20
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
19:04h
El Parlament ha acollit aquest dilluns l'acte de lliurament del Premi ICIP Constructors de Pau, que atorga l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), institució creada pel Parlament, i que ha reconegut la tasca de Julienne Lusenge, activista congolesa pels drets de les dones víctimes de violència sexual. La cambra s'ha alineat així amb una lluita persistent i inacabable: la de moltes dones per la seva dignitat, i en uns contextos més foscos que els del nostre entorn immediat. La presidenta, Laura Borràs, acompanyada de la consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, han presidit l'acte.
Xavier Masllorens, responsable de l'ICIP, ha manifestat que Catalunya no es pot permetre ser un país més en la lluita per la pau, la justícia i la denúncia contra les agressions a les dones. Ha destacat la tasca que fan les persones com Lusenge i les entitats que dirigeix, com la Female Solidarity for Integrated Peace and Development, que proporciona atenció integral a les víctimes de violència sexual, i la Fundació per les Dones Congoleses, que dona suport financer i tècnic per a l'empoderament de les dones i nenes congoleses. Masllorens ha destacat que aquestes organitzacions "se centren en fer de les dones víctimes unes persones resilients". Ha recordat que aquest dimarts se celebra el Dia Internacional per la Pau.
Xavier Aldekoa, periodista i corresponsal de La Vanguardia, ha fet la glossa de la premiada, a la qual ha qualificat de "dona valenta, molt valenta, que aixeca la veu sense importar-li les conseqüències". L'ha definit com una "dona rebel" que lluita per "convertir les dones congoleses que han estat víctimes en unes supervivents, unes resistents, i en uns motors per fer una societat millor".
Aldekoa ha rememorat alguns aspectes de la seva trajectòria com a corresponsal a l'Àfrica, en què sempre ha contemplat com les dones esdevenen la peça clau per afrontar els moments més dramàtics imaginables. El periodista ha subratllat que la feina feta per les entitats on hi és present la guardonada es basa en evitar el victimisme i que moltes de les dones que han estat víctimes d'agressió, s'han convertit més tard en unes combatents pels drets de totes.
Julienne Lusenge ha rebut el guardó per la seva tasca de "prevenció i reducció de la violència sexual i de gènere, i per l'enfortiment de la participació de les dones en la construcció de pau a la República Democràtica del Congo". En la seva intervenció, l'activista ha agraït un premi que li dona "ànims i energia" en una tasca molt difícil, en un país en què les agressions i les violacions contra les dones s'han convertit en "una arma més de guerra".
Ha dedicat el premi a "totes les heroïnes que s'esforcen cada dia per treballar per la pau", assegurant que la dona és "un agent del canvi" al seu país. Lusenge ha fet una crida a mobilitzar tots els recursos en ajuda dels col·lectius afectats per la violència al Congo, en tots els àmbits, de l'educatiu al sanitari. Aquesta ha estat la frase més repetida del seu discurs: "Cal un esforç per formar les joves, sensibilitzar les comunitats per la no discriminació i mobilitzar tots els recursos per atendre les víctimes de la violència".
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha destacat que l'ICIP és una creació del parlament, "un exemple del poder real que té el legislatiu". Borràs ha elogiat la seva tasca i la del seu responsable, Xavier Masllorens, "ara que es parla tant de diàleg amb el risc que se n'acabi perdent el sentit". La presidenta, citant la mateixa Julienne Lusenge, ha assenyalat que "els països saben quina és la situació, però no fan res" i ha convidat a "fer coses, passar a l'acció, no ser mers espectadors". "La lluita de la Julienne és la lluita de les dones de tot el món i alhora és la lluita per la democràcia".
Laura Borràs ha presentat el combat de la Julienne com un capítol més d'una lluita universal. Per això ha recordat poemes inspirats en el combat de les dones, com el de Martí i Pol dedicat a una treballadora, l'Elionor, i el de Maria Mercè Marçal que diu: "Cossi, cubell, i picamatalassos,/esponja, pala de plegar escombraries,/gibrell i cendra, salfumant, capçanes./Surt el guerrer vers el camp de batalla".
La consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, ha explicat que una de les tasques que dona sentit al seu departament és no romandre aliena a les lluites globals pel desenvolupament i la cooperació. Alsina ha citat Pere Casaldàliga quan es referia a la utopia com el que realment val la pena, la suma del somni rebel i l'eficàcia diària de fer cada dia el que es pot fer pensant en el que es pot aconseguir demà. La consellera ha recordat el Pla Àfrica del seu departament i ha dit que "Julienne simbolitza la lluita incansable de tantes dones. Hi ha al món moltes heroïnes al món que no saben que ho són. Tu ets una d'elles".
Un país sense sort
L'antic Zaire és un d'aquells països que definitivament no han tingut sort. Colònia belga durant anys, va ser després de la independència un territori en pugna per les grans potències. Després de l'intent reformista de Patrice Lumumba, líder de la independència, a inicis dels seixanta, el general Mobutu va crear una fèrria dictadura que es va prolongar fins al 1997.
