22
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
11:45h
Ja ha acabat el període transitori de la regulació dels lloguers i des d'ara seran 60 aquells que mantindran la mesura a partir d'ara. Quan va entrar en vigor la llei catalana, la Generalitat va establir-ne l'aplicació durant un any a 61 municipis a partir de determinats paràmetres, però des d'aquesta setmana són les mateixes entitats territorials les que han de decidir si volen regular els lloguers, a partir de determinats requisits. I a 45 municipis això ja aprovat i, en 15 més, s'està tramitant, segons es pot comprovar al següent mapa.
De la primera tongada de 61 municipis, només n'hi ha vuit que es despengen ara de la regulació. Es tracta de Calafell, Granollers, Martorell, Palafrugell, Pineda de Mar, Salou, Sant Feliu de Guíxols i Tortosa. En sentit contrari, n'hi ha set en què aquesta mesura no s'aplicava i ara començarà a fer-ho: Canet de Mar, Cardedeu, la Garriga, Sant Fruitós de Bages, Sant Sadurní d'Anoia, Begues i la Palma de Cervelló. El còmput total, per tant, baixa en tan sols un municipi, segons dades difoses aquest dimecres pel Departament de Drets Socials de la Generalitat.
Un cop superat el període transitori inicial d'un any, els ajuntaments que volguessin mantenir o començar a aplicar la mesura s'havien de declarar com a àrea amb mercat d'habitatge tens i sol·licitar la regulació a la Generalitat. Amb excepció de l'Ajuntament de Barcelona, que pot prendre la decisió per ell mateix (com ja ha fet), i l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que pot aplicar-ho als municipis integrants a petició seva o per decisió pròpia.
Aquest darrer fet provoca, per exemple, que els preus quedin regulats també a Badalona, amb alcaldia del PP, partit que ha portat la llei al Tribunal Constitucional. Com també ho ha fet el govern espanyol de PSOE i Podem, per bé que sense demanar-ne la suspensió automàtica. Això provoca que, malgrat que la renovació de la mesura formalment és per als propers cinc anys, això queda pendent del que determini l'alt tribunal sobre la seva constitucionalitat.
Els requisits per aplicar la regulació són tenir confeccionat l'índex de referència de preus de lloguer i complir alguna de les següents tres condicions: haver patit un increment sostingut del preu del lloguer clarament superior a la mitjana catalana; que el seu cost superi el 30% d'ingressos mitjans de les llars o el 30% de la renda mitjana dels menors de 35 anys; o que el preu hagi crescut tres punts per damunt de l'IPC català durant els anteriors cinc anys.
De la primera tongada de 61 municipis, només n'hi ha vuit que es despengen ara de la regulació. Es tracta de Calafell, Granollers, Martorell, Palafrugell, Pineda de Mar, Salou, Sant Feliu de Guíxols i Tortosa. En sentit contrari, n'hi ha set en què aquesta mesura no s'aplicava i ara començarà a fer-ho: Canet de Mar, Cardedeu, la Garriga, Sant Fruitós de Bages, Sant Sadurní d'Anoia, Begues i la Palma de Cervelló. El còmput total, per tant, baixa en tan sols un municipi, segons dades difoses aquest dimecres pel Departament de Drets Socials de la Generalitat.
Un cop superat el període transitori inicial d'un any, els ajuntaments que volguessin mantenir o començar a aplicar la mesura s'havien de declarar com a àrea amb mercat d'habitatge tens i sol·licitar la regulació a la Generalitat. Amb excepció de l'Ajuntament de Barcelona, que pot prendre la decisió per ell mateix (com ja ha fet), i l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que pot aplicar-ho als municipis integrants a petició seva o per decisió pròpia.
Aquest darrer fet provoca, per exemple, que els preus quedin regulats també a Badalona, amb alcaldia del PP, partit que ha portat la llei al Tribunal Constitucional. Com també ho ha fet el govern espanyol de PSOE i Podem, per bé que sense demanar-ne la suspensió automàtica. Això provoca que, malgrat que la renovació de la mesura formalment és per als propers cinc anys, això queda pendent del que determini l'alt tribunal sobre la seva constitucionalitat.
Els requisits per aplicar la regulació són tenir confeccionat l'índex de referència de preus de lloguer i complir alguna de les següents tres condicions: haver patit un increment sostingut del preu del lloguer clarament superior a la mitjana catalana; que el seu cost superi el 30% d'ingressos mitjans de les llars o el 30% de la renda mitjana dels menors de 35 anys; o que el preu hagi crescut tres punts per damunt de l'IPC català durant els anteriors cinc anys.