21
de setembre
del
2021
Actualitzat
el
22
de setembre
a les
18:10h
No es compleixen per ara els pronòstics més pessimistes dels opositors a la llei de regulació dels lloguers. La limitació del preu no ha provocat una contracció de l'oferta des que va aplicar-se la normativa, ara fa just un any, segons les dades relatives al mercat del lloguer fins al segon semestre d'aquest 2021. L'Agència de l'Habitatge de Catalunya les ha actualitzat aquest dimarts i de la seva anàlisi se n'extreu que els 61 municipis on s'aplica la llei han tingut un comportament molt similar pel que fa a la firma de contractes que la resta, i fins i tot lleugerament més positiva, tal com s'observa al gràfic següent.
(Si es consulta el gràfic des d'un telèfon mòbil, es recomana visualitzar-lo en horitzontal)
Com es pot constatar, la tendència en la firma de contractes de lloguer era força paral·lela abans que entrés en vigor la llei dels lloguers, el setembre del 2020 (data marcada amb una línia negra discontínua al gràfic). El ritme era nítidament major en aquells municipis en què ara s'aplica aquesta normativa, ja que hi havia més demanda i precisament per això el preu també és major. Ja el primer trimestre de l'any passat i, en especial, durant el segon, el nombre de contractes va caure per l'impacte de la pandèmia del coronavirus, però la tendència es va recuperar ja el tercer trimestre.
Els darrers mesos del 2020 i la primera meitat del 2021, a més, s'ha eixamplat lleugerament la diferència entre el nombre de contractes firmats allà on la llei dels lloguers ja s'aplicava i on no. Calculant-ho amb una ràtio de contractes per cada 1.000 habitants, el primer grup de municipis superava en 1,5 punts el segon, el tercer trimestre del 2020, i aquesta diferència s'ha eixamplat progressivament fins als 2 punts. El segon trimestre del 2021, es van subscriure 6,2 contractes per cada 1.000 habitants en els municipis on els preus estan regulats per 4,2 contractes per cada 1.000 habitants allà on el preu és lliure.
És una de les màximes diferències existents des del 2017, quan es van començar a oferir aquestes dades. En tot cas, l'evolució durant la vigència de la llei no és significativament diferent, així que no es pot afirmar que la normativa hagi incentivat el mercat del lloguer, però molt menys es pot afirmar, com preveien els seus detractors, que per ara s'hagi contret l'oferta. Sobretot tenint en compte que, en aquest període, s'ha produït un cert moviment de població de les zones urbanes (on majoritàriament s'aplica la llei) cap a les rurals (amb preu lliure).
El secretari d'Habitatge i Inclusió Social de la Generalitat, Carles Sala, ha apuntat en un comunicat que "es podrà valorar en els pròxims trimestres l'impacte de la llei en els preus en els municipis de mercat tensionat en els que s'aplica la contenció de rendes", un cop s'ha superat la caiguda dels primers mesos de la pandèmia. Tot i això, afegeix que fins ara "diferents anàlisis descarten que pugui apreciar-se de forma objectiva qualsevol afectació pel gran efecte distorsionador sobre el mercat que ha provocat la pandèmia sanitària".
En tot cas, el coronavirus ha impactat a tot el país, però la llei dels lloguers no, i entre uns municipis i altres no s'aprecien diferències. Ara bé, aquesta normativa ha aconseguit frenar-ne els preus, com es proposava? Sempre és complex establir causalitats davant d'unes dades determinades, però una forma útil per observar indicis és tornar a comparar les evolucions dels dos grups de municipis (on s'aplica la llei i on no), per veure si la normativa, un cop vigent, ha tingut impacte. Com que bona part de la resta d'externalitats són similars (inclosa la Covid), es podrà intuir el seu efecte si l'evolució és diferent en els dos grups un cop que hi ha impactat la mesura.
Descens notable els primers trimestres
I què és el que ha ocorregut? En els dos primers trimestres de la llei dels lloguers, la caiguda va ser notable allà on s'havia aplicat, amb un descens mitjà del cost del lloguer de 56,8 euros, mentre que a la resta de municipis va contenir-se en tan sols 12,7 euros, de mitjana. La tendència anterior era totalment contrària, amb un major creixement en els municipis tensionats, el qual va començar a remetre precisament a finals d'any, amb l'aprovació de la llei, i no amb l'impacte de la pandèmia, que havia estat previ. Tot i això, durant el segon trimestre del 2021, aquesta tendència s'ha frenat, com es pot comprovar en el següent gràfic.
Entre aquests mesos d'abril i juny, el preu del lloguer en els municipis on s'aplica la contenció de rendes ha crescut, tot i que molt lleugerament, uns 9,3 euros de mitjana, mentre a la resta ho ha fet en 7,7 euros. Això és possible perquè la llei no impedeix del tot l'augment dels preus, sinó que fixa un topall i, en tot cas, aquest es pot esquivar, per exemple, si hi ha hagut una renovació a l'habitatge, si és d'obra nova (fins al 2023), si el propietari té pocs ingressos o si és d'una mida superior als 150 metres quadrats.
Impacte interanual positiu
Caldrà analitzar com evolucionen els preus els propers trimestres, però tot i això l'impacte global és positiu, en termes interanuals. Al 75,4% de municipis on s'ha aplicat la llei, el preu ha caigut, entre els segons trimestres de 2020 i 2021, mentre que només ho ha fet en un 41,4% d'aquells que n'estaven exempts. En els 61 municipis tensionats, de fet, els preus han retrocedit als nivells del primer trimestre del 2019, mentre que, a la resta, es troben de mitjana quasi en el punt de màxim cost, amb l'única excepció del sostre del darrer trimestre del 2020.
El següent mapa mostra l'evolució durant l'últim any, incloent-hi dades d'aquells municipis on s'han firmat un nombre considerable de contractes. Passant el cursor o clicant a cadascun, se'n mostra tota la informació, també especificant si s'hi aplica la llei o no, malgrat que tota ella també es pot consultar en taules interactives al final de la notícia.
El Parlament va aprovar la llei de contenció dels lloguers amb els vots d'ERC, Junts, CUP i comuns, després que el Sindicat de Llogaters pressionés per aquesta mesura i la negociés amb el Departament de Justícia. Quan va entrar en vigor, fa un any, algunes immobiliàries van buscar escletxes per no aplicar-la, però les administracions responsables van començar a perseguir-ho. La Generalitat va iniciar diversos expedients sancionadors, camí que després va seguir també l'Ajuntament de Barcelona.
Durant el primer any d'aplicació, la normativa afectava 61 municipis fixats en funció de diversos paràmetres, però ara han de ser els mateixos ajuntaments els que demanin mantenir la mesura o sumar-s'hi, si no formaven part del llistat inicial. I molts consistoris ja han fet el pas, com el de Barcelona. En tot cas, la llei està en mans del Tribunal Constitucional, després que la recorregués primer el PP i, mesos després, també el govern espanyol -qui no en va demanar la suspensió automàtica.
(Si es consulta el gràfic des d'un telèfon mòbil, es recomana visualitzar-lo en horitzontal)
Com es pot constatar, la tendència en la firma de contractes de lloguer era força paral·lela abans que entrés en vigor la llei dels lloguers, el setembre del 2020 (data marcada amb una línia negra discontínua al gràfic). El ritme era nítidament major en aquells municipis en què ara s'aplica aquesta normativa, ja que hi havia més demanda i precisament per això el preu també és major. Ja el primer trimestre de l'any passat i, en especial, durant el segon, el nombre de contractes va caure per l'impacte de la pandèmia del coronavirus, però la tendència es va recuperar ja el tercer trimestre.
Els darrers mesos del 2020 i la primera meitat del 2021, a més, s'ha eixamplat lleugerament la diferència entre el nombre de contractes firmats allà on la llei dels lloguers ja s'aplicava i on no. Calculant-ho amb una ràtio de contractes per cada 1.000 habitants, el primer grup de municipis superava en 1,5 punts el segon, el tercer trimestre del 2020, i aquesta diferència s'ha eixamplat progressivament fins als 2 punts. El segon trimestre del 2021, es van subscriure 6,2 contractes per cada 1.000 habitants en els municipis on els preus estan regulats per 4,2 contractes per cada 1.000 habitants allà on el preu és lliure.
És una de les màximes diferències existents des del 2017, quan es van començar a oferir aquestes dades. En tot cas, l'evolució durant la vigència de la llei no és significativament diferent, així que no es pot afirmar que la normativa hagi incentivat el mercat del lloguer, però molt menys es pot afirmar, com preveien els seus detractors, que per ara s'hagi contret l'oferta. Sobretot tenint en compte que, en aquest període, s'ha produït un cert moviment de població de les zones urbanes (on majoritàriament s'aplica la llei) cap a les rurals (amb preu lliure).
El secretari d'Habitatge i Inclusió Social de la Generalitat, Carles Sala, ha apuntat en un comunicat que "es podrà valorar en els pròxims trimestres l'impacte de la llei en els preus en els municipis de mercat tensionat en els que s'aplica la contenció de rendes", un cop s'ha superat la caiguda dels primers mesos de la pandèmia. Tot i això, afegeix que fins ara "diferents anàlisis descarten que pugui apreciar-se de forma objectiva qualsevol afectació pel gran efecte distorsionador sobre el mercat que ha provocat la pandèmia sanitària".
En tot cas, el coronavirus ha impactat a tot el país, però la llei dels lloguers no, i entre uns municipis i altres no s'aprecien diferències. Ara bé, aquesta normativa ha aconseguit frenar-ne els preus, com es proposava? Sempre és complex establir causalitats davant d'unes dades determinades, però una forma útil per observar indicis és tornar a comparar les evolucions dels dos grups de municipis (on s'aplica la llei i on no), per veure si la normativa, un cop vigent, ha tingut impacte. Com que bona part de la resta d'externalitats són similars (inclosa la Covid), es podrà intuir el seu efecte si l'evolució és diferent en els dos grups un cop que hi ha impactat la mesura.
Descens notable els primers trimestres
I què és el que ha ocorregut? En els dos primers trimestres de la llei dels lloguers, la caiguda va ser notable allà on s'havia aplicat, amb un descens mitjà del cost del lloguer de 56,8 euros, mentre que a la resta de municipis va contenir-se en tan sols 12,7 euros, de mitjana. La tendència anterior era totalment contrària, amb un major creixement en els municipis tensionats, el qual va començar a remetre precisament a finals d'any, amb l'aprovació de la llei, i no amb l'impacte de la pandèmia, que havia estat previ. Tot i això, durant el segon trimestre del 2021, aquesta tendència s'ha frenat, com es pot comprovar en el següent gràfic.
Entre aquests mesos d'abril i juny, el preu del lloguer en els municipis on s'aplica la contenció de rendes ha crescut, tot i que molt lleugerament, uns 9,3 euros de mitjana, mentre a la resta ho ha fet en 7,7 euros. Això és possible perquè la llei no impedeix del tot l'augment dels preus, sinó que fixa un topall i, en tot cas, aquest es pot esquivar, per exemple, si hi ha hagut una renovació a l'habitatge, si és d'obra nova (fins al 2023), si el propietari té pocs ingressos o si és d'una mida superior als 150 metres quadrats.
Impacte interanual positiu
Caldrà analitzar com evolucionen els preus els propers trimestres, però tot i això l'impacte global és positiu, en termes interanuals. Al 75,4% de municipis on s'ha aplicat la llei, el preu ha caigut, entre els segons trimestres de 2020 i 2021, mentre que només ho ha fet en un 41,4% d'aquells que n'estaven exempts. En els 61 municipis tensionats, de fet, els preus han retrocedit als nivells del primer trimestre del 2019, mentre que, a la resta, es troben de mitjana quasi en el punt de màxim cost, amb l'única excepció del sostre del darrer trimestre del 2020.
El següent mapa mostra l'evolució durant l'últim any, incloent-hi dades d'aquells municipis on s'han firmat un nombre considerable de contractes. Passant el cursor o clicant a cadascun, se'n mostra tota la informació, també especificant si s'hi aplica la llei o no, malgrat que tota ella també es pot consultar en taules interactives al final de la notícia.
El Parlament va aprovar la llei de contenció dels lloguers amb els vots d'ERC, Junts, CUP i comuns, després que el Sindicat de Llogaters pressionés per aquesta mesura i la negociés amb el Departament de Justícia. Quan va entrar en vigor, fa un any, algunes immobiliàries van buscar escletxes per no aplicar-la, però les administracions responsables van començar a perseguir-ho. La Generalitat va iniciar diversos expedients sancionadors, camí que després va seguir també l'Ajuntament de Barcelona.
Durant el primer any d'aplicació, la normativa afectava 61 municipis fixats en funció de diversos paràmetres, però ara han de ser els mateixos ajuntaments els que demanin mantenir la mesura o sumar-s'hi, si no formaven part del llistat inicial. I molts consistoris ja han fet el pas, com el de Barcelona. En tot cas, la llei està en mans del Tribunal Constitucional, després que la recorregués primer el PP i, mesos després, també el govern espanyol -qui no en va demanar la suspensió automàtica.