Els fons Covid de l'Estat només van cobrir el 63% de despesa extraordinària de la Generalitat

Un document del Govern lamenta que, si el primer confinament hagués arribat una setmana abans, s'haurien salvat quatre cops més vides

UCI de l'Hospital MútuaTerrassa.
UCI de l'Hospital MútuaTerrassa. | Albert Alemany
23 de setembre del 2021
Actualitzat a les 11:16h
Els fons extraordinaris que va habilitat l'Estat per fer front a les despeses derivades de la pandèmia de la Covid només van servir per cobrir el 63% del cost sobrevingut assumit per la Generalitat durant el 2020. És una de les conclusions del monogràfic presentat aquest dijous pel Departament d'Economia i Hisenda, amb la intervenció del conseller Jaume Giró, i que repassa en diversos articles l'impacte del coronavirus en les finances, l'economia i la pobresa.

En un dels textos, la directora general de Pressupostos, Anna Tarrach, i la subdirectors general d'Anàlisi i Seguiment de les Despeses, Esther Pallarols, desgranen les dades relatives a les finances de la Generalitat. En concret, durant el 2020, la reducció en els ingressos es va elevar fins a 1.612 milions, bàsicament per les bonificacions tributàries implementades davant la difícil situació, mentre que les despeses van inflar-se en 3.638,2 milions, en especial pel que fa a la despesa sanitària (2.028,8 milions extres).

Malgrat això, els fons extraordinaris habilitats per l'Estat a l'administració catalana van ascendir només 3.286,7 milions, quantitat equivalent al 63% de les necessitats financeres de la Generalitat. Per cobrir aquest diferencial, l'executiu va derivar recursos propis del fons de contingència i d'altres departaments i va elevar el dèficit assumit, però més enllà d'aquests pedaços, les autores subratllen que "serà necessari disposar d'un finançament estructural a mitjà i a llarg termini".

Altres articles analitzen, per exemple, l'eficiència de les mesures preses per frenar la Covid i el xoc amb els interessos econòmics. Es fa referència, en aquest sentit, a un estudi que apunta que, si el confinament de la primera onada hagués arribat una setmana abans, el nombre de vides salvades hauria estat quatre cops superior al que va ser, una dada que evidenciaria fins a quin punt la decisió va arribar tard.

Igualment, se cita una enquesta que assenyala que, entre el 74,1% i el 82,3% de la població estava disposada l'estiu passat a pagar un nou impost d'entre 24,5 i 33,7 euros mensuals per millorar el sistema de salut. Igualment, un 72% estava disposat a pagar un nou tribut per contribuir a la reconstrucció de l'economia i la salut, per bé que de menor quantitat, en aquest cas d'entre 17,3 i 19,6 euros, en funció de qui el gestionés.

En la intervenció inicial a aquest número 106 de la "Nota d'Economia", Jaume Giró ha citat alguns dels aprenentatges que ha aportat aquesta pandèmia, entre els quals que, en aquest cas, "el patiment de la gent també es reparteix de manera desigual". Igualment, ha reflexionat que, en determinats moments, allò fàcil era prioritzar l'economia sobre la salut, però s'ha mostrat orgullós per la gestió que n'ha fet la Generalitat. També considera que la tasca de la Unió Europea n'augmentarà el sentiment de pertinença, així com s'ha posat de manifest la "importància d'un estat del benestar robust".

Al seu torn, la directora general de Prospectiva i Anàlisi Econòmica, Marta Curto, ha destacat els aspectes més rellevants dels articles del document. Pel que fa a la pobresa, encara no hi ha dades concloents sobre com ha evolucionat, però sí que n'hi ha de parcials, com el fet que va créixer un 42% el nombre de llars sense ingressos a Catalunya, entre el quart trimestre del 2019 i el segon del 2020, a l'inici de la pandèmia.

En relació als motius pels quals l'impacte econòmic ha estat més dur a Catalunya que en la mitjana europeu (caigudes del PIB de l'11,5% i el 6,6%, respectivament, Curto ha destacat algunes de les conclusions apuntades al document. Entre aquestes, es troben la gravetat de la primera onada en relació a altres països o l'alt pes a Catalunya dels serveis que requereixen interacció social i turisme, en detriment d'altres com l'agricultura o les administracions públiques, així com la presència d'un teixit amb molta implantació de les pimes.

notaecono by naciodigital



ii