El biodièsel fa figa

Quan va apareixer el Bio-Diesel i per allò de no contaminar, vaig utilitzar-lo habitualment. A partir de llavors vaig notar que el motor TDI del meu vehícle, de tan en tan i de manera aleatòria, quan l'intentaves posar en marxa no hi havia manera i ho feia quan li donava la gana, fins el punt de que fa uns cinc anys, em vaig trobar bloquejat un dimarts d'octubre a les sis de la tarda a dalt del Plà de Beret, on no hi havia cobertura de mòbil ni capa ànima vivent. Per sort un parell d'hores després i sense cap tipus de lògica, va posar-se en marxa quan ja estava a punt de congelació. Degut a tot això vaig demanar als mecànics que passava i em vàren dir que el Bio-Diesel era gairebé una petita estafa.

És que les mentides no es poden mantenir indefinidament: a) el dièsel, sigui d'origen vegetal o sigui d'origen mineral, produeix els mateixos residus i contaminació; b) la producció de dièsel amb productes vegetals aptes per a l'alimentació humana o animal és absolutament immoral, per molt que ho volguem pintar de verd, i c) la proporció de dièsel d'origen vegetal que es pot barrejar amb el d'origen mineral no passa del 10% ja que el vegetal és de tan baixa qualitat que és com si la benzina la rebaixes amb aigua i diguéssim que és ecològica. Per tot això, si el biodièsel fos un iogurt, la legislació europea no permetria que se'n digués "bio".