Ana Carbajosa: «Trobarem a faltar l'art de teixir consensos de Merkel»

La periodista publica "Angela Merkel. Crónica de una era", on analitza el llegat de la cancellera i el que significa el seu comiat: "Un dels àmbits en què es notarà el canvi és en la lluita contra el canvi climàtic"

Ana Carbajosa
Ana Carbajosa | A.C.
02 d'octubre del 2021
Actualitzat el 04 d'octubre a les 12:35h
Angela Merkel és a punt de passar a ser història d'Alemanya. Deixant enrere setze anys al capdavant del govern del seu país, la cancellera abandonarà el càrrec després d'unes eleccions que el seu partit ha perdut. Malgrat ser un personatge omnipresent en l'actualitat, el cert és que Merkel continua sent una figura poc coneguda

Per aportar bons estris d'anàlisi, la periodista Ana Carbajosa s'ha endinsat en la personalitat de la dirigent democristiana i en el llibre Angela Merkel. Crónica de una era (Península) en dona molta informació i ajuda a interpretar aquesta científica de l'est que va decidir passar-se a la política just després de la caiguda del Mur. Amb una trajectòria com a corresponsal del diari El País, Carbajosa ens atén per telèfon des de Londres per radiografiar el llegat de  Merkel i els principals interrogants que ara s'obren.     

- Se'n va Merkel. Com és el personatge en poques paraules?

- Merkel és un personatge polític molt singular. Ha estat setze anys governant de forma ininterrompuda i se'n va pel seu propi peu, sense haver perdut unes eleccions, ha decidit quan se'n va i com va. És també molt singular pel seu estil polític. És una pragmàtica que sempre busca el compromís a qualsevol preu. A Brussel·les, però també al seu país. Aquesta capacitat per acostar postures i per escoltar els països grans i els petits, mostrant flexibilitat, és bastant atípica.

- Se'n va només ella o se'n van més coses amb ella?

- Està per veure l'impacte de la seva sortida. Es diu que s'acaba una era i és veritat que els reptes als quals ens enfrontem, tant dins com fora de les fronteres alemanyes, són inèdits, amb l'auge de la Xina, la creixent assertivitat de Rússia, les tensions comercials, les guerres híbrides, els neonacionalismes, formen un panorama internacional molt volàtil enfront el qual la Unió Europa haurà de mostrar-se més cohesionada i autònoma que mai. Qui lideri Alemanya té per davant una tasca complicada perquè Alemanya és el país més poblat de la UE i la major economia de la zona euro. I continuarà exercint com a potència de facto.     

"Enfront l'auge de la Xina, l'assertivitat de Rússia o les guerres comercials, la UE haurà de mostrar-se més cohesionada i autònoma que mai"
  
- Encara s'està en els inicis de les negociacions per al nou govern. Però veu més a prop una coalició semàfor (socialdemòcrates, Verds i liberals) liderada pel socialdemòcrata Olaf Scholz?

- Sembla la coalició més viable i, de fet, és la preferida pels alemanys segons les enquestes. Scholz és clarament el favorit i la coalició semàfor també. Tot i que tot és possible en la política alemanya. Recordo les anteriors eleccions, quan després tant SPD com CDU van assegurar que no tornarien a pactar i sis mesos després ho van fer.   

- En què es pot notar un canceller Scholz? I en què es notarà poc?

- Dependrà molt de l'aliança que es formi i de qui ocupi les principals carteres. Per exemple, si el líder liberal, Christian Lindner, acaba sent el ministre de Finances, com ell vol, això repercutirà en política europea. Si ho és Robert Habeck, copresident dels Verds, tindrà un altre efecte perquè és algú més proeuropeu. Per primer cop, seran tres partits al govern i serà més difícil posar-se d'acord. En teoria, tant l'SPD com els Verds volen fer una política més social. En un àmbit en què es notarà el canvi serà en política ambiental i la lluita contra el canvi climàtic. No només per la presència dels Verds, sinó per la pressió de l'opinió pública. La urgència climàtica és major i ha estat un tema central de la campanya. Un altre tema és el digital, en què Alemanya arrossega un endarreriment descomunal.    

- Com pot afectar l'estat espanyol?

- També dependrà del tipus d'aliança que es formi. Però qui està al davant d'Alemanya afectarà la política espanyola, és clar. Ara mateix, la UE està pendent de redefinir les regles fiscals, així com la política d'asil, que a Espanya l'afecta de ple.

- El fet que hi hagi un canceller socialdemòcrata pot ser bo per Pedro Sánchez?

- Crec que això està una mica al marge del color dels partits.  Merkel ha mantingut unes bones relacions amb Pedro Sánchez. La relació entre tots dos països és molt bona i, de fet, tots dos es necessiten. 

"Va permetre l'entrada de més d'un milió de refugiats, però després va tornar a una política més restrictiva, hi ha moltes Merkel en política migratòria"
  
- En alguns països nòrdics ha tornat la socialdemocràcia, com a Noruega. O Dinamarca, però ho ha fet amb un enfocament més restrictiu en immigració. Merkel va sorprendre per la seva obertura. Això pot canviar?

- Bé, Merkel va permetre l'entrada de més d'un milió de refugiats, però després va tornar a una política més restrictiva, amb un pacte amb Turquia i amb deportacions i restriccions a la reunificació familiar. Hi ha moltes Merkel en política migratòria. Però aquí no es tractarà tant de la voluntat del canceller sinó dels criteris de la UE. Recordem que Merkel, tot i la seva fortalesa, no va aconseguir el suport dels països de l'est a la seva política migratòria.  

- Merkel ja ha acabat la seva carrera política?

- Ella ha dit que abandona la política i és una dona que sol complir la seva paraula. No ha dit on se'n va. Se'n va a descansar. Ha dit que no es vol apressar, que no li queden tants anys de vida activa, i que vol meditar a què dedica el seu temps. 

- En el llibre, explica que li agradava passejar pels voltants del Reichstag, però que els dies grisos, amb el cel ennuvolat, pensava si els dies que vindrien no generarien inquietud pel futur de les llibertats i els valors democràtics. Enyorarem Merkel?

- M'agradaria ser més optimista, però si mirem els EUA després de l'atac al Capitoli, un possible retorn de Trump o similar, el Brasil amb Bolsonaro, Rússia i, fins i tot, el qüestionament de l'estat de dret dins mateix de la UE, com passa a Polónia o Hongria, veiem que és un moment molt convuls. Jo crec que notarem a faltar l'art negociador de Merkel i la seva capacitat per acostar postures i teixir consensos.   

- Sense Merkel al davant i a l'oposició, com preveu que evolucionarà la dreta alemanya? 

- Qui ha estat candidat, Armin Laschet, es troba molt qüestionat dins del partit. Hi ha moltes sensibilitats dins de la CDU. Uns defensen un retorn a les essències pròpies d'un partit més conservador. Però també és cert que si mirem els resultats i observem on ha perdut vots la CDU, hi ha un milió de vots ha anat a l'SPD, no a l'extrema dreta. Això vol dir que tenien més aviat un problema de candidat que d'identitat política del partit.  

"No hi ha senyals, de moment que el cordó sanitari enfront l'extrema dreta vagi a flaquejar"
  
- Qui pot liderar la CDU? El líder bavarès Söder? Friedrich Merz, de l'ala dreta del partit, que ja ho ha intentat vàries vegades?

- Friedrich Merz és un home molt carismàtic, però no deixa de ser algú del passat. Sobretot, crea molta divisió dins del partit. Atreu un sector però n'aliena un altre. La CDU haurà de redefinir-se, redibuixar-se. Buscar nous perfils i lideratges. 

- Es mantindrà el cordó sanitari envers l'extrema dreta?

- No hi ha senyals, de moment, que el cordó sanitari enfront l'Alternativa per Alemanya (AfD) vagi a flaquejar. A més, el partit pateix fortes convulsions internes. Però l'AfD es manté molt forta a l'est d'Alemanya. En alguns llocs, les xifres de suport que té són molt altes i la resta de partits hauran d'establir moltes aliances si volen governar.