Puigdemont i el diàleg del diàleg

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Dimarts a les quatre de la tarda arrenca el debat de política general. Aquestes sessions al Parlament solen servir per jutjar l'acció del Govern i de la presidència o per marcar quina ha de ser l'orientació general de l'executiu. El de demà, però, serà un debat estrany perquè arriba quan fa poc més de cent dies que Pere Aragonès és al Palau de la Generalitat -un canvi important en la correlació de forces entre partits independentistes-. El cap de l'executiu ja té un pla de Govern que, amb orientació socialdemòcrata clara, es disposa a escurar els límits de l'autonomia en àmbits com la llengua o la fiscalitat i a donar un aire reformista a l'administració. Però l'independentisme segueix sense full de ruta. I com que no en té, la perspectiva d'una negociació amb el govern central el divideix, i fets com ara la detenció de Carles Puigdemont a l'Alguer produeixen sensació de salt al buit.

El que viurem aquesta setmana al Parlament serà segurament un diàleg sobre el diàleg. ERC insisteix en l'aposta de la mesa amb el govern espanyol, que va quedar recollida al pla de Govern subscrit per Junts, i en paral·lel intenta salvar els mobles en la negociació de la llei de l'Audiovisual i fer equilibris amb els pressupostos perquè no se li desmunti la parada. Per ara, i si atenem a les enquestes, no se'n surt malament malgrat que ho fa a costa dels altres independentistes i no pas sumant-ne de nous i que ningú confia en l'èxit de la negociació amb el govern espanyol per aconseguir el referèndum i l'amnistia.

De fet, el que ha passat amb Carles Puigdemont fa evident fins a quin punt l'amnistia és imprescindible. No hi haurà solució al conflicte fins que es resolgui la situació dels exiliats i la resta de represaliats. Ningú va dir, des de les files independentistes, que els indults fossin "la solució". Però si a Madrid hi havia qui ho pretenia, pot tenir ja clar que no ho són.  

Mentrestant, el Suprem és a les portes d'un nou ridícul provocat només amb l'ànim de torpedinar el govern del PSOE i les seves aliances. Això no ha fet més que fer més evidents a Europa les mancances del sistema judicial espanyol, víctima també de la lluita caïnita entre el PSOE i el PP. En vaig escriure aquesta opinió. Puigdemont seguirà lliure per tota Europa i se seguirà movent. Ho va dir des de l'Alguer. També va afirmar que lamenta que Junts no pugui ser a la taula de diàleg amb dards cap a ERC i la seva relació amb Sánchez, i que ell no és "un actor de la política interna". Va explicar que prioritza la presidència del Consell per la República, l'organisme de l'exili que per ara no convenç ni a ERC ni a la CUP. Segurament, no presidir Junts o no haver estat cap de llista al Parlament fa només set mesos l'ajudarien quan defensa que no és actor de la política interna. Però va poder més la pressió dels seus. Ve d'una tradició política d'hiperlideratges i és difícil desentendre-se'n i elevar-se.  

En tot cas, i amb Puigdemont encara a primer pla, del desitjat referèndum i la necessària amnistia se'n parlarà al Parlament, que ha de buscar les vies més eficaces per sortir-se'n. ERC i Junts tenen molt poc marge i, si volen salvar la legislatura, necessiten l'acord per no topar a cada cruïlla i acabar naufragant. A la CUP se li comença a esgotar la paciència. Potser en té poca, però els motius de preocupació hi són. Toca un diàleg sobre el diàleg per fixar el rumb i jugar bé les cartes.  

» Aquesta setmana El Despertadorus arribarà en versió reduïda, però amb la tria de titulars necessaris per començar el dia ben informat. Tornarà amb totes les seccions i l'extensió habitual el dimarts 5 d'octubre. La redacció de NacióDigital us anirà informant en detall, al moment i amb el rigor necessari, del que passi al ple i més enllà.
 

---

Avui no et perdis

» La CUP apuja el to amb el Govern; per Bernat Surroca.

» Fil directe: «Jugada mestra de l'Estat»; per Germà Capdevila.

» Opinió: «L'Alguer, ciutat invisible»; per Jordi Bianciotto.

» Dades: Catalunya rep només el 6% dels recursos de l'ingrés mínim vital; per Roger Tugas Vilardell.

» Opinió: «La llum, des de baix»; per Dolors Sabater i Mireia Boya.

» Els Uriach, els últims que s'ho venen; per Pep Martí.

» Diversitat sexual a les escoles cristianes: una contradicció religiosa?; per Pere Mercader.

»Viure en una habitació d'un hotel buit: l'alternativa provisional després de patir un desnonament; per Joan Obiols.

» Olaf Scholz, la socialdemocràcia salvada per la pandèmia; per Pep Martí.

» Opinió: «Esperança socialdemòcrata a Alemanya»; per Montserrat Tura.

»Entrevista a Pilarín Bayés: «Com més vius, més motius has de tenir per viure»; per Carles Fiter.

»Seixanta anys d'història vertical; per Àlvar Llobet.

» Catalunya Ràdio estrena aquest dilluns la seva primera sèrie de ficció amb àudio immersiu; per Lluís Girona.


 ​Fes clic aquí per rebre'l