A aquesta etapa, amb una corrupció enorme, va succeir el règim dels Kabila, pare i -després del seu assassinat- fill. Però el país no ha conegut una pau veritable. L'oest del Congo, especialment, viu flagel·lat per les guerres de clans. L'any 2019, es van celebrar les primeres eleccions multipartidistes que van concloure amb un traspàs de poders relativament pacífic. Però la societat congolesa continua sent un polvorí.
Xavier Masllorens, responsable de l'ICIP, ha manifestat que Catalunya no es pot permetre ser un país més en la lluita per la pau, la justícia i la denúncia contra les agressions a les dones. Ha destacat la tasca que fan les persones com Lusenge i les entitats que dirigeix, com la Female Solidarity for Integrated Peace and Development, que proporciona atenció integral a les víctimes de violència sexual, i la Fundació per les Dones Congoleses, que dona suport financer i tècnic per a l'empoderament de les dones i nenes congoleses. Masllorens ha destacat que aquestes organitzacions "se centren en fer de les dones víctimes unes persones resilients". Ha recordat que aquest dimarts se celebra el Dia Internacional per la Pau.
Xavier Aldekoa, periodista i corresponsal de La Vanguardia, ha fet la glossa de la premiada, a la qual ha qualificat de "dona valenta, molt valenta, que aixeca la veu sense importar-li les conseqüències". L'ha definit com una "dona rebel" que lluita per "convertir les dones congoleses que han estat víctimes en unes supervivents, unes resistents, i en uns motors per fer una societat millor".
Aldekoa ha rememorat alguns aspectes de la seva trajectòria com a corresponsal a l'Àfrica, en què sempre ha contemplat com les dones esdevenen la peça clau per afrontar els moments més dramàtics imaginables. El periodista ha subratllat que la feina feta per les entitats on hi és present la guardonada es basa en evitar el victimisme i que moltes de les dones que han estat víctimes d'agressió, s'han convertit més tard en unes combatents pels drets de totes.
Julienne Lusenge ha rebut el guardó per la seva tasca de "prevenció i reducció de la violència sexual i de gènere, i per l'enfortiment de la participació de les dones en la construcció de pau a la República Democràtica del Congo". En la seva intervenció, l'activista ha agraït un premi que li dona "ànims i energia" en una tasca molt difícil, en un país en què les agressions i les violacions contra les dones s'han convertit en "una arma més de guerra".
Ha dedicat el premi a "totes les heroïnes que s'esforcen cada dia per treballar per la pau", assegurant que la dona és "un agent del canvi" al seu país. Lusenge ha fet una crida a mobilitzar tots els recursos en ajuda dels col·lectius afectats per la violència al Congo, en tots els àmbits, de l'educatiu al sanitari. Aquesta ha estat la frase més repetida del seu discurs: "Cal un esforç per formar les joves, sensibilitzar les comunitats per la no discriminació i mobilitzar tots els recursos per atendre les víctimes de la violència".
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha destacat que l'ICIP és una creació del parlament, "un exemple del poder real que té el legislatiu". Borràs ha elogiat la seva tasca i la del seu responsable, Xavier Masllorens, "ara que es parla tant de diàleg amb el risc que se n'acabi perdent el sentit". La presidenta, citant la mateixa Julienne Lusenge, ha assenyalat que "els països saben quina és la situació, però no fan res" i ha convidat a "fer coses, passar a l'acció, no ser mers espectadors". "La lluita de la Julienne és la lluita de les dones de tot el món i alhora és la lluita per la democràcia".
Laura Borràs ha presentat el combat de la Julienne com un capítol més d'una lluita universal. Per això ha recordat poemes inspirats en el combat de les dones, com el de Martí i Pol dedicat a una treballadora, l'Elionor, i el de Maria Mercè Marçal que diu: "Cossi, cubell, i picamatalassos,/esponja, pala de plegar escombraries,/gibrell i cendra, salfumant, capçanes./Surt el guerrer vers el camp de batalla".
La consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, ha explicat que una de les tasques que dona sentit al seu departament és no romandre aliena a les lluites globals pel desenvolupament i la cooperació. Alsina ha citat Pere Casaldàliga quan es referia a la utopia com el que realment val la pena, la suma del somni rebel i l'eficàcia diària de fer cada dia el que es pot fer pensant en el que es pot aconseguir demà. La consellera ha recordat el Pla Àfrica del seu departament i ha dit que "Julienne simbolitza la lluita incansable de tantes dones. Hi ha al món moltes heroïnes al món que no saben que ho són. Tu ets una d'elles".
Un país sense sort
L'antic Zaire és un d'aquells països que definitivament no han tingut sort. Colònia belga durant anys, va ser després de la independència un territori en pugna per les grans potències. Després de l'intent reformista de Patrice Lumumba, líder de la independència, a inicis dels seixanta, el general Mobutu va crear una fèrria dictadura que es va prolongar fins al 1997.
A aquesta etapa, amb una corrupció enorme, va succeir el règim dels Kabila, pare i -després del seu assassinat- fill. Però el país no ha conegut una pau veritable. L'oest del Congo, especialment, viu flagel·lat per les guerres de clans. L'any 2019, es van celebrar les primeres eleccions multipartidistes que van concloure amb un traspàs de poders relativament pacífic. Però la societat congolesa continua sent un polvorí.