Anàlisi

Casado, a la recerca d'un rumb

La convenció del PP, amb la presència rellevant d'Ayuso, ha escoltat un aiguabarreig de missatges, des d'un Aznar reclamant "posar ordre" a Espanya a un Donald Tusk advertint contra la dreta radical de Polònia

per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 2 d'octubre de 2021 a les 12:00 |
Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso, al convenció del PP a València. | ACN
Aquest diumenge, amb un míting a la plaça de braus de València, es tancarà la convenció del PP que s'ha fet durant tota la setmana amb el lema "Creiem en Espanya". El seguit de xerrades i taules rodones han tingut com a objectiu aportar idees per a la posada al dia ideològica de la formació conservadora. 

Els actes van començar dilluns a Santiago de Compostel·la, feu d'un dels barons més poderosos del partit, Alberto Núñez Feijóo, i van tenir com a plat fort aquell dia una intervenció de l'expresident Mariano Rajoy, centrada en la política econòmica. Rajoy va emfasitzar els resultats de la seva gestió en ocupació i evitant el rescat directe de la UE. La presència de Rajoy va ser la concessió de Génova a l'exlíder conservador i al sector més moderat de la formació. Però, a partir d'aleshores, la convenció ha anat agafant un to cada cop més ranci. 


Després de Rajoy, els ponents que han generat més ressò mediàtic han estat l'expresident José María Aznar, l'expresident Nicolas Sarkozy, l'escriptor Mario Vargas Llosa i l'exdirigent del PP català -i de Vox- Aleix Vidal-Quadras. No són precisament perfils que traslladin percepcions de modernitat. Però sembla que Casado ha optat per envoltar-se de figures que traspuen conservadorisme i antigor. 

Sarkozy va fer una intervenció crítica amb el "separatisme", que va titllar de "problema no només per a Espanya sinó per a tot Europa". L'exlíder francès fins i tot va afirmar que "només hi ha una Espanya i una corona, amb el rei Felip VI". Sarkozy es va atrevir a opinar sobre aspectes de la política espanyola, quan va afirmar que "parlar amb els assassins d'ETA és un insult a les víctimes". Val a dir que l'endemà de la seva intervenció davant el PP la justícia francesa condemnava l'expresident a un any de presó per finançament il·legal del seu partit. Sarkozy haurà de dur durant un any un braçalet magnètic. L'exmandatari ja va ser condemnat fa uns mesos per corrupció.


Nacionalisme a ultrança


La major part dels ponents s'han caracteritzat per uns missatges farcits de nacionalisme espanyol bel·ligerant. Aznar va repetir el discurs agressiu contra el sobiranisme i va fer una crida a "restablir l'ordre a Espanya", un estat que, segons ell, "no és plurinacional, ni multinivell, ni la mare que els va parir". Amb Pedro Sánchez com a objectiu, Aznar va atacar l'Advocacia de l'Estat "per impedir que un pròfug sigui lliurat a la justícia espanyola". 


En el que va ser la seva frase més aplaudida, va proclamar que "no demanaria perdó" per la història d'Espanya. Responia així a les paraules del Papa demanant perdó pels excessos comesos durant la conquesta de Mèxic. Aznar va fer ironia del president mexicà, Manuel Andrés López Obrador, que sovint llança missatges contra la dominació espanyola. "Vostè com es diu?", va preguntar Aznar.  

Vidal-Quadras va tornar a participar en un acte del PP. Ja ho havia fet durant la campanya de les eleccions catalanes, al costat de Cayetana Álvarez de Toedo. L'exlíder del PP català va tronar de nou contra el sobiranisme, a qui "no s'ha de donar cap part de veritat perquè viu instal·lat en la mentida". Al seu costat, assentia Juan Carlos Girauta. En el cas de Vargas Llosa, a més, l'escriptor es va permetre  anunciar que fins ara era votant de Ciutadans: "Però a les properes eleccions votaré el PP perquè el partit liberal haurà deixat d'existir". 

"La Hispanitat, la major gesta de la humanitat"


Casado va aprofitar el diàleg que va mantenir amb Aznar per deixar-se endur pel patrioterisme i va fer seves les paraules de l'expresident en el sentit de no demanar perdó per "la Hispanitat, la major gesta de la humanitat després de Roma i Grècia". Va tornar a pronunciar paraules similars al costat de l'expresident mexicà Felipe Calderón, membre del molt conservador PAN. 

Entre Aznar i Tusk


La convenció de Casado ha comptat també amb la presència dels principals dirigents del PPE i d'exlíders de la Unió, com el polonès Donald Tusk o el portuguès Durao Barroso. Discursos difícils de combinar els de Vidal-Quadras, exfundador de Vox, amb els d'un Tusk que, molt seriós, assegurava que "es fan difícils de trobar les diferències entre la dreta radical polonesa ai l'esquerra radical espanyola". Els assistents, per cert, escoltaven en silenci. Entre les expressions quasi bel·licoses d'Aznar i el to centrat d'un Donald Tusk, la contradicció és evident.  

Ayuso, aclamada


Però Génova no ha pogut evitar que s'escenifiqués la tensió amb la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, de viatge als EUA i que finalment ha estat present a la convenció aquest dissabte, rebuda amb crits de "presidenta". Ayuso manté un pols molt dur amb Génova per fer-se amb el control del partit a Madrid. Una pretensió que l'equip de Casado vol evitar. La presidenta madrilenya ha verbalitzat un missatge conciliador aquest dissabte, que no aparca les seves aspiracions polítiques, per bé que es descarta per dirigir el PP a curt termini. "Tinc clar on és el meu lloc, sé que és Madrid", ha dit, dirigint-se específicament a Casado.

Durant la vigília de la convenció es va témer que Ayuso faria el buit a l'encontre, duent el seu enfrontament fins al límit. Hauria estat difícil d'entendre una absència tan destacada en el que es considera la trobada més rellevant del partit en l'inici del curs polític. Ayuso i Casado provenen del mateix forn ideològic, la dreta madrilenya empeltada per la FAES d'Aznar. Però ara estan enfrontats pel control de l'aparell del PP madrileny. També pel fet que el líder del PP ha de tenir en compte tota la presència de forces en el seu partit i ha de bascular entre uns i altres, sense acabar de trobar un espai propi.

Potser per recordar que no tot el PP s'identifica amb l'aznarisme, gairebé a la mateixa hora en què Aznar reclamava posar ordre a Espanya, Rajoy afirmava des del fòrum La Toja, a Galícia, que la taula de diàleg entre Generalitat i Estat, si no sortia del marc constitucional, li semblava "bé". "Jo també he dialogat", va declarar, al costat de Felipe González. 

Entre els oradors de diumenge a València hi ha dos primers ministres de la UE. Un és el grec Kyriakos Mitsotakis. L'altre, Sebastian Kurz, el jove primer ministre austríac, del Partit Popular d'aquell país. Un PP que, per cert, ha governat durant anys amb l'extrema dreta del Partit de la Llibertat. Potser un anticip del que té al cap Casado. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació