Les lluites compartides de Puigdemont

Una representació de nacions sense estat dona suport al president a l'exili a les portes del Tribunal d'Apel·lació de Sàsser, on s'hi han desplegat dirigents de partits i entitats sobiranistes

Toni Comín i Clara Ponsatí han fet costat a Puigdemont al Tribunal de Sàsser.
Toni Comín i Clara Ponsatí han fet costat a Puigdemont al Tribunal de Sàsser. | Consell per la República
04 d'octubre del 2021
Actualitzat a la 13:34h
Als afores de Sàsser, a les portes del Tribunal d'Apel·lació de la ciutat, un edifici gris i un punt decadent, onejaven des de primera hora del matí les banderes sardes esperant l'arribada de Carles Puigdemont. Els funcionaris del tribunal, poc avesats a les protestes i les càmeres davant del seu lloc de feina, a diferència de Catalunya, observaven amb curiositat l'allau de periodistes que esperaven el protagonista de la jornada. A mesura que s'acostava l'hora, les 11h, als grups sards s'hi han sumat corsos i kanaks, un allau de representants de nacions sense estat que han fet bo el concepte d'Òmnium de les "lluites compartides". Una àmplia representació que ha volgut donar suport a Puigdemont en la seva declaració pel procés d'extradició.

Entre crits de "llibertat, llibertat" de la cinquena de persones aplegades a la Cort d'Apel·lació, Puigdemont ha accedit a l'edifici sense fer declaracions i acompanyat del seu advocat, amb qui va preparar ahir la declaració en una reunió al matí abans d'anar a fer turisme per l'Alguer. Entre els grups que s'han aplegat a Sàsser hi havia diverses entitats i partits sards, alguns amb representació institucional especialment municipal. "Pocs, però hi són", detalla a NacióDigital, el portaveu d'Òmnium a l'Alguer. Els que s'han concentrat per donar suport a Puigdemont han estat Progres Progetu Republica, Sardigna Natzione, Indipendèntzia Repùbrica de Sardigna i Liberos, Rispetados Uguales. 

També hi ha hagut representació de Nova Caledònia en forma de bandera independentista. En declaracions a aquest diari, el ciutadà cors que la portava ha recordat que Nova Caledònia, com Còrsega, són territoris francesos però que en el primer cas es pot parlar d'autodeterminació i, fins i tot, votar-la -Nova Caledònia ha fet dos referèndums per la independència i en farà un tercer- i en canvi a Còrsega "ni tan sols es pot parlar d'autodeterminació".

Sigui com sigui, Puigdemont ha aglutinat una àmplia representació de grups independentistes, que han defensat també la causa catalana avui a Sardenya. Ho deia una de les pancartes que s'ha deixat veure a les portes del tribunal: "Sardenya no és Itàlia; Catalunya no és Espanya". Lluites compartides que van més enllà de Catalunya.  

Moviment de Llarena en plena declaració de Puigdemont
La defensa de Puigdemont és optimista i té clar que la causa iniciada a Itàlia no anirà més enllà. L'independentisme català, en una mostra d'unitat -volguda o obligada per les circumstàncies- al voltant de Puigdemont, ha reclamat la fi de la repressió i ha pronosticat una nova patacada del Tribunal Suprem davant dels jutges europeus. Com si li haguessin xiulat les orelles, a mitja declaració de Puigdemont, Pablo Llarena ha notificat a les autoritats italianes que les euroordres de Toni Comín i Clara Ponsatí continuen actives, i que la seva situació és la mateixa, a dia d'avui, que la de l'expresident. En altres paraules, ha convidat les autoritats italianes a iniciar també un procés d'extradició contra els dos eurodiputats de Junts, que aquest cap de setmana s'han desplaçat a Sardenya per acompanyar Puigdemont.

Batet, seient "premium"; la CUP "non-priority"
La jornada ha arrencat de matinada. Hi ha pocs vols de Barcelona a l'Alguer, i encara menys de la ciutat sarda a la capital catalana. Per això, els que han volgut esperar fins a última hora per viatjar han hagut de matinar per agafar l'avió de les 6.40h, amb la companyia Ryanair. A la terminal 2 s'hi han agrupat periodistes, polítics i italians que tornaven a casa. Pocs turistes. El personal de l'aeroport, una mica sobrepassat, ha intentat organitzar la fila amb èxit escàs. "Fila d'un en un. Primer qui tingui "priority class", demanava la treballadora.

Alguns privilegiats han pogut -hem pogut- gaudir d'aquest accés prioritari, que consisteix bàsicament en entrar primer a l'avió i esperar-se dins. La majoria de líders independentistes han entrat amb "priority". Alguns, com el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, fins i tot han tingut seient "premium" a primera fila, ideal per estirar les cames i "veure qui entra" a l'avió. Altres, com els diputats de la CUPDolors Sabater i Pau Juvillà, han confessat que són "non-priority class". Coses de voler canviar el sistema. Amb prioritat o sense, conselleres com Laura Vilagrà han esperat fins a última hora per entrar a l'avió, acompanyada del seu equip. La titular de Presidència ha estat l'última passatgera que ha arribat abans que s'enlairés el vol cap a Sardenya.
Arxivat a