01
d'octubre
del
2021
Actualitzat
el
02
d'octubre
a les
15:51h
Al municipi nord-català d'Illa, molt a prop de l'Espace La Catalane, s'hi van guardar urnes de l'1-O les setmanes prèvies del referèndum. Aquesta tarda l'independentisme civil hi ha tornat, quatre anys després, per reivindicar aquella jornada i el paper cabdal que hi va tenir la Catalunya Nord. L'ANC, amb Òmnium i l'Associació Catalana de Municipis (AMI), han exigit unitat als partits polítics per reprendre el fil de la tardor de 2017 i recuperar la iniciativa. A uns 200 quilòmetres, a Barcelona, el Govern també ha volgut enviar a primera hora del matí un missatge cohesió al voltant de l'1-O poques hores després d'un debat de política general que ha evidenciat la distància entre ERC, Junts i la CUP sobre l'horitzó del procés. L'independentisme, mancat de rumb compartit des dels fets de 2017, s'ha agafat aquest divendres a l'1-O per retrobar-se després d'anys de discrepàncies, retrets i divergència estratègica.
Des de la Catalunya Nord i davant de mig miler d'irreductibles que s'han desplaçat fins a Illa, Elisenda Paluzie i Jordi Cuixart han enviat un missatge clar a la classe política: la unitat és imprescindible per avançar cap a la independència. La presidenta de l'ANC, que fa uns dies exigia a Pere Aragonès "fer la independència", ha receptat "persistència, combat democràtic, realisme i imaginació", ingredients que van permetre l'èxit la tardor de fa quatre anys. Cuixart ha situat "la violència" com l'únic límit de l'independentisme i ha reclamat un rumb compartit a Govern i partits per "tornar-ho a fer tantes vegades com calgui". El president d'Òmnium, de passada, ha recordat que només quan l'independentisme ha anat "unit" s'ha pogut avançar i es va poder fer possible l'1-O.
A Illa no hi ha hagut representants del Govern i el principal nom institucional ha estat el de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, assistent incondicional a aquest tipus d'actes i una de les més aplaudides pel públic assistents. Junts hi ha enviat representants de primera línia, com el secretari general, Jordi Sànchez, i el vicepresident, Jordi Turull, molt aplaudit. També els diputats Joan Canadell i Francesc de Dalmases, i el dirigent de Demòcrates Toni Castellà. ERC i la CUP han optat per perfils més secundaris: els republicans han enviat al Rosselló el senador Jordi Martí i els cupaires, els diputats Dani Cornellà i Montserrat Vinyets.
Missatge de cohesió del Govern
Al matí, el Govern ha situat l'1-O com un "punt de no retorn" en l'acte institucional per commemorar els quatre anys del referèndum. Aragonès, que no ha assistit a l'acte de la tarda a la Catalunya Nord, ha deixat clar que els catalans "tornaran a votar" -preferiblement de manera acordada, com ha clarificat al llarg de la setmana-, i ha reivindicat els grans consensos de país que han de permetre avançar. Aquests consensos són, a dia d'avui, l'amnistia i el referèndum, les dues opcions que el Govern defensa a la taula de diàleg amb el govern espanyol i que ara com ara no es preveuen viables en un horitzó proper. En tot cas, Aragonès ha demanat "recuperar l'esperit de l'1-O" i també el consens de "partits, institucions socials i ciutadania".
Aragonès i el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, han assistit a l'acte d'Òmnium al migdia, que ha servit per aglutinar Govern, entitats i partits per revifar l'esperit de l'1-O i mirar d'acostar posicions per a l'anhelada unitat estratègica, desapareguda des de 2017 i, concretament, des de la nit del referèndum avui fa quatre anys. La ubicació ha estat un dels col·legis electorals de l'1-O, l'escola Ramon Llull, que va patir l'actuació de la policia espanyola. A l'acte hi ha assistit també Gerardo Pisarello, en representació dels comuns, així com representants d'organitzacions sindicals i empresarials, com ara UGT, Ustec, Unió de Pagesos o la Cambra de Barcelona.
Posicions allunyades al Parlament
Tant l'acte d'Òmnium com el de Govern han volgut traslladar un missatge d'unitat, i des d'Illa el frame ha estat nítidament a favor de recuperar un rumb compartit. A l'acte institucional, el Govern ha volgut transmetre una imatge de cohesió que contrasta amb les posicions allunyades d'ERC, Junts i la CUP que es van veure al debat de política general de dijous, i que va evidenciar la manca de relat compartit entre els dos socis de Govern. En les votacions de les propostes de resolucions de dijous van aflorar totes les cares de l'independentisme: ERC i Junts van rebutjar posar data a un nou referèndum, com proposava la CUP, i Junts va oposar-se a una taula de diàleg formada només per membres dels governs.
L'independentisme sí que va coincidir en la reivindicació de Carles Puigdemont, que té previst declarar dilluns vinent davant del Tribunal d'Apel·lació de Sàsser en la causa per l'extradició, el rebuig a Joan Carles I i la defensa de la llengua catalana. De punts de trobada n'hi ha -alguns, com la voluntat d'impulsar un pacte nacional per la llengua, van aglutinar suports més enllà d'ERC, Junts i la CUP-, però l'independentisme continua, quatre anys després, sense un diagnòstic compartit del que va suposar l'1-O i la tardor de 2017. La unitat estratègica que reclamen les entitats i l'independentisme més mobilitzat haurà d'esperar.
Des de la Catalunya Nord i davant de mig miler d'irreductibles que s'han desplaçat fins a Illa, Elisenda Paluzie i Jordi Cuixart han enviat un missatge clar a la classe política: la unitat és imprescindible per avançar cap a la independència. La presidenta de l'ANC, que fa uns dies exigia a Pere Aragonès "fer la independència", ha receptat "persistència, combat democràtic, realisme i imaginació", ingredients que van permetre l'èxit la tardor de fa quatre anys. Cuixart ha situat "la violència" com l'únic límit de l'independentisme i ha reclamat un rumb compartit a Govern i partits per "tornar-ho a fer tantes vegades com calgui". El president d'Òmnium, de passada, ha recordat que només quan l'independentisme ha anat "unit" s'ha pogut avançar i es va poder fer possible l'1-O.
A Illa no hi ha hagut representants del Govern i el principal nom institucional ha estat el de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, assistent incondicional a aquest tipus d'actes i una de les més aplaudides pel públic assistents. Junts hi ha enviat representants de primera línia, com el secretari general, Jordi Sànchez, i el vicepresident, Jordi Turull, molt aplaudit. També els diputats Joan Canadell i Francesc de Dalmases, i el dirigent de Demòcrates Toni Castellà. ERC i la CUP han optat per perfils més secundaris: els republicans han enviat al Rosselló el senador Jordi Martí i els cupaires, els diputats Dani Cornellà i Montserrat Vinyets.
Missatge de cohesió del Govern
Al matí, el Govern ha situat l'1-O com un "punt de no retorn" en l'acte institucional per commemorar els quatre anys del referèndum. Aragonès, que no ha assistit a l'acte de la tarda a la Catalunya Nord, ha deixat clar que els catalans "tornaran a votar" -preferiblement de manera acordada, com ha clarificat al llarg de la setmana-, i ha reivindicat els grans consensos de país que han de permetre avançar. Aquests consensos són, a dia d'avui, l'amnistia i el referèndum, les dues opcions que el Govern defensa a la taula de diàleg amb el govern espanyol i que ara com ara no es preveuen viables en un horitzó proper. En tot cas, Aragonès ha demanat "recuperar l'esperit de l'1-O" i també el consens de "partits, institucions socials i ciutadania".
Aragonès i el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, han assistit a l'acte d'Òmnium al migdia, que ha servit per aglutinar Govern, entitats i partits per revifar l'esperit de l'1-O i mirar d'acostar posicions per a l'anhelada unitat estratègica, desapareguda des de 2017 i, concretament, des de la nit del referèndum avui fa quatre anys. La ubicació ha estat un dels col·legis electorals de l'1-O, l'escola Ramon Llull, que va patir l'actuació de la policia espanyola. A l'acte hi ha assistit també Gerardo Pisarello, en representació dels comuns, així com representants d'organitzacions sindicals i empresarials, com ara UGT, Ustec, Unió de Pagesos o la Cambra de Barcelona.
Posicions allunyades al Parlament
Tant l'acte d'Òmnium com el de Govern han volgut traslladar un missatge d'unitat, i des d'Illa el frame ha estat nítidament a favor de recuperar un rumb compartit. A l'acte institucional, el Govern ha volgut transmetre una imatge de cohesió que contrasta amb les posicions allunyades d'ERC, Junts i la CUP que es van veure al debat de política general de dijous, i que va evidenciar la manca de relat compartit entre els dos socis de Govern. En les votacions de les propostes de resolucions de dijous van aflorar totes les cares de l'independentisme: ERC i Junts van rebutjar posar data a un nou referèndum, com proposava la CUP, i Junts va oposar-se a una taula de diàleg formada només per membres dels governs.
L'independentisme sí que va coincidir en la reivindicació de Carles Puigdemont, que té previst declarar dilluns vinent davant del Tribunal d'Apel·lació de Sàsser en la causa per l'extradició, el rebuig a Joan Carles I i la defensa de la llengua catalana. De punts de trobada n'hi ha -alguns, com la voluntat d'impulsar un pacte nacional per la llengua, van aglutinar suports més enllà d'ERC, Junts i la CUP-, però l'independentisme continua, quatre anys després, sense un diagnòstic compartit del que va suposar l'1-O i la tardor de 2017. La unitat estratègica que reclamen les entitats i l'independentisme més mobilitzat haurà d'esperar.