CRÒNICA

La taula de negociació i un nou referèndum tensen la relació de la majoria independentista

El diàleg amb l'Estat promogut per ERC, l'ampliació de l'aeroport defensada per Junts i el calendari per a l'autodeterminació proposat per la CUP monopolitzen el xoc al Parlament

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, al Parlament | Gala Espín
per Joan Serra Carné / Sara González / Oriol March, Barcelona, Catalunya | 29 de setembre de 2021 a les 20:55 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de setembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Dues paraules han estat clau en aquest primer debat de Pere Aragonès com a president: unitat i referèndum, dos mots que són un clàssic en l'historial del procés català i que cadascun dels partits independentistes entenen amb una accepció diferent. Pel que fa a la unitat, s'ha consagrat com a arma llancívola entre ERC i Junts. Junts la reivindica per erosionar la taula de diàleg i negociació i ERC just pel contrari, per enfortir-la. Junts reivindica "cultura de la unitat" i no "subordinació" a la via negociada que ha consagrat ERC. I el president apel·la a la lleialtat per esprémer totes les possibilitats de la interlocució amb l'Estat.

La desunió per aquesta qüestió ha quedat plasmada en una proposta de resolució que ERC presenta en solitari i que queda reduïda a quatres línies per defensar la taula de negociació entre governs. Tot plegat, el text derivat d'una discrepància enquistada amb la qual conviuen els dos socis i que es plasma en les cadires buides que ha deixat Junts a la mesa amb el govern espanyol. No és l'únic element de tensió. El xoc es trasllada a les propostes de resolució sobre l'aeroport. Només Junts defensa que es "recuperi l'acord assolit el 2 d'agost" amb el govern espanyol per a l'ampliació del Prat i conservar la inversió de 1.700 milions. El nexe d'unió de les dues discrepàncies serà, paradoxalment, el sí del PSC a les propostes per separat dels dos socis de Govern. 


No seran les úniques qüestions candents. La mesa presidida per Laura Borràs està a l'ull de l'huracà per la tramitació de dues propostes de la CUP: la que obligarà tant a ERC com a Junts a mullar-se sobre fixar un nou referèndum abans del 2025 i la que planteja retirar "distincions i elements d'homenatge" a Joan Carles de Borbó arreu de Catalunya. Tot plegat, xocs que acaben deixant en un segon terme els acords per reivindicar la figura de Carles Puigdemont, defensar la llengua catalana o presentar durant el proper mes l'Acord Nacional per a l'Autodeterminació i l'Amnistia, així com impulsar la ponència per a la llei electoral catalana.

Prosperin o no, la simple tramitació ja obre la porta a possibles represàlies judicials per als membres de la mesa com les que afronten els exdirigents de la presidida per Roger Torrent o la que en el seu dia encapçalava Carme Forcadell. D'entrada, l'actual mesa no ha tramitat la proposta de la CUP sobre el rei emèrit "per una qüestió formal". Fonts coneixedores de la decisió apunten que, al marge del PSC, membres independentistes de la mesa no veuen clar la conveniència d'assumir el risc. Els anticapitalistes pensen esmenar el defecte de forma perquè la mesa torni a valorar-ne la tramitació. El PSC, per la seva banda, ha votat també en contra de la tramitació de la proposta del referèndum.


Un debat de política general té dues dimensions: la que transcorre a l'hemicicle davant dels focus i la que es cou als despatxos i als passadissos. És en aquest darrer carril paral·lel on es teixeixen els acords o es certifiquen els desacords quan es trenca el fil dels equilibris. Ara estan ja en temps de descompte per a les votacions d'aquest dijous per la tarda.

La petició de "generositat" a Junts​


Durant el discurs, Aragonès ha deixat clar que no renuncia a aconseguir que el seu soci repensi el seu posicionament amb la taula de negociació amb l'Estat. Durant el debat li ha demanat "generositat" i "mirada llarga", una actitud que ha subratllat que ha tingut ell, per exemple, a l'hora de donar suport a l'expresident Carles Puigdemont després de la seva detenció a Sardenya. "El meu lloc era anar-hi", ha reivindicat tot esperant reciprocitat. 

L'argumentari del president és que no és incompatible la confrontació amb l'Estat amb el fet de negociar amb la Moncloa, motiu pel qual ha emplaçat Junts a anar-hi "amb tota la força". És a dir, amb una delegació formada per consellers dels dos partits determinats a "confrontar" projectes i propostes amb el govern espanyol. Els esforços del president, però també de Josep Maria Jové en nom del grup republicà, han estat notables per rebaixar les tensions acumulades amb Junts.


Les mencions especials a Puigdemont, nom propi que ha planat durant tota la sessió, han estat reiterades en aquest debat amb Oriol Junqueras en llibertat i circulant entre les bambolines del Parlament. "Tot el nostre suport, solidaritat, reconeixement i agraïment", ha dit Jové adreçant-se a l'expresident exiliat. 

L'altra paraula de la discòrdia, la del referèndum, portarà cua no només política, sinó possiblement també judicial. La proposta de la CUP per fixar una data per exercir l'autodeterminació aquesta legislatura ja està al calaix de les querelles de l'extrema dreta de Vox només pel fet d'haver-se tramitat. Altra cosa és que s'aprovi. Els anticapitalistes han solemnitzat la petició d'una data abans del 2025 i tant Carles Riera com Eulàlia Reguant -la presidenta del grup, Dolors Sabater, no ha estat l'encarregada de liderar el debat- han proposat a Aragonès que utilitzi aquesta proposta com una "mesura de pressió" a la taula amb Pedro Sánchez mentre l'independentisme "organitza l'embat". Tenir un horitzó pot ser, entenen els anticapitalistes, un catalitzador per revifar la mobilització de l'independentisme.

Però el president no ha agafat el guant i ha estat clar quan s'ha mostrat partidari de no posar-hi calendari. Ha argumentat que aquesta concreció no consta en l'acord d'investidura i que primer cal treballar per aconseguir "les condicions" que facin possible el referèndum. Per a Junts, ja es va votar l'1-O i només un referèndum acordat podria substituir aquest punt de referència. Les diferències han abocat la CUP a presentar en solitari la proposta i ara tant ERC com Junts hauran de posicionar-se sobre la data del 2025. En tot cas, Aragonès ha insistit que es mantindrà fidel a l'acord d'investidura amb els de Dolors Sabater i ha deixar caure, però, que per impulsar canvis cabdals en matèria social i econòmica calen uns nous pressupostos. 

L'acord per aprovar els comptes amb els anticapitalistes, que reclamen al Govern un viratge que s'allunyi de la vella "sociovergència" i que planti cara als oligopolis i a l'Estat, és encara lluny. El camí es preveu costerut, especialment per l'aposta per projectes com els Jocs d'Hivern, la irresolta ampliació de l'aeroport i el projecte de BCN World.

El PSC i la resurrecció de la Declaració de Granada


Com també lluny s'han evidenciat els posicionaments del PSC amb Aragonès. Salvador Illa ha emplaçat el president de la Generalitat a reactivar la taula de partits, que només es va reunir una vegada sota la batuta de Quim Torra, com a espai per consensuar una proposta que deixi enrere "l'objectiu irreal" de l'amnistia i l'autodeterminació. Aragonès ha replicat que els socialistes no podien pretendre resoldre un conflicte de sobiranies a cop d'inversions i ha reptat Illa a explicar quina és la proposta del govern espanyol per a Catalunya. Per primera vegada, el PSC ha formalitzat que és la Declaració de Granada, que advoca per una reforma federal de la Constitució que Pedro Sánchez, fins ara, no ha plantejat impulsar.

Els comuns, per la seva banda, han burxat en la divisió que "afebleix" el Govern, malgrat que han reivindicat el blindatge de la taula. Els de Jéssica Albiach mantenen viu l'ideari de l'aritmètica formada per ERC, el PSC i els comuns i la volen fer visible en la defensa de la taula de diàleg entre governs. De fet, la proposta de resolució presentada pels comuns es planteja en els mateixos termes que la dels republicans. Les votacions faran evident que hi ha una majoria independentista amb una mala salut de ferro i qüestions que, com el diàleg o l'aeroport, catalitzen aritmètiques alternatives puntuals. Els pressupostos del 2022 seran el proper gran episodi per determinar quina majoria opera.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació