28
de setembre
del
2021
Actualitzat
a la
13:51h
El Govern se suma amb un acte institucional a la commemoració de l'1-O el proper divendres. Se celebrarà a l'Escola Industrial, que va ser el col·legi electoral més gran de Catalunya, i hi participaran tots els consellers amb la lectura d'una declaració. Serà la primera celebració del referèndum amb els líders que van impulsar el referèndum fora de la presó i a les portes de la declaració de Carles Puigdemont davant les autoritats judicials italianes.
L'acte institucional se sumarà a l'agenda commemorativa que han organitzat les entitats independentistes entre divendres i diumenge, quan culminaran amb una manifestació a Barcelona. A l'aniversari, se suma l'impacte per la detenció de Puigdemont i la posterior posada en llibertat el passat dijous a Sardenya, així com les expectatives que genera la seva declaració dilluns 4 d'octubre.
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha esquivat durant la roda de premsa posterior a la reunió del consell executiu pronunciar-se sobre si el govern espanyol coneixia o no que Puigdemont seria detingut -com han afirmat des de Junts- i ha assenyalat que, en tot cas, l'Estat ha "mentit als tribunals europeus" i que la credibilitat del seu sistema judicial "està tocada" perquè només "busca venjança".
Plaja també ha avançat les línies que defensarà el president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant el seu discurs al debat de política general, que arrenca aquest dimarts. Refermarà, ha dit, l'aposta per la via de la negociació amb el govern espanyol per resoldre el conflicte amb Catalunya, així com l'aposta per la petició de l'amnistia i l'autodeterminació. També farà balanç dels primers mesos del Govern i de la gestió de la pandèmia. La portaveu, però, no ha avançat quin serà el posicionament davant la proposta de resolució de la CUP que emplaça a celebrar un referèndum aquesta mateixa legislatura.
Primer pas per a una nova llei de l'audiovisual a Catalunya
El Govern també ha posat fil a l'agulla a una de les qüestions candents en les darreres setmanes, que és la presència del català en els continguts audiovisuals. Més enllà d'estar negociant amb el govern espanyol perquè el català "no sigui una llengua maltractada" en la futura llei espanyola, l'executiu català ha aprovat aquest dimarts la memòria preliminar per aprovar una nova llei de l'audiovisual de Catalunya per adaptar-la a l'era de les plataformes digitals i protegir el consum de continguts en llengua catalana.
La portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, ha advertit que cal actualitzar la llei del 2005 perquè ha quedat "obsoleta" i afrontar que, a hores d'ara, només entre el 0,1% i l'1,3% dels continguts de Netflix, HBO, Amazon Prime i Disney són en català. "La nova llei reforçarà el consum de continguts en llengua catalana i aranesa", ha assegurat, tot detallant que s'establiran percentatges per assegurar-ho.
Precisament la setmana passada Junts va registrar al Parlament una proposició de llei de l'audiovisual. Plaja ha advertit que la proposta del consell executiu és la de la totalitat del Govern i la que es "considera millor" per a l'àmbit audiovisual a Catalunya. En tot cas, ha afegir que a nivell parlamentari cada grup defensarà les seves propostes. També ha puntualitzat que no entrarà en col·lisió amb la llei espanyola perquè l'Estatut permet que la Generalitat pot desenvolupar la normativa europea en aquest àmbit.
L'acte institucional se sumarà a l'agenda commemorativa que han organitzat les entitats independentistes entre divendres i diumenge, quan culminaran amb una manifestació a Barcelona. A l'aniversari, se suma l'impacte per la detenció de Puigdemont i la posterior posada en llibertat el passat dijous a Sardenya, així com les expectatives que genera la seva declaració dilluns 4 d'octubre.
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha esquivat durant la roda de premsa posterior a la reunió del consell executiu pronunciar-se sobre si el govern espanyol coneixia o no que Puigdemont seria detingut -com han afirmat des de Junts- i ha assenyalat que, en tot cas, l'Estat ha "mentit als tribunals europeus" i que la credibilitat del seu sistema judicial "està tocada" perquè només "busca venjança".
Plaja també ha avançat les línies que defensarà el president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant el seu discurs al debat de política general, que arrenca aquest dimarts. Refermarà, ha dit, l'aposta per la via de la negociació amb el govern espanyol per resoldre el conflicte amb Catalunya, així com l'aposta per la petició de l'amnistia i l'autodeterminació. També farà balanç dels primers mesos del Govern i de la gestió de la pandèmia. La portaveu, però, no ha avançat quin serà el posicionament davant la proposta de resolució de la CUP que emplaça a celebrar un referèndum aquesta mateixa legislatura.
Primer pas per a una nova llei de l'audiovisual a Catalunya
El Govern també ha posat fil a l'agulla a una de les qüestions candents en les darreres setmanes, que és la presència del català en els continguts audiovisuals. Més enllà d'estar negociant amb el govern espanyol perquè el català "no sigui una llengua maltractada" en la futura llei espanyola, l'executiu català ha aprovat aquest dimarts la memòria preliminar per aprovar una nova llei de l'audiovisual de Catalunya per adaptar-la a l'era de les plataformes digitals i protegir el consum de continguts en llengua catalana.
La portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, ha advertit que cal actualitzar la llei del 2005 perquè ha quedat "obsoleta" i afrontar que, a hores d'ara, només entre el 0,1% i l'1,3% dels continguts de Netflix, HBO, Amazon Prime i Disney són en català. "La nova llei reforçarà el consum de continguts en llengua catalana i aranesa", ha assegurat, tot detallant que s'establiran percentatges per assegurar-ho.
Precisament la setmana passada Junts va registrar al Parlament una proposició de llei de l'audiovisual. Plaja ha advertit que la proposta del consell executiu és la de la totalitat del Govern i la que es "considera millor" per a l'àmbit audiovisual a Catalunya. En tot cas, ha afegir que a nivell parlamentari cada grup defensarà les seves propostes. També ha puntualitzat que no entrarà en col·lisió amb la llei espanyola perquè l'Estatut permet que la Generalitat pot desenvolupar la normativa europea en aquest àmbit.