Aragonès fia la presidència als progressos de la taula de negociació

Un discurs de 36 pàgines, amb un missatge central: la via de la negociació amb l'Estat, represa aquest setembre, és l'única "estratègia guanyadora" que té a l'abast l'independentisme. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha volgut refermar al Parlament l'aposta per vehicular una sortida política al procés interromput el 2017, malgrat l'escepticisme creixent dels seus socis al Govern (Junts) -absents en la primera reunió amb el govern espanyol- i també dels aliats parlamentaris (CUP), que plantegen fer possible un nou referèndum en aquesta legislatura, matèria que serà objecte de discussió en el debat de política general. Aragonès, que en els primers mesos a Palau ja ha hagut de superar episodis de crisi en l'executiu de coalició, no veu alternativa a la via del diàleg, fins al punt que aquest dimarts ha fiat la presidència als progressos de la negociació amb la Moncloa. Junts no ha desaprofitat l'oportunitat per fer evident que no comparteix la totalitat del relat presidencial.

En el discurs que ha encetat les tres jornades de sessions parlamentàries -aquest dimecres serà el torn de l'oposició, començant per Salvador Illa (PSC)-, el president català ha deixat clar que està determinat a explorar un camí que sempre ha definit com a complex. Ha admès que comprèn la posició altisonant dels escèptics, per l'historial d'incompliments de l'Estat, però ha demanat "màxima unitat d'acció" a les forces independentistes, atenent als acords que van permetre la formació del Govern. Unes paraules més pensades per modificar el rol de Junts que per estirar la posició de la CUP. Als socis els ha instat a no "desaprofitar l'oportunitat" de "fer seure l'Estat" a la taula de negociació. Al seu entendre, no hi ha "dreceres ni solucions màgiques" per executar el salt a l'estat propi, referència que s'intueix com una resposta a les crítiques verbalitzades dissabte per Carles Puigdemont a l'estratègia dels republicans, després del seu alliberament a l'Alguer.

Puigdemont, citat en dues ocasions en el discurs d'Aragonès -quan el president de la Generalitat feia referència a la "repressió" continuada de l'Estat-, va aprofitar el ressò mediàtic dels fets de Sardenya per destacar que el govern de Pedro Sánchez només dialoga amb la part de l'independentisme que li garanteix l'estabilitat parlamentària". El dard dirigit a ERC ha rebut una rèplica d'Aragonès, que ha subratllat a l'hemicicle que en la relació bilateral oberta amb l'executiu espanyol hi està representada "tota la societat" i hi conflueixen "els grans consensos de país".

La part del missatge presidencial destinat a vigoritzar els rendiments polítics de la taula de diàleg ha estat generosa en detalls, perquè Aragonès no s'ha estalviat identificar els enemics de les converses entre l'Estat i la Generalitat: "L'extrema dreta espanyola, el deep state espanyol, sectors del PSOE i, potser, també algunes veus a Catalunya". Entenen a Palau que la negociació reforça el relat de l'independentisme i que, fins i tot una productivitat minsa del diàleg pel conflicte amb Madrid contribuiria a sumar suports a la causa sobiranista. Acumular "raons" de cara a la comunitat internacional, ha recalcat el president català, és un argument més per justificar el trajecte obert en aquesta legislatura. "Forçarem l'Estat a moure's, a mullar-se", ha conclòs.

Aragonès no ha aixecat aplaudiments al Parlament -amb l'excepció de la cita a la conversió de la prefectura de Via Laietana en un espai de memòria-, senyal indicatiu de la fredor del moment, més prosaic que adrenalític, i que el projecte que transmet el president és de digestió pausada, perquè l'horitzó és difús i els avenços no són palpables. El debat de política general servirà per calibrar fins a quin punt hi ha voluntat de minimitzar la discòrdia en l'exposició de les estratègies. Junts i ERC treballen en una vintena de propostes de resolució conjuntes -i cada grup parlamentari en prepara cinc per separat-, textos que auditaran quin és el grau de voluntat d'entesa.

Gratuïtat de P2 i 3.500 milions més al pressupost
En el terreny dels anuncis -més enllà dels treballs per començar a desbrossar el camí del conflicte polític-, el president de la Generalitat ha concretat la posada en marxa de la gratuïtat de l'accés a l'escola bressol, que serà vigent a P2 a partir del curs vinent i ja tindrà traducció en els pressupostos, tal com va avançar la setmana passada NacióDigital.

Durant el mes d'octubre, ha insistit Aragonès, també hi haurà un nou decret llei sobre energies renovables. I en els pressupostos s'hi consignarà un increment de 3.500 milions d'euros respecte els anteriors comptes. Els últims pressupostos vigents a Catalunya són els del 2020, aprovats en el pic de la pandèmia amb el suport dels comuns. En aquesta ocasió, el Govern prioritza la CUP, però sap que té la mà estesa del PSC. El to que empri Illa en la sessió d'aquest dimecres aportarà detalls sobre la predisposició dels socialistes, que ja han definit el missatge a la cambra d'aquest dimarts com a "decebedor". Els comuns, en canvi, hi han vist més elements positius, malgrat constatar la "debilitat" de Palau davant dels socis del Govern.

Pel que fa a demandes elevades pel president català a l'Estat, la principal ha estat la cogestió dels fons europeus. La Generalitat està preparada per rebre'ls i gestionar-los, ha recalcat Aragonès. "Tenim l'experiència, tenim les competències i ningú es coneix el país més bé que nosaltres. Per això és indispensable que la Generalitat sigui qui gestioni directament la part dels fons europeus que ens correspon com a país", ha recalcat per enfortir la posició catalana sobre uns recursos, els que venen de Brussel·les, que són essencials per a l'"ambició transformadora" que el president ha dit que ja "està en marxa".

En la prèvia del debat de política general, Aragonès ha compartit protagonisme al Parlament amb Quim Torra, homenatjat en una audiència promoguda per Laura Borràs en l'aniversari de la seva inhabilitació. Borràs ha definit l'etapa de l'expresident a Palau com un "exemple que dignifica la política" mentre Torra demanava al Govern un "horitzó concret" per a la independència. L'escoltava, seriós, Aragonès. Després, a l'hemicicle, el president ha semblat marcar distàncies amb el seu predecessor i la formació que el va impulsar a la direcció del país. Des del faristol ha recalcat que al capdavant de la Generalitat hi ha ara "una nova generació". "No hi ha les cares de sempre. I això es notarà. No farem el de sempre. Venim a fer canvis profunds, a canviar inèrcies".

De moment, Aragonès ja sap que Junts no s'ha vist del tot ben representat en el missatge que ha obert la discussió parlamentària. Mònica Sales, portaveu del partit de Puigdemont, ha retret al president de la Generalitat que no hagi esmentat la confrontació. Segons Junts, l'acord que va fer possible el Govern -on es parla de confrontació com a alternativa al diàleg en cas que embarranqui- no s'ha vist "reflectit en la seva totalitat" en la intervenció a l'hemicicle. La CUP ha preferit no aparèixer al faristol del Parlament i reservar el missatge oficial per a la rèplica a la cambra, tot i que ha destacat en una nota pública que el president "confon el que voldria que passés amb el que està passant realment".

A Aragonès l'espera un debat llarg. "Estic convençut que trobarem moltes resistències, però no tinc cap dubte que ens en sortirem", deia el president als diputats pensant en recorregut de la legislatura. Les resistències les percep dels mateixos aliats.