llengua

El Senat estudiarà equiparar el català i el castellà a la cambra

Junts aconsegueix el compromís del PSOE per tramitar una proposta que demana poder utilitzar totes les llengües cooficials en les activitats parlamentàries

per B.S., Barcelona, Catalunya | 22 de setembre de 2021 a les 18:38 |
Josep Lluís Cleries, senador de Junts | ACN
El ple del Senat ha aprovat aquest dimecres l'admissió a tràmit d'una iniciativa del portaveu de Junts, Josep Lluís Cleries, per ampliar l'ús del català, gallec i euskera a la cambra. L'admissió ha comptat amb el vot a favor del PSOE, ERC, Junts, PNB i l'Esquerra Confederal, entre altres, que s'han imposat per 149 vots a favor, 105 en contra (PP, Vox, Ciutadans i part del Mixt) i 4 abstencions (part del Mixt).

La iniciativa, que inicia ara la seva tramitació parlamentària, proposa que es pugui utilitzar les llengües cooficials a totes les activitats parlamentàries del Senat, i no com ara, que només es permetia en mocions, però no a les preguntes al govern espanyol, ni a les proposicions de llei, ni a les intervencions en comissió.


Cleries ha afirmat que la iniciativa "no va contra res ni contra ningú", sinó a favor de totes les llengües, perquè "l'important és que tinguin un ús efectiu i reconegut" i que actuïn "en igualtat de condicions" per erradicar "determinats supremacismes". "Normalitzar l'ús del català, el gallec o l'euskera", ha dit, "mai es pot considerar un malbaratament de recursos". "Si aquesta cambra és realment territorial, permetin que cadascú es pugui expressar en la seva pròpia llengua", ha dit.
 

Junts portarà la mateixa iniciativa al Congrés


Junts pensa ara a portar al Congrés dels Diputats la mateixa iniciativa que el PSOE ha acceptat al Senat, segons ha avançat la portaveu del partit a Madrid, Miriam Nogueras. "És molt frustrant estar al Congrés i no poder parlar en llengua catalana", ha dit la portaveu de Junts en una roda de premsa.


Sánchez Camacho diu que Ausiàs March era gallec


El PP s'ha posicionat en contra de la iniciativa. La senadora Alícia Sánchez Camacho ha pres la paraula per justificar el 'no', "perquè les llengües no són patrimoni dels nacionalistes, són patrimoni de tots els espanyols", i "ni Ausiàs March, gallec, ni Ramon Llull, menorquí, ni Àngel Guimerà, ni Eugeni d'Ors, ni Jacint Verdaguer, ni Joan Maragall, ni Rosalía de Castro són patrimoni dels nacionalistes: són patrimoni de tots els espanyols perquè signifiquen la riquesa cultural i lingüística d'una Espanya plural i diversa que estimem tots els espanyols".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació