Detenció de Puigdemont

El TC avala la vigència de les euroordres l'endemà del fracàs de l'extradició de Puigdemont

El Constitucional defensa que les ordres estatals, europees i internacionals per detenir l'expresident, Comín, Ponsatí i Puig continuen sent vàlides

per Oriol March, 5 d'octubre de 2021 a les 14:15 |
Carles Puigdemont, després de la vista. | ACN
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha avalat per unanimitat la vigència de totes les ordres de detenció -estatals, europees i internacionals- emeses contra Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí. Ho ha fet just l'endemà que la justícia italiana suspengués el procés d'extradició contra l'expresident de la Generalitat sorgit de la detenció a l'Alguer i de la nova petició de Pablo Llarena, jutge del Tribunal Suprem, de forçar el retorn de Puigdemont a l'Estat. La justícia italiana va dictaminar que s'ha d'esperar al criteri dels tribunals europeus sobre les euroordres.

La resolució italiana suposa un nou fracàs per a Llarena, dedicat en els darrers quatre anys a perseguir, sense èxit, Puigdemont i la resta d'exiliats per Europa. La defensa afrontava amb optimisme i el resultat va complir els millors pronòstics: extradició suspesa "sine die" a l'espera que el Tribunal de Luxemburg resolgui la situació de Puigdemont. "He comparegut davant de tres jurisdiccions diferents: la belga, l'alemanya i la italiana. En aquests quatre anys i amb aquestes tres euroordres i les tres jurisdiccions, Espanya no ha obtingut cap dels seus objectius polítics", va dir l'expresident, amb un to que combinava satisfacció per la victòria obtinguda i alhora indignació per la insistència d'Estat per capturar-lo malgrat les resolucions europees.


L'equip de Puigdemont coincideix en reivindicar la importància de la decisió del Tribunal d'Apel·lació de Sàsser. En certa manera, tant l'expresident com Boye van aprofitar la resolució d'avui per reivindicar-se i reivindicar la via de l'exili i els "sacrificis" fets des de la tardor de 2017. La decisió de la justícia sarda, va resumir l'advocat del president, és la "síntesi" de la feina feta en els últims quatre anys. "El tribunal ho ha entès perfectament: ha vinculat el que passa al TGUE i el que passa al TJUE", va explicar. En altre paraules: va dir que, a dia d'avui, amb una demanda d'anul·lació del suplicatori i amb unes qüestions prejudicials presentades per Llarena, no es pot abordar un procés d'extradició sense abans saber si aquesta ordre de detenció és viable. 

La qüestió de la immunitat i les prejudicials són les dues peces fonamentals ara mateix de l'estratègia de l'exili que definiran el futur dels exiliats. Tot plegat per determinar si el Tribunal Suprem és l'òrgan competent per demanar l'extradició dels exiliats independentistes, que se senten víctimes, com a denuncia una vegada més Puigdemont, d'una persecució per ser "minoria nacional". "La demanda d'anul·lació i les prejudicials estan directament vinculades amb la competència del Suprem", va explicar Boye, que va recordar que des de 2017 la defensa de Puigdemont diu que hi ha un problema de competència, és a dir, que el Suprem no pot perseguir l'expresident ni tampoc la resta de líders de l'1-O pel procés. De fet, la justícia belga va anar en aquest sentit en el cas de Lluís Puig. Comín i Ponsatí han estat sense cap mena de problema a Sardenya, malgrat que a l'exconsellera l'han identificat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació