23
de setembre
del
2021
Actualitzat
el
26
de setembre
a les
21:45h
Serà aquesta la legislatura en què Catalunya aprovi una llei electoral pròpia? El Parlament abordarà per enèsim cop en els pròxims mesos -aquesta vegada a proposta d'ERC- una de les grans llacunes històriques de la legislació catalana. Ho farà, però, amb un escepticisme generalitzat entre els grups després del fracàs del 2015. En aquell moment, la cambra catalana va arribar més lluny que mai tramitant una proposició de llei que, paradoxalment, no incloïa un sistema de distribució d'escons, el gran nus gordià entre els partits. El text, però, va decaure quan Artur Mas va convocar eleccions i es va dissoldre el Parlament.
L'origen de la resurrecció del debat és la proposta plantejada dilluns pels republicans per tal de crear una ponència conjunta. Ja hi ha prou majoria per registrar-la, ja que són necessaris dos grups o bé una cinquena part dels diputats i els comuns, la CUP, Junts i el PSC ja han transmès a ERC que signaran la petició. Això sí, incorporant-ne esmenes. El punt de partida, afirmen els republicans, han de ser els treballs previs efectuats en altres legislatures, alguns dels quals parteixen de consensos bàsics.
Els punts de discrepància, però, que principalment tenen a veure amb el repartiment d'escons, estan enquistats des de fa més de quatre dècades, motiu pel qual Catalunya és l'única autonomia que no té llei electoral pròpia. Per fer-la realitat caldria que dues terceres parts de la cambra es posessin d'acord, una majoria complexa tenint present que cada partit prima fórmules en funció dels seus interessos electorals.
Per això, però, encara falta temps. De moment, la proposta d'ERC ha aconseguit la majoria necessària per registrar-la i començar-ne a parlar. Els republicans han emplaçat tots els partits, menys Vox, a impulsar la ponència que permeti elaborar una nova llei. La portaveu de Junts, Mònica Sales, va explicar dimarts que volen esperar a tractar la iniciativa als mecanismes de coordinació que tenen amb els republicans, tot i que des d'ERC compten amb la signatura de la petició dels seus socis de Govern. Per la seva banda, la CUP veu bé la proposta, tot i que és escèptica sobre que pugui arribar a bon port aquesta legislatura.
L'oposició no entrebanca la iniciativa
El PSC i els comuns també donen suport a la ponència conjunta i ja han confirmat que signaran la iniciativa d'ERC. El portaveu d'En Comú Podem, David Cid, va reclamar als grups que "històricament han tingut dret de veto", com són el PSC, CiU i ERC, que entrin a la ponència "deixant la calculadora fora de la taula". La formació vol abordar la sindicatura electoral catalana, regular aspectes del procediment electoral i millorar el vot exterior o el vot electrònic.
Des del PSC confien que els partits del Govern "es prenguin seriosament" la proposta de definir una llei electoral. "Fins ara, Junts i ERC l'han bloquejat", assegura la portaveu del PSC al Parlament, Alícia Romero. Els socialistes ja van intentar infructuosament reobrir el meló l'any 2018 i ara reclamen "ambició i rigor" a la resta de partits. Insisteixen que tenen predisposició sempre i quan es vulgui negociar una llei electoral complerta i no una part com es va fer fa sis anys.
Aleshores, CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP van aprovar una proposició de llei que abordava el vot electrònic, la creació d'una sindicatura electoral pròpia o la contenció de la despesa electoral. Era un mínim comú denominador -del qual se'n van desmarcar PSC, PP i Ciutadans presentant esmenes a la totalitat- a partir del qual s'havia d'afrontar el moll de l'os: el sistema electoral. En aquell moment tampoc es disposava de la majoria de 90 diputats necessària per aprovar una llei electoral.
El repartiment d'escons, el gran escull
Catalunya és l'única comunitat autònoma que no té llei electoral pròpia i els partits no han estat capaços de posar-se d'acord en les últimes dècades per elaborar un text que satisfaci tothom. El cert és que en el canvi de la llei hi haurà beneficiats i damnificats pel que fa al nombre d'escons, i això és el gran escull que fins ara no s'ha pogut esquivar, perquè aquells partits que es veuen beneficiats per la llei actual no tenen incentius per reformar-la amb el risc de beneficiar els seus rivals.
Bàsicament, aquelles formacions que obtenen més suport a Barcelona i l'àrea metropolitana -tradicionalment el PSC i Ciutadans en el seu moment àlgid- volen aconseguir "abaratir" els escons en aquestes zones, és a dir, fer que costi menys vots aconseguir un representant al Parlament. Sostenen que el model s'ha d'acostar a la premissa "una persona un vot". Això, però, no agrada a aquells partits amb més múscul territorial -històricament CiU i ara Junts-, que obtenen més representació en aquelles zones del país on els escons són més "barats", és a dir, que requereixen menys vots. ERC també s'ha descantat tradicionalment pels sistemes de compensació del territori. Aconseguir la quadratura del cercle és una tasca complexa.
Però no tot és el repartiment d'escons. Passen els anys i la falta d'acord ha deixat en evidència les mancances de l'actual llei electoral espanyola, la LOREG, per la qual es regeixen les eleccions a Catalunya. Durant la preparació dels darrers comicis del 14 de febrer, celebrats en plena pandèmia, la falta d'una legislació més moderna va ser determinant per no poder instaurar un sistema de votació electrònic que s'ajustés a l'emergència sanitària. Avançar en aquest objectiu queda recollit en el pla que el Govern va aprovar aquest dimarts. L'objectiu, assegura ERC, és que aquesta legislatura sigui la que posi fi a un dèficit històric i doti Catalunya d'una llei pròpia. Però la calculadora electoral continua primant a cada casa. Si més no, fins ara.
L'origen de la resurrecció del debat és la proposta plantejada dilluns pels republicans per tal de crear una ponència conjunta. Ja hi ha prou majoria per registrar-la, ja que són necessaris dos grups o bé una cinquena part dels diputats i els comuns, la CUP, Junts i el PSC ja han transmès a ERC que signaran la petició. Això sí, incorporant-ne esmenes. El punt de partida, afirmen els republicans, han de ser els treballs previs efectuats en altres legislatures, alguns dels quals parteixen de consensos bàsics.
Els punts de discrepància, però, que principalment tenen a veure amb el repartiment d'escons, estan enquistats des de fa més de quatre dècades, motiu pel qual Catalunya és l'única autonomia que no té llei electoral pròpia. Per fer-la realitat caldria que dues terceres parts de la cambra es posessin d'acord, una majoria complexa tenint present que cada partit prima fórmules en funció dels seus interessos electorals.
Per això, però, encara falta temps. De moment, la proposta d'ERC ha aconseguit la majoria necessària per registrar-la i començar-ne a parlar. Els republicans han emplaçat tots els partits, menys Vox, a impulsar la ponència que permeti elaborar una nova llei. La portaveu de Junts, Mònica Sales, va explicar dimarts que volen esperar a tractar la iniciativa als mecanismes de coordinació que tenen amb els republicans, tot i que des d'ERC compten amb la signatura de la petició dels seus socis de Govern. Per la seva banda, la CUP veu bé la proposta, tot i que és escèptica sobre que pugui arribar a bon port aquesta legislatura.
L'oposició no entrebanca la iniciativa
El PSC i els comuns també donen suport a la ponència conjunta i ja han confirmat que signaran la iniciativa d'ERC. El portaveu d'En Comú Podem, David Cid, va reclamar als grups que "històricament han tingut dret de veto", com són el PSC, CiU i ERC, que entrin a la ponència "deixant la calculadora fora de la taula". La formació vol abordar la sindicatura electoral catalana, regular aspectes del procediment electoral i millorar el vot exterior o el vot electrònic.
Des del PSC confien que els partits del Govern "es prenguin seriosament" la proposta de definir una llei electoral. "Fins ara, Junts i ERC l'han bloquejat", assegura la portaveu del PSC al Parlament, Alícia Romero. Els socialistes ja van intentar infructuosament reobrir el meló l'any 2018 i ara reclamen "ambició i rigor" a la resta de partits. Insisteixen que tenen predisposició sempre i quan es vulgui negociar una llei electoral complerta i no una part com es va fer fa sis anys.
Aleshores, CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP van aprovar una proposició de llei que abordava el vot electrònic, la creació d'una sindicatura electoral pròpia o la contenció de la despesa electoral. Era un mínim comú denominador -del qual se'n van desmarcar PSC, PP i Ciutadans presentant esmenes a la totalitat- a partir del qual s'havia d'afrontar el moll de l'os: el sistema electoral. En aquell moment tampoc es disposava de la majoria de 90 diputats necessària per aprovar una llei electoral.
El repartiment d'escons, el gran escull
Catalunya és l'única comunitat autònoma que no té llei electoral pròpia i els partits no han estat capaços de posar-se d'acord en les últimes dècades per elaborar un text que satisfaci tothom. El cert és que en el canvi de la llei hi haurà beneficiats i damnificats pel que fa al nombre d'escons, i això és el gran escull que fins ara no s'ha pogut esquivar, perquè aquells partits que es veuen beneficiats per la llei actual no tenen incentius per reformar-la amb el risc de beneficiar els seus rivals.
Bàsicament, aquelles formacions que obtenen més suport a Barcelona i l'àrea metropolitana -tradicionalment el PSC i Ciutadans en el seu moment àlgid- volen aconseguir "abaratir" els escons en aquestes zones, és a dir, fer que costi menys vots aconseguir un representant al Parlament. Sostenen que el model s'ha d'acostar a la premissa "una persona un vot". Això, però, no agrada a aquells partits amb més múscul territorial -històricament CiU i ara Junts-, que obtenen més representació en aquelles zones del país on els escons són més "barats", és a dir, que requereixen menys vots. ERC també s'ha descantat tradicionalment pels sistemes de compensació del territori. Aconseguir la quadratura del cercle és una tasca complexa.
Però no tot és el repartiment d'escons. Passen els anys i la falta d'acord ha deixat en evidència les mancances de l'actual llei electoral espanyola, la LOREG, per la qual es regeixen les eleccions a Catalunya. Durant la preparació dels darrers comicis del 14 de febrer, celebrats en plena pandèmia, la falta d'una legislació més moderna va ser determinant per no poder instaurar un sistema de votació electrònic que s'ajustés a l'emergència sanitària. Avançar en aquest objectiu queda recollit en el pla que el Govern va aprovar aquest dimarts. L'objectiu, assegura ERC, és que aquesta legislatura sigui la que posi fi a un dèficit històric i doti Catalunya d'una llei pròpia. Però la calculadora electoral continua primant a cada casa. Si més no, fins ara.