Debat de política general

L'horitzó del procés divideix l'independentisme en les votacions del debat de política general

ERC, Junts i la CUP no aconsegueixen arribar a un acord sobre la proposta dels anticapitalistes de fixar data per a un nou referèndum malgrat la reunió celebrada aquest matí al Parlament

per Sara González / Bernat Surroca / Oriol March, Barcelona, Catalunya | 30 de setembre de 2021 a les 15:50 |
El ple del Parlament, durant el debat de política general. | Gala Espín
Última jornada del debat de política general al Parlament. Després de la presentació de les propostes de resolució de cada grup ahir a la tarda, el termini per transaccionar-ne acabava aquest dijous a les dotze del migdia. Finalment, però, s'ha prorrogat el marge una hora més abans que la mesa es reuneixi per acabar de perfilar si totes passen el sedàs per ser votades a la tarda. El termini s'ha allargat per les reunions d'última hora per explorar acords en clau de procés. Segons ha avançat NacióDigital, dirigents d'ERC, Junts i la CUP s'han reunit al Parlament per explorar un acord in extremis sobre la proposta de referèndum que han posat els anticapitalistes sobre la taula en el primer gran debat de la legislatura. Tot i això, ha acabat sense acord. El principal punt de discòrdia: la data per celebrar-lo abans del 2025.

Segons fonts coneixedores de les negociacions, els tres grups han intentat trobar un consens perquè la proposta presentada per ERC i Junts sobre l'autodeterminació i l'amnistia sumés el referèndum proposat per la CUP. Els republicans demanaven o bé ser "més flexibles" i no fixar cap termini o bé canviar el "dur a terme" per un altre verb com "impulsar" o "treballar" en aquesta direcció. Els anticapitalistes s'obrien a fer canvis, però des de Junts la reclamació era que s'especifiqués que l'1-O és vàlid i que només pot ser substituït per un referèndum acordat amb l'Estat. Finalment, s'ha imposat el desacord, constatat en les votacions de les principals propostes d'aquest debat.


Marta Vilalta, portaveu parlamentària d'ERC, ha indicat "no tancar-se a cap oportunitat" i a "explorar-les totes", fins i tot dialogant "amb qui empresona" els independentistes. "Negociar és la via que situem, perquè creiem que és útil per resoldre el conflicte polític", ha remarcat Vilalta. "Hem de ser cada vegada més, no posar dates i sentir-nos més satisfets", ha ressaltat la dirigent republicana, en un missatge dirigit a la CUP. Tampoc s'ha estat de criticar Junts pel pacte al qual ha arribat amb el PSC per recuperar la inversió de 1.700 milions d'euros per ampliar el Prat. Ha carregat, en aquest sentit, contra aquesta "manca de lleialtat" que fa aflorar de nou la "sociovergència".

Mònica Sales, portaveu parlamentària de Junts, ha carregat contra l'existència d'un "unionisme màgic" basat en un presumpte tracte més favorable de l'Estat a Catalunya, i ha ressaltat que un referèndum unilateral no es podria diferenciar en gaire del que es va celebrar fa quatre anys. "Per què n'hem de fer un altre? Només té sentit substituir-lo per una votació acordada, vinculant per a l'Estat i reconeguda davant la comunitat internacional", ha remarcat Sales, que també ha defensat la proposta transaccionada amb el PSC sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat pactada el 2 d'agost a Madrid.


Dolors Sabater, cap de files de la CUP al Parlament, ha indicat que tant l'1-O com el 3-O són una "brúixola". "L'1-O no pot ser un fre, ha de ser un motor per avançar", ha remarcat la dirigent anticapitalista, que ha mostrat el seu "escepticisme" amb la taula de diàleg. Ha defensat la proposta de referèndum com a "pla B" a la mesa de negociació per generar el "conflicte" amb l'Estat. "Algú creu que serà possible acordar-lo, el referèndum?", s'ha preguntat. Sabater, a banda, ha anunciat l'abstenció en la proposta d'ERC i Junts sobre la traducció del 52% independentista, i ha indicat que estaran a favor del text titulat "per culminar la república", que defensa l'autodeterminació i la presentació d'una proposta per defensar l'amnistia al Congrés dels Diputats.

Alícia Romero, portaveu parlamentària del PSC, ha anunciat el vot favorable a les propostes en solitari dels comuns i d'ERC sobre el diàleg, i han demanat a Junts que s'hi sumi. També ha retret a les formacions governamentals que, de les 257 mesures compromeses en les propostes de l'executiu, només cinc tenen compromís pressupostari. "Avui es veurà el grau de cohesió de la majoria parlamentària. No reincideixi en els errors que hem comès els últims anys", ha apuntat Romero en referència a Aragonès, que ha seguit les intervencions des del seu escó.


Entre el referèndum i Puigdemont


La CUP ha presentat una quinzena de propostes de resolució al debat de política general -que persegueixen, entre d'altres objectius, aturar "macroprojectes especulatius" i una "gestió aeroportuària dimensionada"-, però la que ha generat més controvèrsia és la que fixa el compromís per "dur a terme un referèndum d'autodeterminació abans no finalitzi la legislatura", a l'horitzó del 2025, si s'esgota el mandat. El text, rebut amb suspicàcies tant per ERC com per Junts -Pere Aragonès va recordar ahir que la data no formava part de l'acord d'investidura-, es va registrar finalment en solitari. Aquest fet forçarà la majoria independentista a pronunciar-se i s'endevina una divisió en els posicionaments. En la reunió de la mesa del Parlament d'ahir per acceptar a tràmit les propostes, només se'n va tombar una de la CUP que demanava retirar "distincions" a Joan Carles de Borbó, per defectes de forma.

La figura de Carles Puigdemont també és protagonista en les votacions d'aquesta tarda. Després de la seva detenció i posterior alliberament a Sardenya i a les portes de la seva declaració davant de la justícia italiana el proper dilluns, els partits independentistes reivindicaran la figura de l'expresident de la Generalitat. ERC i Junts han presentat conjuntament una proposta de resolució en la qual denuncien la "persecució política" que pateix l'expresident per part de l'Estat espanyol i reivindiquen el seu llegat i la tasca al capdavant del Consell per la República. 

El text denuncia que tant Puigdemont com els exiliats "han estat perseguits per operacions de l'Estat en les quals hi han participat diverses instàncies judicials i policials" i la vulneració de drets que pateixen. També subratlla els revessos que ha patit el Suprem amb la negativa d'Alemanya, Bèlgica i Itàlia a l'empresonament del líder de Junts i exigeix que "cessin les ingerències del govern de l'Estat davant les instàncies jurisdiccionals i el Tribunal Constitucional". Encara que els republicans es van mostrar recelosos del paper exercit pel Consell de la República, en la proposició acordada signen la seva "legitimitat" per impulsar el procés d'independència a l'exterior.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació