiscals. També es congelaran els preus i s'incentivarà fiscalment els petits propietaris per rebaixar preus i els ajuntaments podran recarregar l'IBI fins al 150% en habitatges buits. A més, es considerarà gran propietari a partir dels deu habitatges.

El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha destacat en la roda de premsa posterior al consell de ministres la importància del "bonus jove" de 250 euros mensuals anunciat en paral·lel per Sánchez, que beneficiarà els joves d'entre 18 i 35 anys amb rendes de treball i ingressos anuals inferiors als 23.725 euros. El ministre ha destacat que suposarà un pas decisiu per ajudar a "l'emancipació dels joves". Una mesura que permet mantenir la unitat dins l'executiu i, de passada, exhibir tarannà progressista en l'arrencada de la recta final de la legislatura.

Gir a l'esquerra en contraposició al rumb de Casado


Casado va omplir diumenge la plaça de toros de València, com havien fet en el passat José María Aznar i Mariano Rajoy. El líder del PP, assetjat internament pel protagonisme creixent d'Isabel Díaz Ayuso i obligat a marcar un camí propi per aspirar a la presidència del govern espanyol, va collar el discurs contra l'executiu de Sánchez i va exhibir bel·ligerància contra l'independentisme. La Moncloa ha contrarrestat les portades del dilluns de la convenció del PP amb un acord sorpresa per portar els comptes al Congrés, pas que ni tan sols la premsa amb seu a Madrid ha aconseguit avançar. L'aliança renovada amb Unides Podem, amb mesures llargament discutides en matèria d'habitatge, persegueix mitigar el relat d'una dreta en fase de creixement.

La vinculació dels pressupostos i la llei d'habitatge en un sol paquet concreta aquest gir a l'esquerra. El PSOE i Unides Podem han mantingut discrepàncies públiques en relació a la regulació dels preus del lloguer. Una de les mesures que s'inclou en l'acord entre socis de govern és que la llei incorporarà una reserva del 30% de totes les noves promocions per a habitatge protegit, mesura que l'Ajuntament de Barcelona havia aprovat a escala municipal. Sánchez i Díaz es preparen per posar en marxa el missatge que la coalició de govern té recorregut malgrat les invectives de la dreta.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació