26
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
20:56h
El repartiment de les prestacions de l'ingrés mínim vital perjudica clarament Catalunya. Es tracta del territori on menys recursos per habitant destina el govern espanyol en aquest ajut, ja que rep tan sols el 6% del total de pressupost executat, malgrat que hi viu el 16,5% de la població. De mitjana, l'Estat gasta 2,5 euros mensuals per habitant en l'ingrés mínim, però a Catalunya aquesta xifra es queda en 0,9 euros, per sota de qualsevol altre territori.
En sentit contrari, Andalusia és la comunitat amb una major despesa per habitant en aquesta prestació, amb 4 euros per habitant, per davant del País Basc (3,3), Astúries (3,1) i Extremadura (3). Fins i tot Madrid, amb 1,9 euros per habitant, duplica Catalunya en aquesta despesa, mentre que les Illes Balears són el segon territori on menys recursos destina l'Estat en l'ajut, amb 1,3 euros per habitant.
Així consta en la documentació del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions del maig passat sobre el repartiment de l'ingrés mínim vital a què ha tingut accés NacióDigital. Segons aquesta, Catalunya va rebre llavors 16.203 d'aquestes prestacions, el 6,2% del total de 260.206 que es van abonar. La quantitat mitjana d'aquestes, a més, és lleugerament menor a Catalunya que al total de l'Estat, de 430,43 i 448,67 euros, respectivament, i això fa que la quantitat destinada al país es quedi en tan sols el 6% de la partida global.
I el fet que l'ingrés mínim vital passi de llarg de Catalunya no és precisament perquè no hi hagi peticions de rebre'l, sinó tot el contrari. El 10,3% de sol·licituds d'aquesta prestació són de catalans, un total de 136.836 des que es va crear l'ajut, mentre que, en canvi, només el 6,1% de les que finalment s'aproven han estat fins ara per a Catalunya. Només s'han acceptat el 12,4% de peticions catalanes, un percentatge clarament inferior al 20,8% que han rebut l'aval al conjunt de l'Estat.
A què es deu que prop del 80% de sol·licituds es deneguin, acostant-se al 90% en el cas de Catalunya? Segons una resposta parlamentària del govern espanyol al senador de Compromís Carles Mulet, el motiu principal per rebutjar-les és l'incompliment del requisit de vulnerabilitat econòmica per tenir-hi accés, a causa de superar els nivells de renda i patrimoni. Això explica el 40% de les denegacions. Un altre motiu seria l'incompliment del requisit d'unitat de convivència.
En tot cas, a Catalunya hi ha quasi dos milions de persones en risc de pobresa o exclusió social, segons l'última enquesta de condicions de vida. Ara bé, aquesta dada emergeix si es tenen en compte indicadors catalans, ja que el cost de la vida és més alt que en el conjunt de l'Estat. En canvi, el govern espanyol fixa uns llindars homogenis arreu per accedir a l'ingrés mínim vital, un fet que exclou un conjunt de catalans que, malgrat disposar nominalment de més ingressos, igualment es troben en situació de pobresa.
A l'espera del traspàs
Aquest fet podria explicar el limitat accés al país a aquesta prestació, tot i que també cal recordar que Catalunya és el territori de l'Estat amb menys plantilla per gestionar l'ajut, un fet que hi afegeix traves burocràtiques. La Generalitat en reclama la gestió per fer front a aquestes dificultats, i fins i tot ERC ho va pactar en la negociació dels pressupostos de l'Estat, el novembre de l'any passat, i encara no s'ha aplicat.
El País Basc sí que gestiona directament aquesta prestació, però aquesta mateixa setmana el Tribunal Constitucional ha rebutjat un recurs de la Generalitat per exigir-ne la competència i, per tant, per ara seguirà tramitant-se des de la seguretat social estatal. El Govern disposa ja des del 2017 d'una renda garantida de ciutadania, la renda mínima més potent de les creades per executius autonòmics (amb excepció del País Basc), la gestió de la qual és més àgil i menys restrictiva. En el seu cas, per exemple, el silenci administratiu és positiu (equival a atorgar l'ajut), mentre que, en l'ingrés mínim vital, és negatiu (si l'Estat no respon, es denega), a banda que la prestació mitjana és superior (644 euros mensuals).
