Eleccions a Alemanya

Alemanya, entre el llegat de Merkel i un futur ple d'interrogants

La cancellera ha canviat d'opinió moltes vegades, però ha plantat cara a l'extrema dreta i, amb habilitat i pragmatisme, ha reforçat la UE i ha mostrat el millor rostre alemany davant la immigració i les crisis

per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 25 de setembre de 2021 a les 11:30 |
Angela Merkel conclou una llarga era de setze anys de lideratge | Europa Press
Les eleccions d'aquest diumenge a Alemanya tanquen un llarg cicle històric que va començar amb l'arribada d'Angela Merkel a la cancelleria l'any 2005. Un llarg lideratge que deixa molts interrogants oberts perquè la política democristiana ha omplert l'escenari al llarg d'aquests anys decisius per a la construcció europea i en els quals ha hagut de fer front als efectes de dues grans crisis econòmiques i a la pandèmia. 

Alemanya ha tingut grans cancellers abans que Merkel. Més brillants i carismàtics. Però la líder alemanya ha sabut compensar la manca de grapa amb una solidesa en la gestió i un sentit comú que l'han fet connectar amb la majoria de la societat alemanya. El sentiment de buit que deixa la seva retirada només és equiparable a la sortida del poder de Konrad Adenauer el 1963, després de catorze anys a la cancelleria. Veiem cinc claus sobre la figura i el llegat de Merkel.


1. La dona que va canviar la política


La periodista Ana Carbajosa ha escrit un llibre interessant sobre la cancellera, Angela Merkel. Crónica de una era (Península), on dona pistes de la seva trajectòria i, sobretot, de la seva mentalitat. Crescuda en la República Democràtica Alemanya, la seva joventut van ser els estudis de Física. La seva casa, la d'un pastor luterà que la va impregnar d'un pòsit rigorista. Acostumada a viure en un règim comunista que ho controlava tot, Merkel va saber escoltar, callar i esperar. 


La reunificació la va cridar a la política, va entrar a la CDU de Helmut Kohl i va ascendir. La derrota de Kohl el 1998 i, després, l'escàndol sobre el finançament il·legal de la CDU van mostrar la Merkel més agosarada. En una carta pública, "la noia de Kohl", fins aleshores una segona a qui ningú es prenia seriosament, va exigir a l'excanceller que es retirés i informés sobre els donants anònims del partit. Era la ruptura entre tots dos i l'anunci de la seva ambició. Els afers econòmics que envoltaven la CDU es van endur Kohl i, de pas, van apartar del lideratge a qui era el successor designat, Wolfgang Schläuble, l'eminència grisa que seria ministre de Finances molts anys, però sempre darrere de Merkel. 
    

2. Líder d'Europa


La principal qualitat de Merkel ha estat la flexibilitat. Ha partit de posicions molt fermes, però ha demostrat una capacitat dúctil que ha desconcertat sempre els seus interlocutors. Això, i un estil basat en escoltar molt o construir aliances li ha permès preservar la cohesió d'una Unió Europea on ha hagut de gestionar l'aliança estratègica amb París -i alhora el pols amb l'Elisi pel lideratge europeu-, l'oposició filoeuròfoba del grup de Visegrad, amb Polònia i Hongria al davant, amb les protestes del sud d'Europa als dictats alemanys d'austeritat. 

Durant la crisi del 2008, Merkel (que aleshores governava amb els liberals) va defensar una política de rigor -que va ser molt cruel amb Grècia-, tot i que frenant la duresa extrema del seu ministre Schäuble. Després, durant la crisi provocada per la Covid (ja en aliança consolidada amb els socialdemòcrates), va defensar un gir intervencionista i va assolir l'aprovació dels fons de recuperació. En el pla internacional, a més, va haver d'exercir de líder continental enfront un Regne Unit que se'n va anar de la UE i uns Estats Units amb Trump.   

3. "Obriu les fronteres"


Sens dubte, hi ha un abans i un després en l'etapa de govern de la cancellera, i és davant la crisi migratòria del 2015. La guerra de Síria i l'agreujament dels conflictes a l'Iraq i l'Afganistan van provocar una allau migratòria cap a la UE. Si fins aquell moment la seva actitud havia estat restrictiva, va decidir fer un altre gir espectacular: Alemanya va obrir fronteres i va acollir aquell any més d'un milió de refugiats. "Ho podem fer", va dir la cancellera. Això va canviar la seva imatge i segurament determinarà el seu llegat. Però va despertar l'oposició oberta d'un ampli sector del seu partit i va nodrir les urnes de vots ultres.

4. Una científica contra la pandèmia


La crisi pandèmica va mostrar la millor Merkel. La cancellera, còmoda en l'ús de les dades i en temes científics, va fer una gran tasca de comunicació i pedagogia per fer entendre als alemanys la gravetat de la crisi sanitària i les mesures de restricció. Quan el 12 de març del 2020 es va dirigir als seus conciutadans per explicar-los l'abast del virus, els va dir la veritat: "Això és molt seriós", i va afegir que era la pitjor crisi des de la Segona Guerra Mundial. Va connectar amb la gent. Després, l'aposta pels Next Generation va mostrar també la Merkel més decidida. L'austeritat del 2008 quedava enrere.

5. Res amb l'extrema dreta


Si hi ha un país on es fa difícil per a la dreta tradicional arribar a acords amb l'extrema dreta és Alemanya. Però el cert és que en el si de la CDU -i ja no diguem a la CSU de Baviera- sempre hi ha hagut corrents nacionalistes i molts propugnen "prendre-li el discurs" als ultres de l'AfD, sobretot en temes d'immigració. En el llegat de Merkel quedarà la seva oposició frontal a qualsevol mena d'acord amb els ultres. Fins al punt de desautoritzar un pacte de circumstàncies amb la formació extremista que van intentar dels democristians de Turíngia. Aquesta és una lliçó que Merkel deixa per al seu partit i per als partits de centredreta i dreta d'Europa. Veurem si els seus successors la fan seva.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació