L'independentisme més mobilitzat crida a tombar el «règim del 78» amb clams a Puigdemont

Unes 3.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, commemoren el llegat del 3-O de la mà d'entitats i sindicats alternatius i reclamen la fi de la repressió

Manifestació per commemorar el quart aniversari del 3-O
Manifestació per commemorar el quart aniversari del 3-O | Adrià Costa
03 d'octubre del 2021
Actualitzat a les 18:17h
"Puigdemont, el nostre president". Quatre paraules han monopolitzat bona part dels clams de la manifestació convocada per entitats i sindicats independentistes de la Plataforma 3-O per commemorar el quart aniversari de la vaga general del 3-O. Aquell dia, els carrers van bullir per la indignació derivada de les càrregues policials de l'1-O, un rebuig que va aconseguir superar les fronteres de l'independentisme i jornada que va acabar amb el contundent discurs del rei Felip VI que va marcar un abans i un després en la hostilitat de bona part de la societat catalana amb la monarquia.

Aquest diumenge, amb l'efemèride ben viva, el sector de l'independentisme més mobilitzat ha reclamat "tombar el règim del 78"en la vigília de la declaració de l'expresident Carles Puigdemont davant la justícia italiana. La concurrència a la mobilització convocada per l'ANC i els sindicats alternatius -Intersindical CSC, CNT, CO.BAS, COS, IAC, entre d'altres- ha estat molt més modesta que en altres ocasions. Segons la Guàrdia Urbana, han estat 3.000 persones les que han desfilat des de la plaça Francesc Macià de Barcelona fins a la del Cinc d'Oros amb l'objectiu de reivindicar la vigència de "l'esperit del 3-O".

Si bé l'esforç dels sindicats ha estat subratllar la comunió entre el dret a l'autodeterminació i els drets socials, les proclames dels manifestants s'han concentrar en la petició d'"independència", contra la monarquia, contra les "forces d'ocupació", per un 1-O sense "oblit ni perdó" i la reivindicació de Carles Puigdemont com a president legítim. També algun tímid clam contra la taula de negociació del Govern amb la Moncloa i la presidència de Pere Aragonès.

I és que les hores prèvies a la declaració de Puigdemont davant la justícia italiana generen expectativa dins de l'independentisme. En aquests moments, el líder de Junts ja és a l'Alguer amb Toni Comín i Clara Ponsatí, que aquesta vegada han arribat a l'aeroport sense cap entrebanc judicial.

La màxima representació política a la mobilització ha estat, principalment, de dirigents de Junts. Hi han assistit el vicepresident Jordi Puigneró, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i els exconsellers Jordi Turull i Josep Rull i l'exconseller Damià Calvet, entre d'altres. Per part de la CUP també hi han assistit les diputades Dolors SabaterEulàlia Reguant. ERC no s'ha sumat oficialment a la convocatòria. 

"L'1-O vam votar i el 3-O ens vam plantar", ha defensat Xavier Antich com a membre de la junta d'Òmnium Cultural, que ha demanat també que el seu llegat quedi "fora de les dinàmiques partidistes". La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, per la seva banda, ha recordat que "la força" que van representar aquestes dues dates "es va perdre", sota el seu criteri, per haver donat marge a l'Estat per dialogar i negociar, una via que no es va donar l'any 2017. Tot plegat, un missatge adreçat a erosionar l'aposta per la via dialogada que abandera el Govern d'Aragonès.

En el manifest que han llegit al final de l'acte han defensat la vigència de l'1-O, l'amnistia de tots els represaliats, la dissolució de la Brimo i una mobilització permanent per assolir la independència, així com la derogació de la llei mordassa. La manifestació d'aquest diumenge és la darrera convocatòria d'aquests tres dies marcats per mobilitzacions independentistes. Aquest dissabte, milers de persones participaven en marxes arreu del territori i divendres partits i entitats alçaven la veu per recuperar l'"esperit de l'1-O" just després de la divisió entre partits independentistes que es va fer evident al debat de política general. 

Les tres jornades han estat marcades per la reclamació als partits polítics perquè recuperin la unitat estratègica que va saltar pels aires la tardor de fa quatre anys. La petició d'autodeterminació i amnistia uneix l'independentisme, però cada partit continua tenint la seva pròpia lectura sobre el significat dels moments àlgids del procés i sobre quin trajecte s'ha de fer per apropar-se a l'objectiu de la República catalana.