En sentit contrari, Andalusia és la comunitat amb una major despesa per habitant en aquesta prestació, amb 4 euros per habitant, per davant del País Basc (3,3), Astúries (3,1) i Extremadura (3). Fins i tot Madrid, amb 1,9 euros per habitant, duplica Catalunya en aquesta despesa, mentre que les Illes Balears són el segon territori on menys recursos destina l'Estat en l'ajut, amb 1,3 euros per habitant.
Així consta en la documentació del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions del maig passat sobre el repartiment de l'ingrés mínim vital a què ha tingut accés NacióDigital. Segons aquesta, Catalunya va rebre llavors 16.203 d'aquestes prestacions, el 6,2% del total de 260.206 que es van abonar. La quantitat mitjana d'aquestes, a més, és lleugerament menor a Catalunya que al total de l'Estat, de 430,43 i 448,67 euros, respectivament, i això fa que la quantitat destinada al país es quedi en tan sols el 6% de la partida global.
I el fet que l'ingrés mínim vital passi de llarg de Catalunya no és precisament perquè no hi hagi peticions de rebre'l, sinó tot el contrari. El 10,3% de sol·licituds d'aquesta prestació són de catalans, un total de 136.836 des que es va crear l'ajut, mentre que, en canvi, només el 6,1% de les que finalment s'aproven han estat fins ara per a Catalunya. Només s'han acceptat el 12,4% de peticions catalanes, un percentatge clarament inferior al 20,8% que han rebut l'aval al conjunt de l'Estat.
A què es deu que prop del 80% de sol·licituds es deneguin, acostant-se al 90% en el cas de Catalunya? Segons una resposta parlamentària del govern espanyol al senador de Compromís Carles Mulet, el motiu principal per rebutjar-les és l'incompliment del requisit de vulnerabilitat econòmica per tenir-hi accés, a causa de superar els nivells de renda i patrimoni. Això explica el 40% de les denegacions. Un altre motiu seria l'incompliment del requisit d'unitat de convivència.
En tot cas, a Catalunya hi ha quasi dos milions de persones en risc de pobresa o exclusió social, segons l'última enquesta de condicions de vida. Ara bé, aquesta dada emergeix si es tenen en compte indicadors catalans, ja que el cost de la vida és més alt que en el conjunt de l'Estat. En canvi, el govern espanyol fixa uns llindars homogenis arreu per accedir a l'ingrés mínim vital, un fet que exclou un conjunt de catalans que, malgrat disposar nominalment de més ingressos, igualment es troben en situació de pobresa.
A l'espera del traspàs
Aquest fet podria explicar el limitat accés al país a aquesta prestació, tot i que també cal recordar que Catalunya és el territori de l'Estat amb menys plantilla per gestionar l'ajut, un fet que hi afegeix traves burocràtiques. La Generalitat en reclama la gestió per fer front a aquestes dificultats, i fins i tot ERC ho va pactar en la negociació dels pressupostos de l'Estat, el novembre de l'any passat, i encara no s'ha aplicat.
El País Basc sí que gestiona directament aquesta prestació, però aquesta mateixa setmana el Tribunal Constitucional ha rebutjat un recurs de la Generalitat per exigir-ne la competència i, per tant, per ara seguirà tramitant-se des de la seguretat social estatal. El Govern disposa ja des del 2017 d'una renda garantida de ciutadania, la renda mínima més potent de les creades per executius autonòmics (amb excepció del País Basc), la gestió de la qual és més àgil i menys restrictiva. En el seu cas, per exemple, el silenci administratiu és positiu (equival a atorgar l'ajut), mentre que, en l'ingrés mínim vital, és negatiu (si l'Estat no respon, es denega), a banda que la prestació mitjana és superior (644 euros mensuals).