21
de setembre
del
2021
Encara falten vuit mesos per a la fi del mandat de Javier Faus com a president del Cercle d'Economia, però la casa ja viu moviments de fons de cara a la successió. Una situació que no té precedents. La voluntat expressada per Rosa Cañadas, sòcia amb anys d'antiguitat, de postular-se a la presidència ha desfermat un seguit de posicionaments de diverses figures de l'entitat.
Cañadas ha manifestat la intenció d'optar a la presidència. És la impulsora de la Fundació Tanja, dedicada a reforçar les relacions entre l'estat espanyol i el Marroc, un dels seus temes d'interès. Dona de Carles Tusquets, expresident del Cercle, està vinculada com Tusquets al món financer (Trea Capital). En cas de ser elegida, seria la primera dona a liderar l'entitat en tota la seva història. Però la pretensió ha activat tots els ressorts de les diverses sensibilitats de la casa.
El Cercle d'Economia mai ha estat una entitat monolítica. Ha reunit una part de les elits econòmiques, però mai ha volgut ser només un club d'empresaris, sinó incloure figures dels àmbits directius, acadèmic i mediàtic. La defensa aferrissada de l'economia de mercat ha anat de la mà de l'aposta per la construcció europea i per les institucions democràtiques. Des de la seva fundació, el 1958, els processos d'elecció dels presidents s'han conduït amb la voluntat de màxim consens intern, confeccionant-se una junta on són presents totes les sensibilitats, dels més catalanistes als menys, dels més conservadors a sectors més progressistes. Els presidents, amb mandats de tres anys, no poden ser reelegits.
Mai hi ha hagut eleccions disputades al Cercle d'Economia. Va ser Javier Faus qui va apuntar la possibilitat que per primer cop hi hagués una votació entre diversos aspirants traient-hi cap dramatisme. Faus va aterrar a l'entitat amb voluntat de dinamitzar-la i d'encarnar certa renovació interna. Les maneres d'executiu agressiu, però, han topat en més d'una ocasió amb unes litúrgies internes més tradicionals i subtils.
El darrer moviment de Faus ha estat que l'assemblea extraordinària celebrada fa uns dies aprovés una reforma d'estatuts per ampliar la junta directiva de 20 a 22 vocals. Una decisió que alguns socis no han entès si està o no vinculada a un intent de potenciar determinats noms. Tot seguit, han entrat en la junta quatre persones més. Dos d'ells, ja assistien amb regularitat a les reunions: Francesc Rubiralta, conseller delegat de la siderúrgica Celsa, i l'economista Xavier Vives.
Garcia-Milà i Maite Barrera s'afegeixen a les travesses
També van entrar a la directiva dues dones més: Teresa Garcia-Milà i Maite Barrera. Totes dues tenen qui els veu com a presidenciables. Garcia-Milà, catedràtica d'Economia i Empresa de la Pompeu Fabra, exconsellera d'Enagas i Vueling, és una històrica de la casa i ha format part en el passat de diverses juntes. Barrera és una jove empresària, elegida recentment presidenta d'Esade Alumni. És sòcia fundadora de la boutique de consultoria financera Bluecap i membre del patronat de la Fundació Princesa de Girona.
Barrera respon a un perfil que ha guanyat pes al Cercle durant el mandat de Faus: jove, lligada al sector financer i que trepitja fort. En cas que tingués aspiracions presidencials, però, es pot trobar amb una campanya dura. Enfront Cañadas, probablement. Però sobretot davant d'altres aspirants de dins mateix de la junta. En definitiva, que pot haver de lluitar en una mena de "primàries".
Tres noms més circulen d'entre els actuals integrants de la junta. El de Jaume Guardiola, exconseller delegat del Banc Sabadell, que representaria l'aposta tradicional, d'un sènior de prestigi i filiació nítidament catalanista. La seva amistat estreta amb Artur Mas és coneguda. Guardiola, però, respon a l'escola antiga de la casa, no gens acostumada a trucades i peticions de suport en una campanya entre patricis.
L'advocat Miguel Trias Sagnier seria un altre nom a considerar, segons asseguren socis de la casa. Membre del consell d'administració de Cuatrecasas, seria una línia diferent a la de Guardiola. Trias Sagnier té un perfil més conservador i menys catalanista que Guardiola, i s'ha deixat veure molt en diversos actes, en alguns dels quals ha fet de moderador. Sembla que ell es deixa estimar.
La notària Camino Quiroga és, com ja va informar NacióDigital, un altre nom a valorar. Va entrar a la junta amb el suport explícit de Faus, que la va situar en el càrrec de secretària de la junta, fet que li ha donat projecció.
El Cercle d'Economia és una entitat influent i els seus posicionaments tenen pes. En les darreres jornades de l'entitat, el juny passat, va advocar en favor dels indults, davant del líder del PP, Pablo Casado. Un fet que va obrir les hostilitats entre la dreta espanyola i l'entitat burgesa, d'una manera com no s'havia vist amb anterioritat.
Serà la primavera propera quan es convoquin les eleccions, que de ser disputades suposaran un abans i un després en la història de l'entitat. El paper tradicional jugat fins ara pels expresidents, que feien un paper de mediadors entre personalitats i corrents, i a vegades suggerien noms, probablement perdrà pes. Però sigui com sigui, la campanya pot ser divertida i oferirà un retrat del que es cou en els alts cenacles del patriciat. Aquesta vegada, a cara descoberta.
Cañadas ha manifestat la intenció d'optar a la presidència. És la impulsora de la Fundació Tanja, dedicada a reforçar les relacions entre l'estat espanyol i el Marroc, un dels seus temes d'interès. Dona de Carles Tusquets, expresident del Cercle, està vinculada com Tusquets al món financer (Trea Capital). En cas de ser elegida, seria la primera dona a liderar l'entitat en tota la seva història. Però la pretensió ha activat tots els ressorts de les diverses sensibilitats de la casa.
El Cercle d'Economia mai ha estat una entitat monolítica. Ha reunit una part de les elits econòmiques, però mai ha volgut ser només un club d'empresaris, sinó incloure figures dels àmbits directius, acadèmic i mediàtic. La defensa aferrissada de l'economia de mercat ha anat de la mà de l'aposta per la construcció europea i per les institucions democràtiques. Des de la seva fundació, el 1958, els processos d'elecció dels presidents s'han conduït amb la voluntat de màxim consens intern, confeccionant-se una junta on són presents totes les sensibilitats, dels més catalanistes als menys, dels més conservadors a sectors més progressistes. Els presidents, amb mandats de tres anys, no poden ser reelegits.
Mai hi ha hagut eleccions disputades al Cercle d'Economia. Va ser Javier Faus qui va apuntar la possibilitat que per primer cop hi hagués una votació entre diversos aspirants traient-hi cap dramatisme. Faus va aterrar a l'entitat amb voluntat de dinamitzar-la i d'encarnar certa renovació interna. Les maneres d'executiu agressiu, però, han topat en més d'una ocasió amb unes litúrgies internes més tradicionals i subtils.
El darrer moviment de Faus ha estat que l'assemblea extraordinària celebrada fa uns dies aprovés una reforma d'estatuts per ampliar la junta directiva de 20 a 22 vocals. Una decisió que alguns socis no han entès si està o no vinculada a un intent de potenciar determinats noms. Tot seguit, han entrat en la junta quatre persones més. Dos d'ells, ja assistien amb regularitat a les reunions: Francesc Rubiralta, conseller delegat de la siderúrgica Celsa, i l'economista Xavier Vives.
Garcia-Milà i Maite Barrera s'afegeixen a les travesses
També van entrar a la directiva dues dones més: Teresa Garcia-Milà i Maite Barrera. Totes dues tenen qui els veu com a presidenciables. Garcia-Milà, catedràtica d'Economia i Empresa de la Pompeu Fabra, exconsellera d'Enagas i Vueling, és una històrica de la casa i ha format part en el passat de diverses juntes. Barrera és una jove empresària, elegida recentment presidenta d'Esade Alumni. És sòcia fundadora de la boutique de consultoria financera Bluecap i membre del patronat de la Fundació Princesa de Girona.
Barrera respon a un perfil que ha guanyat pes al Cercle durant el mandat de Faus: jove, lligada al sector financer i que trepitja fort. En cas que tingués aspiracions presidencials, però, es pot trobar amb una campanya dura. Enfront Cañadas, probablement. Però sobretot davant d'altres aspirants de dins mateix de la junta. En definitiva, que pot haver de lluitar en una mena de "primàries".
Tres noms més circulen d'entre els actuals integrants de la junta. El de Jaume Guardiola, exconseller delegat del Banc Sabadell, que representaria l'aposta tradicional, d'un sènior de prestigi i filiació nítidament catalanista. La seva amistat estreta amb Artur Mas és coneguda. Guardiola, però, respon a l'escola antiga de la casa, no gens acostumada a trucades i peticions de suport en una campanya entre patricis.
L'advocat Miguel Trias Sagnier seria un altre nom a considerar, segons asseguren socis de la casa. Membre del consell d'administració de Cuatrecasas, seria una línia diferent a la de Guardiola. Trias Sagnier té un perfil més conservador i menys catalanista que Guardiola, i s'ha deixat veure molt en diversos actes, en alguns dels quals ha fet de moderador. Sembla que ell es deixa estimar.
La notària Camino Quiroga és, com ja va informar NacióDigital, un altre nom a valorar. Va entrar a la junta amb el suport explícit de Faus, que la va situar en el càrrec de secretària de la junta, fet que li ha donat projecció.
El Cercle d'Economia és una entitat influent i els seus posicionaments tenen pes. En les darreres jornades de l'entitat, el juny passat, va advocar en favor dels indults, davant del líder del PP, Pablo Casado. Un fet que va obrir les hostilitats entre la dreta espanyola i l'entitat burgesa, d'una manera com no s'havia vist amb anterioritat.
Serà la primavera propera quan es convoquin les eleccions, que de ser disputades suposaran un abans i un després en la història de l'entitat. El paper tradicional jugat fins ara pels expresidents, que feien un paper de mediadors entre personalitats i corrents, i a vegades suggerien noms, probablement perdrà pes. Però sigui com sigui, la campanya pot ser divertida i oferirà un retrat del que es cou en els alts cenacles del patriciat. Aquesta vegada, a cara descoberta.