25
de setembre
del
2021
Actualitzat
el
26
de setembre
a les
21:44h
La farmacèutica Uriach va anunciar a començaments de setmana que venia el seu negoci de fabricació i desenvolupament de medicaments al fons d'inversió espanyol MCH i a un grup d'inversors desvinculats del sector. Així ho va explicar el conseller delegat, Oriol Segarra. L'empresa catalana manté en mans pròpies el negoci dels productes de salut sense recepta.
Com ja va informar NacióDigital, l'operació implica el traspàs de les dues plantes d'Urquima a Sant Fost de Campsentelles i Palau-Solità i Plegamans. En aquesta darrera, Uriach podrà seguir treballant en els productes d'autoconsum de salut. La companyia farmacèutica va subratllar que els 400 treballadors de la divisió venuda conservarien el seu lloc en les mateixes condicions. El negoci venut d'Uriach està centrat en la fabricació, recerca, llicència i subministrament de productes farmacèutics i en el negoci de noves mol·lècules, genèrics i fabricació a tercers.
Aquesta operació s'afegeix a moltes d'altres dutes a terme per grans nissagues de la burgesia catalana. La companyia estava en mans de la cinquena generació. El seu web destaca els orígens, el 1838, quan Joan Uriach Feliu, fill d'un moliner de Sant Andreu, es va instal·lar en una drogueria del passeig del Born, primer com a aprenent i anys després, comprant el negoci. Aquell va ser l'inici del que seria el laboratori més antic de Catalunya.
El cas d'Uriach s'afegeix a un llarg llistat de companyies catalanes de molta tradició que, sense afrontar problemes greus, han decidit vendre al negoci, desvinculant-s'hi d'una manera més o menys completa. L'any passat, en una entrevista a NacióDigital, l'economista i historiador de la burgesia catalana Francesc Cabana es mostrava molt crític amb aquestes empreses: "Es venen accions a societats estrangeres. Com és que no se'n parla més? Catalunya no farà res si no té una economia sòlida al darrera". I afirmava: "Els qui s'han venut les societats, de Freixinet a Gallo, haurien d'explicar el perquè".
Venda a les caves
La venda de la meitat del capital de Freixenet a la companyia de capital alemany Henkell va sacsejar el món econòmic català. Abans, però, va desestabilitzar la mateix afamília fundadora, els Bonet, dividits profundament sobre l'operació. Es van desfermar tot tipus d'especulacions sobre els motius d'una decisió tan radical. Es va parlar del rebuig i el temor al procés independentista. També a les pèrdues sofertes el 2015, que segons alguns analistes van ser fruit del boicot al cava català.
Enrique Hevia, cap de brot d'una de les branques de la companyia, va jugar fort en favor de la venda. Considerava que Freixenet era poc rendible. L'home era de gustos triats i, segons coneixedors del clan, prioritzava viure bé. Encara el recorden arribant a les reunions amb el comitè d'empresa amb un Ferrari. José Luis Bonet, president de la Cambra d'Espanya, es va alinear amb els contraris a la venda, però va quedaren minoria dins de la seva mateixa branca familiar. El març del 2018, Henkell adquiria el 50,7% de Freixinet per 220 milions d'euros. Albert Christmann ocuparia poc després la presidència.
A Codorniu,Mar Raventós va esdevenir la darrera integrant del seu clan que dirigia la companyia. Era la quinzena generació d'una història que va començar el segle XVI. També aquí, les pèrdues per culpa del boicot fet des de sectors de l'espanyolisme més extrem van espantar la família. La tardor del 2017, van traslladar la seu de la companyia a la Rioja. La divisió dins del clan també va ser evident aviat, malgrat els esforços de Mar Raventós, que volia l'entrada d'un soci extern, però en minoria. La notícia de la venda de la meitat de Freixenet sembla que va ser demolidora i una majoria del consell va imposar la venda, en aquest al fons d'inversió nord-americà Carlyle.
Gallo vol pasta
Ha estat una altra de les grans operacions de venda de patrimoni al millor postor. Creada l'any 1946 per un home de caràcter emprenedor de Prats de Lluçanès, Josep Espona Bañarés, mort el 1996, el poder a Pastas Gallo va passar a la vídua, Pilar Massana. Ella va voler deixar clar que Gallo no es vendria mentre ella estigués al timó. Però les ofertes se succeïen. L'any 2011, Pilar Massana mor i els i els seus cinc fills es fan cadascun amb el 20%. Se'n van desfer l'any 2019. En aquest cas, el comprador va un fons madrileny, Proa Capital. Fernando Ortiz, l'home fort de Proa, és un dels gendres d'Esther Koplowitz.
