22
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
20:06h
El Tribunal Suprem ha fet pública una sentència que fixa 27 regles en relació als casos de maltractament que ha anomenat "l'abecedari del maltractament habitual". La resolució fa referència a un cas de violència masclista que va tenir lloc a Galícia: l'alt tribunal, encarregat de revisar el cas en última instància, ratifica la condemna de 14 anys contra Luis I. P. pels delictes d'agressió sexual continuada, maltractament habitual i amenaces continuades. La sentència destaca que l'autor va crear una "situació de domini o poder" a través de la d'una sèrie d'actes de "vexació, amenaça, menyspreu, humiliació i control" per impedir "el lliure desenvolupament de la persona".
Expressions com ara "et mataré", "dedicaré la meva vida a arruinar la teva", "et rajaré a tu i a la teva filla" o "els carrers de la Coruña poden ser molt perillosos" eren habituals amb l'objectiu de generar un ambient de "temor i dominació" en la relació de parella, cosa que afectava la dignitat de la dona i el seu dret a no ser sotmesa a "tractes inhumans i degradants". L'home va maltractar durant anys la seva parella i va violar la filla, que ja havia estat víctima de delictes sexuals abans, tal com consta en l sentència, de 51 pàgines. El tribunal destaca especialment l'"ambient delictiu de maltractament irrespirable" que va idear l'autor.
Així, diu que el condemnat va crear una situació en què "en el territori que és la casa el maltractament cap als membres de la família és la conducta habitual que tindran i que culmina en la màxima expressió del maltractament que és l'atac sexual gravíssim cap a una de les filles de la parella". Afegeix també que tot plegat crea un dany psicològic a la mare, que se sent culpable per haver permès i consentit que la situació de victimització s'exerceixi no només sobre ella, sinó també sobre la seva filla. "Això provoca un dany encara més gran a la mare i té en la màxima expressió l'agressió sexual que va exercir l'home sobre la filla de la seva parella", diu la sala.
En la sentència s'estableixen una sèrie de característiques del maltractament habitual que miren de protegir i posar al centre de la víctima. El Suprem diu que en la majoria d'ocasions l'única prova amb entitat suficient per sustentar la condemna de l'acusat serà el testimoni de la víctima, i per això no es pot prescindir d'ella. Resumim les regles a continuació.
L'ambient "infernal i irrespirable" que crea l'agressor
El Suprem diu que amb el maltractament habitual s'exerceix un clima de "insostenibilitat emocional" a la família mitjançant la violència psicològica de dominació a través de la violència física, verbal i sexual amb la que exerceix aquesta dominació als membres de la família. Mitjançant el maltractament habitual, l'autor exerceix i posa de manifest el missatge que pretén traslladar als membres del nucli familiar a través d'una subjugació psicològica que posa de manifest amb l'exercici de la violència.
El maltractador desenvolupa així amb la seva família un missatge clar que el Suprem denomina "jerarquització de la violència familiar". Es sanciona especialment el fet que sigui habitual, perquè suposa una conducta penal encara és greu arran precisament d'aquesta reiteració. El maltractament habitual és un delicte autònom que té com a bé jurídic protegit la integritat moral de la víctima, intentant impedir la vivència d'un situació hostil i vexatòria continuada.
Es pot manifestar de manera física o psicològica, i en alguns casos aquesta segona manifestació pot ser més greu perquè es pot donar la situació que la persona no detecti que està sent víctima, cosa que agreuja encara més el fet i fa que s'allargui la situació de maltractament. El Suprem afegeix que amb el maltractament habitual es crea un ambient "infernal i irrespirable" a partir d'actes de violència i cosificació cap a la víctima o victimes.
Què vol dir "habitual"
El fet que sigui maltractament "habitual" no ve determinat per la durada de la comissió del delicte o pel nombre de conductes, sinó pel fet que sigui per la creació d'una "convivència insoportable per a la víctima, que viu i respira una situació de por, depressió, ansietat i temor per la seva vida". "Tot plegat implica un clar desconeixement, per part de l'agressor, de la dignitat personal de la dona", diu el Suprem.
El tribunal apunta que la conducta en qüestió és "una manera d'actuar i de comportar-se de manera habitual en què la violència és constantment present, amb la creació d'una situació de dominació sobre la víctima, que impedeix que desenvolupin la seva vida". Així mateix, assenyala que en els casos de maltractament habitual prolongat en el temps pot ser difícil determinat amb concreció la data d'inici, però això no implica que es pugui parlar d'indefensió de l'agressor perquè en la majoria de casos la conducta es repetitiva.
En conclusió, la idea d'habitual no respon a un nombre acreditat d'actes violents o intimidatoris, sinó que es determina per la creació d'una atmosfera general que referma la superioritat i domini cap a la víctima, cosa que seria resultat d'una reiteració d'actes de violència física i psicològica de diversa entitat, a vegades insignificant, però que repetida en el temps permet crear aquesta situació i parlar de maltractament "habitual".
Aquesta és la sentència:
Expressions com ara "et mataré", "dedicaré la meva vida a arruinar la teva", "et rajaré a tu i a la teva filla" o "els carrers de la Coruña poden ser molt perillosos" eren habituals amb l'objectiu de generar un ambient de "temor i dominació" en la relació de parella, cosa que afectava la dignitat de la dona i el seu dret a no ser sotmesa a "tractes inhumans i degradants". L'home va maltractar durant anys la seva parella i va violar la filla, que ja havia estat víctima de delictes sexuals abans, tal com consta en l sentència, de 51 pàgines. El tribunal destaca especialment l'"ambient delictiu de maltractament irrespirable" que va idear l'autor.
Així, diu que el condemnat va crear una situació en què "en el territori que és la casa el maltractament cap als membres de la família és la conducta habitual que tindran i que culmina en la màxima expressió del maltractament que és l'atac sexual gravíssim cap a una de les filles de la parella". Afegeix també que tot plegat crea un dany psicològic a la mare, que se sent culpable per haver permès i consentit que la situació de victimització s'exerceixi no només sobre ella, sinó també sobre la seva filla. "Això provoca un dany encara més gran a la mare i té en la màxima expressió l'agressió sexual que va exercir l'home sobre la filla de la seva parella", diu la sala.
En la sentència s'estableixen una sèrie de característiques del maltractament habitual que miren de protegir i posar al centre de la víctima. El Suprem diu que en la majoria d'ocasions l'única prova amb entitat suficient per sustentar la condemna de l'acusat serà el testimoni de la víctima, i per això no es pot prescindir d'ella. Resumim les regles a continuació.
L'ambient "infernal i irrespirable" que crea l'agressor
El Suprem diu que amb el maltractament habitual s'exerceix un clima de "insostenibilitat emocional" a la família mitjançant la violència psicològica de dominació a través de la violència física, verbal i sexual amb la que exerceix aquesta dominació als membres de la família. Mitjançant el maltractament habitual, l'autor exerceix i posa de manifest el missatge que pretén traslladar als membres del nucli familiar a través d'una subjugació psicològica que posa de manifest amb l'exercici de la violència.
El maltractador desenvolupa així amb la seva família un missatge clar que el Suprem denomina "jerarquització de la violència familiar". Es sanciona especialment el fet que sigui habitual, perquè suposa una conducta penal encara és greu arran precisament d'aquesta reiteració. El maltractament habitual és un delicte autònom que té com a bé jurídic protegit la integritat moral de la víctima, intentant impedir la vivència d'un situació hostil i vexatòria continuada.
Es pot manifestar de manera física o psicològica, i en alguns casos aquesta segona manifestació pot ser més greu perquè es pot donar la situació que la persona no detecti que està sent víctima, cosa que agreuja encara més el fet i fa que s'allargui la situació de maltractament. El Suprem afegeix que amb el maltractament habitual es crea un ambient "infernal i irrespirable" a partir d'actes de violència i cosificació cap a la víctima o victimes.
Què vol dir "habitual"
El fet que sigui maltractament "habitual" no ve determinat per la durada de la comissió del delicte o pel nombre de conductes, sinó pel fet que sigui per la creació d'una "convivència insoportable per a la víctima, que viu i respira una situació de por, depressió, ansietat i temor per la seva vida". "Tot plegat implica un clar desconeixement, per part de l'agressor, de la dignitat personal de la dona", diu el Suprem.
El tribunal apunta que la conducta en qüestió és "una manera d'actuar i de comportar-se de manera habitual en què la violència és constantment present, amb la creació d'una situació de dominació sobre la víctima, que impedeix que desenvolupin la seva vida". Així mateix, assenyala que en els casos de maltractament habitual prolongat en el temps pot ser difícil determinat amb concreció la data d'inici, però això no implica que es pugui parlar d'indefensió de l'agressor perquè en la majoria de casos la conducta es repetitiva.
En conclusió, la idea d'habitual no respon a un nombre acreditat d'actes violents o intimidatoris, sinó que es determina per la creació d'una atmosfera general que referma la superioritat i domini cap a la víctima, cosa que seria resultat d'una reiteració d'actes de violència física i psicològica de diversa entitat, a vegades insignificant, però que repetida en el temps permet crear aquesta situació i parlar de maltractament "habitual".
Aquesta és la sentència:
Sentència sobre el maltractament habitual by edicio naciodigital on Scribd