04
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
18:00h
Serà el 13 d'octubre. El nou abat de Montserrat, Manel Gasch, farà la benedicció abacial, l'acte amb el qual es dona solemnitat a l'inici del seu mandat, que, de fet, va començar des del mateix moment de la seva elecció, el 15 de setembre, com manen els reglaments de l'orde benedictí. En aquesta cerimònia, Gasch rebrà el bàcul, la mitra i l'anell que corresponen al cap de la comunitat, els estris que simbolitzen el seu poder.
Al nou abat l'ha de beneir un bisbe o cardenal. Tot indica, a manca de confirmació oficial, que ho farà Manuel Nin, exarca (bisbe) dels catòlics de rite bizantí de Grècia, càrrec pel qual fou designat pel Papa el 2016. Nin, nascut al Vendrell, va entrar de jove com a monjo a Montserrat, abans de traslladar-se a viure a Roma, on ha estat consultor de celebracions litúrgiques del Papa. És una figura respectada al Vaticà i un dels antics membres del monestir amb accés al papa Francesc.
Si es confirmés que serà Manuel Nin qui beneeixi el nou abat es tractaria d'un altre gest enviat per Montserrat des de l'elecció de Manel Gasch. El monestir optaria per una persona estretament lligada a la casa i d'una mentalitat molt oberta, no pas per un prelat aliè ni per un cardenal. Quan va ser elegit l'abat Josep Maria Soler, el 2001, va ser el cardenal arquebisbe de Barcelona qui va presidir la cerimònia. Un gest que s'afegeix al que Gasch va fer al ser elegit: triar com a creu pectoral la que va dur l'abat Cassià M. Just, referent del Montserrat més auster i compromès.
S'espera la cerimònia de benedicció abacial perquè Manel Gasch decideixi formar el seu equip, que donarà més pistes. sobre com serà el seu mandat. La principal incògnita és si continuarà en el seu càrrec el número dos de la comunitat, el prior Ignasi Fossas. Va ser Fossas el principal candidat a abat enfront Gasch. Fossas era vist com el defensor d'un monestir més centrat en la vida interior i més liturgista, enfront la visió considerada més oberta i social de Gasch.
Malgrat la imatge que es pot tenir d'un abat com a cap màxim revestit de tota l'autoritat, el cert és que l'estructura de poder d'una comunitat religiosa com és Montserrat es basa en un delicat equilibri de sensibilitats i generacions. El fet que Fossas hagi encarnat una sesnibilitat diferent a la del nou abat no indica que hagi de ser rellevat. Fonts coneixedores de l'abadia expliquen que sovint el prior, com a segon en l'organigrama, és algú que representa un sector minoritari però rellevant de la comunitat.
Un seguit de designacions estan pendents. Caldrà nomenar un nou secretari de l'abat, que és sempre una figura influent. Ho és actualment Anton Gordillo. També s'ha de formar un nou consell de degans, format per deu monjos, entre ells el prior, que assisteix l'abat i que tradicionalment expressa la pluralitat de la comunitat, tant en pensament com en edat. La meitat els triarà Gasch, l'altra meitat seran elegits pels monjos.
Però un càrrec estratègic serà el de majordom, precisament el que exercia fins ara el nou abat. Serà el responsable de l'economia del monestir, un lloc clau en un moment com l'actual, en què Montserrat ha estat colpit per la pandèmia i les restriccions. Al nou pastor se li gira molta feina.
Al nou abat l'ha de beneir un bisbe o cardenal. Tot indica, a manca de confirmació oficial, que ho farà Manuel Nin, exarca (bisbe) dels catòlics de rite bizantí de Grècia, càrrec pel qual fou designat pel Papa el 2016. Nin, nascut al Vendrell, va entrar de jove com a monjo a Montserrat, abans de traslladar-se a viure a Roma, on ha estat consultor de celebracions litúrgiques del Papa. És una figura respectada al Vaticà i un dels antics membres del monestir amb accés al papa Francesc.
Si es confirmés que serà Manuel Nin qui beneeixi el nou abat es tractaria d'un altre gest enviat per Montserrat des de l'elecció de Manel Gasch. El monestir optaria per una persona estretament lligada a la casa i d'una mentalitat molt oberta, no pas per un prelat aliè ni per un cardenal. Quan va ser elegit l'abat Josep Maria Soler, el 2001, va ser el cardenal arquebisbe de Barcelona qui va presidir la cerimònia. Un gest que s'afegeix al que Gasch va fer al ser elegit: triar com a creu pectoral la que va dur l'abat Cassià M. Just, referent del Montserrat més auster i compromès.
S'espera la cerimònia de benedicció abacial perquè Manel Gasch decideixi formar el seu equip, que donarà més pistes. sobre com serà el seu mandat. La principal incògnita és si continuarà en el seu càrrec el número dos de la comunitat, el prior Ignasi Fossas. Va ser Fossas el principal candidat a abat enfront Gasch. Fossas era vist com el defensor d'un monestir més centrat en la vida interior i més liturgista, enfront la visió considerada més oberta i social de Gasch.
Malgrat la imatge que es pot tenir d'un abat com a cap màxim revestit de tota l'autoritat, el cert és que l'estructura de poder d'una comunitat religiosa com és Montserrat es basa en un delicat equilibri de sensibilitats i generacions. El fet que Fossas hagi encarnat una sesnibilitat diferent a la del nou abat no indica que hagi de ser rellevat. Fonts coneixedores de l'abadia expliquen que sovint el prior, com a segon en l'organigrama, és algú que representa un sector minoritari però rellevant de la comunitat.
Un seguit de designacions estan pendents. Caldrà nomenar un nou secretari de l'abat, que és sempre una figura influent. Ho és actualment Anton Gordillo. També s'ha de formar un nou consell de degans, format per deu monjos, entre ells el prior, que assisteix l'abat i que tradicionalment expressa la pluralitat de la comunitat, tant en pensament com en edat. La meitat els triarà Gasch, l'altra meitat seran elegits pels monjos.
Però un càrrec estratègic serà el de majordom, precisament el que exercia fins ara el nou abat. Serà el responsable de l'economia del monestir, un lloc clau en un moment com l'actual, en què Montserrat ha estat colpit per la pandèmia i les restriccions. Al nou pastor se li gira molta feina.