03
d'octubre
del
2021
Actualitzat
el
04
d'octubre
a les
12:12h
"Els botellots no són nous, s'han fet cada any i es fan cada cap de setmana". Anna Mireia Martínez, de 25 anys, explica a NacióDigital que va trepitjar Plaça Espanya la nit del 23 i el Fòrum la nit del 24. Per què? Fàcil: "A la Mercè hi ha punts clau i Plaça Espanya és el nucli". Després d'estar hores reunits bevent a una casa, la primera nit de la Mercè, Martínez i els amics van decidir anar a Plaça Espanya per continuar la festa.
"Hi havia gent tranquil·lament, amb els seus grups bombolla, bevent i escoltant música", explica, mentre manifesta la sorpresa que es va endur l'endemà al matí en veure vídeos de com havia acabat la nit. Hi ha realment dos relats d'aquella nit de Barcelona? S'han exagerat els fets? Per què els joves són el centre de totes les crítiques?
Macrobotellots, enfrontaments amb la Guàrdia Urbana, locals assaltats, arbustos en flames i el Palau de Congressos fet miques. Les imatges de les festes al carrer de la Mercè 2021 han marcat el debat públic, social i juvenil de l'última setmana a Barcelona. Principalment, els joves han estat situats al focus de la problemàtica, en una realitat pandèmica que marca el dia a dia i la casuística d'unes festes amb restriccions i un oci nocturn que no aixeca la persiana.
Plaça Espanya, l'Avinguda Maria Cristina i la platja del Bogatell són les tres zones de la ciutat on es van produir les imatges més polèmiques de les festes majors: desenes de milers de persones festejant amb alcohol, sense mascareta i sense distància. No eren les úniques on hi havia macrobotellots. Les festes al carrer es repartien per tot Barcelona, amb situacions similars per la capital: un dels altres nuclis va ser la plaça del Macba, on no es van produir actes de violència ni saquejos.
Eloi Sánchez és un estudiant de disseny de 21 anys que també va participar en els botellots de la Mercè. A parer seu, els joves busquen durant la nit un lloc on reunir-se de manera comunitària amb els amics i beure. "Si no ens donen els punts de reunió, ens autoorganitzem", relata a NacióDigital, fent referència al tancament que afecta l'oci nocturn des de fa un any i mig. Aquesta és una de les queixes més reivindicades per tots els implicats en els macrobotellots i les seves conseqüències. La pèrdua d'esdeveniments populars organitzats pels barris també és un factor que ha molestat la gran majoria de joves catalans que van assistir a les festes de la Mercè, "sense un rumb clar" en el transcurs de la nit.
"El botellot ha existit sempre, però ara està més 'a tope' perquè no hi ha altres llocs de trobada". Sánchez coincideix, doncs, amb Martínez: no hi ha cap altra opció i els joves no volen deixar de celebrar les festes com es feia abans de la pandèmia, però el principal escull és compartit per tots ells. Els botellots perden el seu sentit primari -que és com reivindiquen tots els joves, com s'han celebrat sempre-, perquè eren un pas transitori fins a una festa, un concert o un local d'oci nocturn.
Per què s'assenyala els joves com a culpables?
Tots els joves que han parlat amb aquest diari coincideixen en un missatge clar: la gran majoria no són responsables de les imatges de la Mercè; les destrosses les van provocar grups minoritaris "que no tenen res a veure amb el gruix de la festa". Les 40.000 persones que es van concentrar a Plaça Espanya dijous de la setmana passada no es van dedicar a trencar marquesines, cremar arbres i motos, i saquejar el Palau de Congressos. Consideren que posar-los a tots al mateix sac és un error. És per això que se senten, injustament, assenyalats.
Els nivells de consum d'alcohol elevats van ajudar que l'activitat i l'ambient festiu de les primeres hores de la nit denigressin en greus desperfectes en punts concrets de la ciutat. Insisteixen que "no eren tots els joves, només alguns grups reduïts a altes hores". I és que Martínez, una de tantes joves que hi van participar, va marxar de Plaça Espanya a les 4.30 hores de la matinada "tranquil·la, sense preveure l'escenari que esdevindria després". És per això que remarca que eren uns grups concrets que van acostar-s'hi amb "intencions destructives" i afirma que "ho haguessin fet igual, encara que no hi hagués tanta gent a Maria Cristina".
Sànchez situa el problema en una consigna molt estesa a la societat catalana els dies posteriors als botellots dels últims mesos. Assegura que és un error creure que les xarxes socials i l'ús estès dels dispositius mòbils van ajudar a agrupar milers de persones. "No hi ha cap mena de convocatòria per xarxes ni té a veure amb el món digital", insisteix. "És un instint després dels altres anys", continua. "Plaça Espanya és un meeting point d'autogestió", recalca. Aquest raonament és molt compartit per la gran majoria de joves originaris de Barcelona, que asseguren que la inèrcia heretada amb els anys de les festes majors és trobar-se a la plaça Espanya. Any rere any ha estat un dels llocs preferits de l'Ajuntament per situar els escenaris dels concerts principals de la Mercè.
Com es va arribar fins aquest escenari de botellot multitudinari?
Durant el cap de setmana de la Mercè es van organitzar concerts arreu de la ciutat, però les entrades es van esgotar poques hores després d'obrir-ne la venda i molts joves no hi van poder accedir. Altres, ni tan sols preveien o sabien que existien aquestes entrades. "Es van esgotar molt ràpidament perquè hi havia massa gent i l'alternativa van ser els botellots", explica Sànchez. Coincideix amb Martínez, qui assegura que "la celebració de més concerts hagués ajudat que la gent es mobilitzés amb una finalitat".
La majoria de responsables polítics van assenyalar les línies vermelles que es van creuar durant les tres nits de festes a Barcelona. En especial, l'alcaldessa Ada Colau, qui havia assegurat dies abans que "no hi hauria festes il·legals al carrer", una declaració que, evidentment, no es va complir. Tot i això, va preferir no relacionar la delinqüència de matinada durant la Mercè amb la joventut.
En aquesta línia es va pronunciar el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena: "Són actituds i situacions que s'han de separar". El conseller va fer una crida a "reflexionar" sobre el model d'oci nocturn i sobre com gestionar la necessitat de milers de persones de esbargir-se al carrer: "Hi ha causes que són estructurals i altres conjunturals".
El tinent d'alcaldia de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, AlbertBatlle, va ser l'únic que va carregar amb duresa contra els botellots i elsjoves que hi van participar. Ho va considerar un "punt d'inflexió" perquè van derivar en "violència extrema". Per això mateix, Batlle demanava una reflexió general sobre el fenomen, que té por que es pugui cronificar. La qüestió és que cap dels joves consultats considera aquesta visió: primer, perquè els botellots no es poden cronificar, ja que ja són habituals; i segon, els escenaris de la Mercè els consideren aïllats per elements molt concrets i poc repetitius.
"Hi havia gent tranquil·lament, amb els seus grups bombolla, bevent i escoltant música", explica, mentre manifesta la sorpresa que es va endur l'endemà al matí en veure vídeos de com havia acabat la nit. Hi ha realment dos relats d'aquella nit de Barcelona? S'han exagerat els fets? Per què els joves són el centre de totes les crítiques?
Macrobotellots, enfrontaments amb la Guàrdia Urbana, locals assaltats, arbustos en flames i el Palau de Congressos fet miques. Les imatges de les festes al carrer de la Mercè 2021 han marcat el debat públic, social i juvenil de l'última setmana a Barcelona. Principalment, els joves han estat situats al focus de la problemàtica, en una realitat pandèmica que marca el dia a dia i la casuística d'unes festes amb restriccions i un oci nocturn que no aixeca la persiana.
Dos joves cremant una moto a la platja del Bogatell Foto: ACN
Plaça Espanya, l'Avinguda Maria Cristina i la platja del Bogatell són les tres zones de la ciutat on es van produir les imatges més polèmiques de les festes majors: desenes de milers de persones festejant amb alcohol, sense mascareta i sense distància. No eren les úniques on hi havia macrobotellots. Les festes al carrer es repartien per tot Barcelona, amb situacions similars per la capital: un dels altres nuclis va ser la plaça del Macba, on no es van produir actes de violència ni saquejos.
Eloi Sánchez és un estudiant de disseny de 21 anys que també va participar en els botellots de la Mercè. A parer seu, els joves busquen durant la nit un lloc on reunir-se de manera comunitària amb els amics i beure. "Si no ens donen els punts de reunió, ens autoorganitzem", relata a NacióDigital, fent referència al tancament que afecta l'oci nocturn des de fa un any i mig. Aquesta és una de les queixes més reivindicades per tots els implicats en els macrobotellots i les seves conseqüències. La pèrdua d'esdeveniments populars organitzats pels barris també és un factor que ha molestat la gran majoria de joves catalans que van assistir a les festes de la Mercè, "sense un rumb clar" en el transcurs de la nit.
"El botellot ha existit sempre, però ara està més 'a tope' perquè no hi ha altres llocs de trobada". Sánchez coincideix, doncs, amb Martínez: no hi ha cap altra opció i els joves no volen deixar de celebrar les festes com es feia abans de la pandèmia, però el principal escull és compartit per tots ells. Els botellots perden el seu sentit primari -que és com reivindiquen tots els joves, com s'han celebrat sempre-, perquè eren un pas transitori fins a una festa, un concert o un local d'oci nocturn.
Joves en el botellot de la Mercè al Bogatell Foto: ACN
Per què s'assenyala els joves com a culpables?
Tots els joves que han parlat amb aquest diari coincideixen en un missatge clar: la gran majoria no són responsables de les imatges de la Mercè; les destrosses les van provocar grups minoritaris "que no tenen res a veure amb el gruix de la festa". Les 40.000 persones que es van concentrar a Plaça Espanya dijous de la setmana passada no es van dedicar a trencar marquesines, cremar arbres i motos, i saquejar el Palau de Congressos. Consideren que posar-los a tots al mateix sac és un error. És per això que se senten, injustament, assenyalats.
Els nivells de consum d'alcohol elevats van ajudar que l'activitat i l'ambient festiu de les primeres hores de la nit denigressin en greus desperfectes en punts concrets de la ciutat. Insisteixen que "no eren tots els joves, només alguns grups reduïts a altes hores". I és que Martínez, una de tantes joves que hi van participar, va marxar de Plaça Espanya a les 4.30 hores de la matinada "tranquil·la, sense preveure l'escenari que esdevindria després". És per això que remarca que eren uns grups concrets que van acostar-s'hi amb "intencions destructives" i afirma que "ho haguessin fet igual, encara que no hi hagués tanta gent a Maria Cristina".
Públic al concert d'Stay Homas de la Mercè. Foto: Ricard Novella
Sànchez situa el problema en una consigna molt estesa a la societat catalana els dies posteriors als botellots dels últims mesos. Assegura que és un error creure que les xarxes socials i l'ús estès dels dispositius mòbils van ajudar a agrupar milers de persones. "No hi ha cap mena de convocatòria per xarxes ni té a veure amb el món digital", insisteix. "És un instint després dels altres anys", continua. "Plaça Espanya és un meeting point d'autogestió", recalca. Aquest raonament és molt compartit per la gran majoria de joves originaris de Barcelona, que asseguren que la inèrcia heretada amb els anys de les festes majors és trobar-se a la plaça Espanya. Any rere any ha estat un dels llocs preferits de l'Ajuntament per situar els escenaris dels concerts principals de la Mercè.
Com es va arribar fins aquest escenari de botellot multitudinari?
Durant el cap de setmana de la Mercè es van organitzar concerts arreu de la ciutat, però les entrades es van esgotar poques hores després d'obrir-ne la venda i molts joves no hi van poder accedir. Altres, ni tan sols preveien o sabien que existien aquestes entrades. "Es van esgotar molt ràpidament perquè hi havia massa gent i l'alternativa van ser els botellots", explica Sànchez. Coincideix amb Martínez, qui assegura que "la celebració de més concerts hagués ajudat que la gent es mobilitzés amb una finalitat".
"Si no pots cremar l'energia a la festa, la cremes directament en aquests punts", afirma Sànchez, que reivindica les paraules de Martínez, que "si no hi ha concert, la gent es concentra directament per beure". La majoria dels joves consultats per NacióDigital -alguns dels quals prefereixen mantenir l'anonimat- coincideixen en una qüestió concreta: l'ampliació d'oferta en concerts no hauria solucionat la situació viscuda durant els botellots perquè existien limitacions horàries. Els botellots, com es conceben actualment des del carrer, són escenaris transitoris cap a una festa, a elevades hores de la nit. Sense aquesta finalitat, la majoria es queden en un impàs. I aquest impàs, barrejat amb alcohol i sense objectius concrets, denigra en situacions com les viscudes per la Mercè.Plouen cendres a l’avinguda Maria Cristina mentre els joves, des de la plaça Espanya, no deixen de llençar ampolles de vidre i insultar els agents de la @GUBBarcelona que intenten avançar i desallotjar el lloc. Hi ha almenys un detingut, nombroses destrosses i ferits. pic.twitter.com/9A6GA28gwh
— Elisenda Colell (@ElisendaColell) September 25, 2021
La majoria de responsables polítics van assenyalar les línies vermelles que es van creuar durant les tres nits de festes a Barcelona. En especial, l'alcaldessa Ada Colau, qui havia assegurat dies abans que "no hi hauria festes il·legals al carrer", una declaració que, evidentment, no es va complir. Tot i això, va preferir no relacionar la delinqüència de matinada durant la Mercè amb la joventut.
En aquesta línia es va pronunciar el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena: "Són actituds i situacions que s'han de separar". El conseller va fer una crida a "reflexionar" sobre el model d'oci nocturn i sobre com gestionar la necessitat de milers de persones de esbargir-se al carrer: "Hi ha causes que són estructurals i altres conjunturals".
El tinent d'alcaldia de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, AlbertBatlle, va ser l'únic que va carregar amb duresa contra els botellots i elsjoves que hi van participar. Ho va considerar un "punt d'inflexió" perquè van derivar en "violència extrema". Per això mateix, Batlle demanava una reflexió general sobre el fenomen, que té por que es pugui cronificar. La qüestió és que cap dels joves consultats considera aquesta visió: primer, perquè els botellots no es poden cronificar, ja que ja són habituals; i segon, els escenaris de la Mercè els consideren aïllats per elements molt concrets i poc repetitius.