El joc, en mans forànies
Una altra operació de venda es va produir el març del 2018, quan es va saber que Manuel Lao havia venut Cirsa Gaming Corporation al fons d'inversió nord-americà Blackstone. L'import girava, segons les fonts, entre els 2.200 i els 2.500 milions d'euros. Una operació coordinada pel banc d'inversions Lazard.Lao havia estat considerat el novembre de 2017 per la revista Forbes com el català amb més fortuna.
En mans dels Lao hi ha Nortia Capital Investment Holding, que integra totes les àrees de negoci de les empreses de la família. També conserva els immobles de Cirsa a Terrassa. Però el resultat de la venda és que amb l'entrada de Blackstone, el sector del joc a l'estat espanyol cada cop es troba més en mans de capital estranger.
Palatchi se separa de Pronovias
L'any 2017, una altra notícia va sacsejar el món econòmic català. Alberto Palatchiva decidir vendre el 100% de les accions de Pronovias a un fons d'inversió suís, BC Partners, per uns 550 milions d'euros. És la fi de tot una època en el sector de la moda. És cert que l'empresari va mantenir una petita vinculació amb la companyia: va recomprar un 10% a BC Partners i va fer-se amb un lloc al consell d'administració.
La venda suposa l'inici d'una nova etapa en la vida de l'empresari. Divorciat de Susana Gallardo -que aviat començarà una relació amb l'exprimer ministre francès Manuel Valls-, Palatchi, molt bel·ligerant contra el procés i que no oculta la seva simpatia pel PP, se'n va a viure a Madrid i comença a aparèixer molt més a la premsa rosa. Adquireix un àtic de 800 metres quadrats amb piscina al luxós edifici Lagasca 99, al barri de Salamanca, i es dedica a gaudir de la nàutica. Abans de vendre a BCN Partners, havia retirat del grup uns 138 milions d'euros, que passen al seu patrimoni. Va iniciar també una relació amb Zita Serrano Súñer, neta del ministre de Franco dels anys quaranta que volia entrar en guerra amb els alemanys.
Un analista de la vida econòmica de Catalunya explica a NacióDigital que no es poden posar al mateix lloc totes les operacions de venda i que el que caldria saber és "si després d'aquestes vendes, el capital torna a entrar en el circuit del risc. El més preocupant no és vendre en si mateix, sinó veure què es fa amb aquests diners". Però el que sembla difícil és rebatre el discurs de Francesc Cabana quan adverteix de la pèrdua de capital que representa vendre el patrimoni a fons foranis.
Com ja va informar NacióDigital, l'operació implica el traspàs de les dues plantes d'Urquima a Sant Fost de Campsentelles i Palau-Solità i Plegamans. En aquesta darrera, Uriach podrà seguir treballant en els productes d'autoconsum de salut. La companyia farmacèutica va subratllar que els 400 treballadors de la divisió venuda conservarien el seu lloc en les mateixes condicions. El negoci venut d'Uriach està centrat en la fabricació, recerca, llicència i subministrament de productes farmacèutics i en el negoci de noves mol·lècules, genèrics i fabricació a tercers.
Aquesta operació s'afegeix a moltes d'altres dutes a terme per grans nissagues de la burgesia catalana. La companyia estava en mans de la cinquena generació. El seu web destaca els orígens, el 1838, quan Joan Uriach Feliu, fill d'un moliner de Sant Andreu, es va instal·lar en una drogueria del passeig del Born, primer com a aprenent i anys després, comprant el negoci. Aquell va ser l'inici del que seria el laboratori més antic de Catalunya.
El cas d'Uriach s'afegeix a un llarg llistat de companyies catalanes de molta tradició que, sense afrontar problemes greus, han decidit vendre al negoci, desvinculant-s'hi d'una manera més o menys completa. L'any passat, en una entrevista a NacióDigital, l'economista i historiador de la burgesia catalana Francesc Cabana es mostrava molt crític amb aquestes empreses: "Es venen accions a societats estrangeres. Com és que no se'n parla més? Catalunya no farà res si no té una economia sòlida al darrera". I afirmava: "Els qui s'han venut les societats, de Freixinet a Gallo, haurien d'explicar el perquè".
Venda a les caves
La venda de la meitat del capital de Freixenet a la companyia de capital alemany Henkell va sacsejar el món econòmic català. Abans, però, va desestabilitzar la mateix afamília fundadora, els Bonet, dividits profundament sobre l'operació. Es van desfermar tot tipus d'especulacions sobre els motius d'una decisió tan radical. Es va parlar del rebuig i el temor al procés independentista. També a les pèrdues sofertes el 2015, que segons alguns analistes van ser fruit del boicot al cava català.
Enrique Hevia, cap de brot d'una de les branques de la companyia, va jugar fort en favor de la venda. Considerava que Freixenet era poc rendible. L'home era de gustos triats i, segons coneixedors del clan, prioritzava viure bé. Encara el recorden arribant a les reunions amb el comitè d'empresa amb un Ferrari. José Luis Bonet, president de la Cambra d'Espanya, es va alinear amb els contraris a la venda, però va quedaren minoria dins de la seva mateixa branca familiar. El març del 2018, Henkell adquiria el 50,7% de Freixinet per 220 milions d'euros. Albert Christmann ocuparia poc després la presidència.
A Codorniu,Mar Raventós va esdevenir la darrera integrant del seu clan que dirigia la companyia. Era la quinzena generació d'una història que va començar el segle XVI. També aquí, les pèrdues per culpa del boicot fet des de sectors de l'espanyolisme més extrem van espantar la família. La tardor del 2017, van traslladar la seu de la companyia a la Rioja. La divisió dins del clan també va ser evident aviat, malgrat els esforços de Mar Raventós, que volia l'entrada d'un soci extern, però en minoria. La notícia de la venda de la meitat de Freixenet sembla que va ser demolidora i una majoria del consell va imposar la venda, en aquest al fons d'inversió nord-americà Carlyle.
Gallo vol pasta
Ha estat una altra de les grans operacions de venda de patrimoni al millor postor. Creada l'any 1946 per un home de caràcter emprenedor de Prats de Lluçanès, Josep Espona Bañarés, mort el 1996, el poder a Pastas Gallo va passar a la vídua, Pilar Massana. Ella va voler deixar clar que Gallo no es vendria mentre ella estigués al timó. Però les ofertes se succeïen. L'any 2011, Pilar Massana mor i els i els seus cinc fills es fan cadascun amb el 20%. Se'n van desfer l'any 2019. En aquest cas, el comprador va un fons madrileny, Proa Capital. Fernando Ortiz, l'home fort de Proa, és un dels gendres d'Esther Koplowitz.
El joc, en mans forànies
Una altra operació de venda es va produir el març del 2018, quan es va saber que Manuel Lao havia venut Cirsa Gaming Corporation al fons d'inversió nord-americà Blackstone. L'import girava, segons les fonts, entre els 2.200 i els 2.500 milions d'euros. Una operació coordinada pel banc d'inversions Lazard.Lao havia estat considerat el novembre de 2017 per la revista Forbes com el català amb més fortuna.
En mans dels Lao hi ha Nortia Capital Investment Holding, que integra totes les àrees de negoci de les empreses de la família. També conserva els immobles de Cirsa a Terrassa. Però el resultat de la venda és que amb l'entrada de Blackstone, el sector del joc a l'estat espanyol cada cop es troba més en mans de capital estranger.
Palatchi se separa de Pronovias
L'any 2017, una altra notícia va sacsejar el món econòmic català. Alberto Palatchiva decidir vendre el 100% de les accions de Pronovias a un fons d'inversió suís, BC Partners, per uns 550 milions d'euros. És la fi de tot una època en el sector de la moda. És cert que l'empresari va mantenir una petita vinculació amb la companyia: va recomprar un 10% a BC Partners i va fer-se amb un lloc al consell d'administració.
La venda suposa l'inici d'una nova etapa en la vida de l'empresari. Divorciat de Susana Gallardo -que aviat començarà una relació amb l'exprimer ministre francès Manuel Valls-, Palatchi, molt bel·ligerant contra el procés i que no oculta la seva simpatia pel PP, se'n va a viure a Madrid i comença a aparèixer molt més a la premsa rosa. Adquireix un àtic de 800 metres quadrats amb piscina al luxós edifici Lagasca 99, al barri de Salamanca, i es dedica a gaudir de la nàutica. Abans de vendre a BCN Partners, havia retirat del grup uns 138 milions d'euros, que passen al seu patrimoni. Va iniciar també una relació amb Zita Serrano Súñer, neta del ministre de Franco dels anys quaranta que volia entrar en guerra amb els alemanys.
Un analista de la vida econòmica de Catalunya explica a NacióDigital que no es poden posar al mateix lloc totes les operacions de venda i que el que caldria saber és "si després d'aquestes vendes, el capital torna a entrar en el circuit del risc. El més preocupant no és vendre en si mateix, sinó veure què es fa amb aquests diners". Però el que sembla difícil és rebatre el discurs de Francesc Cabana quan adverteix de la pèrdua de capital que representa vendre el patrimoni a fons foranis.