21
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
21:26h
Tres-centes mesures estratègiques per desplegar en quatre anys. No és només la pedra angular del projecte del Govern presidit per Pere Aragonès sinó també el flotador per sobreviure tota una legislatura amb una coalició que es va cimentar sobre discrepàncies irresoltes. En paraules de la portaveu Patrícia Plaja en la presentació del pla de Govern -el document que recull les prioritats de l'executiu-, es tracta d'aïllar les "divisions de partit" del dia a dia de la gestió. Només el temps dirimirà si això és possible, tenint present que el president s'haurà de sotmetre a una qüestió de confiança l'any 2023, just quan es celebraran les eleccions municipals.
El Govern ha aprovat aquest dimarts el text que recull el rumb del mandat -que Aragonès defensarà al debat de política general al Parlament-, amb la incògnita de si la brúixola resistirà episodis d'enfrontament directe entre socis com el que es va produir la setmana passada entre ERC i Junts per la composició de la delegació catalana a la taula de negociació amb el govern espanyol. El document transita entre les grans promeses formulades per Aragonès en l'inici del mandat i els equilibris obligats per fer compatibles els acords de govern amb el partit de Carles Puigdemont i el d'investidura amb la CUP.
Per una banda, es consagra la taula de diàleg "entre governs" per abordar el conflicte polític amb l'Estat, qüestió que ha estat assumida pels consellers de Junts malgrat que la setmana passada van deixar la cadira buida en la reunió celebrada al Palau de la Generalitat. De fet, Junts no ha aclarit encara si tornarà a l'instrument de negociació amb el govern espanyol després que el torcebraç plantejat a Aragonès provoqués la primera gran crisi de l'executiu. El president va haver de demanar "lleialtat" al vicepresident, Jordi Puigneró, per fer transitable la legislatura.
Cada conseller ha prioritzat les seves apostes estrella, per bé que la portaveu del Govern -conscient del divorci viscut fa tot just set dies- s'ha esforçat a recalcar que el pla de legislatura s'ha elaborat "de manera consensuada i compartida, per la totalitat" de l'executiu. Entre els compromisos més destacats hi figuren els 5.000 milions d'euros extra que rebrà la sanitat pública durant els pròxims cinc anys, promesa que haurà de capitanejar Josep Maria Argimon, així com la gratuïtat "progressiva" de l'educació de 0 a 3 anys, que ja era una prioritat electoral d'Aragonès. La mesura enfocada a les escoles bressol permetria bonificar fins a 100.000 famílies, segons els càlculs de la Generalitat.
Sense referències a l'ampliació de l'aeroport
El document és ambiciós per a una legislatura que ja ha deixat entreveure que continuarà sent costeruda per la difícil relació entre socis. No s'inclou, però, la inversió per a l'ampliació de l'aeroport del Prat, la primera gran topada d'aquest curs polític i que no genera unanimitat al Govern, i sí que recull la candidatura pels Jocs Olímpics d'Hivern, carpeta que incomoda internament ERC i que obre un esvoranc amb la CUP. L'executiu també preveu impulsar una prova pilot de la renda bàsica universal, així com "actualitzar" el model de seguretat i redefinir els dispositius dels desnonaments, exigències que van posar sobre la taula des de la CUP.
Les inversions en matèria social -amb un pla de rescat de 700 milions d'aplicació immediata o la previsió d'augmentar el parc de pisos de lloguer social en, com a mínim, 5.000 immobles l'any- es conjuguen amb objectius en clau feminista -redacció d'un avantprojecte de llei de protecció dels drets de les persones trans i ofensiva per a l'erradicació la pobresa menstrual-, destinar el 2% del pressupost en recerca, o desenvolupar un hub audiovisual que sigui referent al sud d'Europa i que doni un impuls a la producció cultural catalana.
Els pressupostos i la decepció de la CUP
Ara bé, no hi ha pla de Govern viable sense pressupostos, el primer peatge que Aragonès haurà de superar per fer creïble el seu projecte i pels quals necessitarà la complicitat de la CUP o els comuns. Els anticapitalistes ja han exigit aquest dimarts a Aragonès un "canvi de rumb immediat" per complir el pacte d'investidura i superar el "continuisme". Atent als esdeveniments, el PSC s'ha ofert per obrir converses per als pressupostos, una aliança que ERC defuig d'entrada.
El Govern -per via del conseller d'Economia, Jaume Giró- va iniciar l'estiu els contactes amb els grups parlamentaris i també s'ha reunit amb tots els consellers de la Generalitat per avançar en la recerca d'aliances i concretar partides. El treball iniciat per Giró haurà d'estar resolt aquesta tardor si es pretén superar el tràmit parlamentari a temps i que els comptes públics puguin desplegar-se a principis d'any. En l'últim dècada, el Govern no ha estat mai puntual en el calendari de validació.
Però l'aprovació dels comptes no respondrà només a les dinàmiques de la política catalana sinó que també estarà condicionat pel paper dels partits independentistes amb els pressupostos generals de l'Estat. ERC està disposada a entrar, un cop més, en la negociació amb la Moncloa a canvi de contrapartides, una determinació que pot sumar una altra crisi amb Junts, que aquest dilluns ja va proposar reobrir el front unitari a Madrid, amb una resposta freda per part dels republicans i la CUP.
En el que semblen estar d'acord els partits independentistes és en la necessitat de millorar l'avantprojecte de llei de l'audiovisual, que arracona el català en el seu primer esborrany. S'endevinen canvis en el redactat del text en el procés de negociació dels pressupostos al Congrés, per bé que la Moncloa no ha aclarit encara si modificarà el text legislatiu per atendre les demandes que arriben des de Catalunya.
Al Govern s'esmercen esforços per desvincular la gestió a la Generalitat de les discrepàncies enquistades entre partits, ja sigui al Parlament o al Congrés. "En un Govern de coalició hem d'acostumar-nos a les diferències sobre alguns temes", ha insistit Plaja per respondre si la ferida oberta la setmana passada s'havia recosit. Aragonès i els seus consellers necessiten aïllar-se del xoc d'aquest inici de mandat per fer viable el trajecte de l'executiu, almenys fins al 2023. A l'equador de la legislatura hi ha un examen que aclarirà si el president i qui l'acompanya se n'ha sortit.
El Govern ha aprovat aquest dimarts el text que recull el rumb del mandat -que Aragonès defensarà al debat de política general al Parlament-, amb la incògnita de si la brúixola resistirà episodis d'enfrontament directe entre socis com el que es va produir la setmana passada entre ERC i Junts per la composició de la delegació catalana a la taula de negociació amb el govern espanyol. El document transita entre les grans promeses formulades per Aragonès en l'inici del mandat i els equilibris obligats per fer compatibles els acords de govern amb el partit de Carles Puigdemont i el d'investidura amb la CUP.
Per una banda, es consagra la taula de diàleg "entre governs" per abordar el conflicte polític amb l'Estat, qüestió que ha estat assumida pels consellers de Junts malgrat que la setmana passada van deixar la cadira buida en la reunió celebrada al Palau de la Generalitat. De fet, Junts no ha aclarit encara si tornarà a l'instrument de negociació amb el govern espanyol després que el torcebraç plantejat a Aragonès provoqués la primera gran crisi de l'executiu. El president va haver de demanar "lleialtat" al vicepresident, Jordi Puigneró, per fer transitable la legislatura.
Cada conseller ha prioritzat les seves apostes estrella, per bé que la portaveu del Govern -conscient del divorci viscut fa tot just set dies- s'ha esforçat a recalcar que el pla de legislatura s'ha elaborat "de manera consensuada i compartida, per la totalitat" de l'executiu. Entre els compromisos més destacats hi figuren els 5.000 milions d'euros extra que rebrà la sanitat pública durant els pròxims cinc anys, promesa que haurà de capitanejar Josep Maria Argimon, així com la gratuïtat "progressiva" de l'educació de 0 a 3 anys, que ja era una prioritat electoral d'Aragonès. La mesura enfocada a les escoles bressol permetria bonificar fins a 100.000 famílies, segons els càlculs de la Generalitat.
Sense referències a l'ampliació de l'aeroport
El document és ambiciós per a una legislatura que ja ha deixat entreveure que continuarà sent costeruda per la difícil relació entre socis. No s'inclou, però, la inversió per a l'ampliació de l'aeroport del Prat, la primera gran topada d'aquest curs polític i que no genera unanimitat al Govern, i sí que recull la candidatura pels Jocs Olímpics d'Hivern, carpeta que incomoda internament ERC i que obre un esvoranc amb la CUP. L'executiu també preveu impulsar una prova pilot de la renda bàsica universal, així com "actualitzar" el model de seguretat i redefinir els dispositius dels desnonaments, exigències que van posar sobre la taula des de la CUP.
Les inversions en matèria social -amb un pla de rescat de 700 milions d'aplicació immediata o la previsió d'augmentar el parc de pisos de lloguer social en, com a mínim, 5.000 immobles l'any- es conjuguen amb objectius en clau feminista -redacció d'un avantprojecte de llei de protecció dels drets de les persones trans i ofensiva per a l'erradicació la pobresa menstrual-, destinar el 2% del pressupost en recerca, o desenvolupar un hub audiovisual que sigui referent al sud d'Europa i que doni un impuls a la producció cultural catalana.
Els pressupostos i la decepció de la CUP
Ara bé, no hi ha pla de Govern viable sense pressupostos, el primer peatge que Aragonès haurà de superar per fer creïble el seu projecte i pels quals necessitarà la complicitat de la CUP o els comuns. Els anticapitalistes ja han exigit aquest dimarts a Aragonès un "canvi de rumb immediat" per complir el pacte d'investidura i superar el "continuisme". Atent als esdeveniments, el PSC s'ha ofert per obrir converses per als pressupostos, una aliança que ERC defuig d'entrada.
El Govern -per via del conseller d'Economia, Jaume Giró- va iniciar l'estiu els contactes amb els grups parlamentaris i també s'ha reunit amb tots els consellers de la Generalitat per avançar en la recerca d'aliances i concretar partides. El treball iniciat per Giró haurà d'estar resolt aquesta tardor si es pretén superar el tràmit parlamentari a temps i que els comptes públics puguin desplegar-se a principis d'any. En l'últim dècada, el Govern no ha estat mai puntual en el calendari de validació.
Però l'aprovació dels comptes no respondrà només a les dinàmiques de la política catalana sinó que també estarà condicionat pel paper dels partits independentistes amb els pressupostos generals de l'Estat. ERC està disposada a entrar, un cop més, en la negociació amb la Moncloa a canvi de contrapartides, una determinació que pot sumar una altra crisi amb Junts, que aquest dilluns ja va proposar reobrir el front unitari a Madrid, amb una resposta freda per part dels republicans i la CUP.
En el que semblen estar d'acord els partits independentistes és en la necessitat de millorar l'avantprojecte de llei de l'audiovisual, que arracona el català en el seu primer esborrany. S'endevinen canvis en el redactat del text en el procés de negociació dels pressupostos al Congrés, per bé que la Moncloa no ha aclarit encara si modificarà el text legislatiu per atendre les demandes que arriben des de Catalunya.
Al Govern s'esmercen esforços per desvincular la gestió a la Generalitat de les discrepàncies enquistades entre partits, ja sigui al Parlament o al Congrés. "En un Govern de coalició hem d'acostumar-nos a les diferències sobre alguns temes", ha insistit Plaja per respondre si la ferida oberta la setmana passada s'havia recosit. Aragonès i els seus consellers necessiten aïllar-se del xoc d'aquest inici de mandat per fer viable el trajecte de l'executiu, almenys fins al 2023. A l'equador de la legislatura hi ha un examen que aclarirà si el president i qui l'acompanya se n'ha sortit.