19
de setembre
del
2021
Actualitzat
el
20
de setembre
a les
10:28h
La legislatura no estarà centrada, com ha passat els darrers anys, en el procés cap a la independència. La qüestió nacional no s'ha resolt: fa tan sols una setmana més de 100.000 persones sortien al carrer per exigir al Govern fer passos ferms cap a la independència, i dimecres va tenir lloc la reunió de la taula de diàleg entre la Generalitat i la Moncloa. El procés tindrà un pes, però hi haurà altre carpetes que caldrà abordar. Al carrer, el clam no és només per la república: aquest diumenge, unes 10.000 persones s'han mobilitzat per deixat clar als governs català i espanyol la seva oposició a l'ampliació de l'aeroport del Prat. I no només això: també per exigir un "canvi de rumb" en les polítiques públiques per posar al centre del debat l'emergència climàtica i la lluita contra les desigualtats.
Els organitzadors han xifrat l'assistència a la manifestació en 90.000 persones, una xifra gens menyspreable tenint en compte que el projecte d'ampliació de l'aeroport -eix central de la protesta- s'ha aturat. Les 300 entitats ecologistes i socials que han donat suport a la mobilització, però, no se'n refien, i han deixat clar Pedro Sánchez i Pere Aragonès que vetllaran perquè aquest macroprojecte no "ressusciti". La data clau és el 30 de setembre i ara com ara res fa pensar que es pugui desbloquejar la inversió de 1.700 milions d'euros que vol fer Aena per ampliar el Prat. En tot cas, els impulsors han advertit els dos governs que la protesta no s'acaba avui: "Hem vingut a defensar el territori i no pensem aturar-nos". La revolució verda i social també surt al carrer i la seva protesta -ho han dit aquest migdia- tot just ha començat.
La jornada ha començat de bon matí amb desenes de columnes de manifestants que han arribat des d'arreu del país per confluir a Barcelona. Una de les més importants, per raons evidents, ha estat la que ha sortit del Baix Llobregat i, concretament, del Prat. A la manifestació hi han participat diverses entitats d'arreu de Catalunya tot i que la reivindicació abraça els Països Catalans i altres territoris de l'Estat. Des de Zero Port i Xarxa per la Justícia Climàtica, passant per SOS Baix Llobregat, SOS Costa Brava, la Unió de Pagesos o l'Assemblea de Barris pel Decreixement, la crida ha estat clara: tot això va més enllà de salvar la Ricarda -ara ha transcendit que els seus propietaris es volen vendre la zona a Aena- i passa per un canvi de model econòmic que posi "la vida" de les persones i "els límits" del planeta al centre.
La mobilització ha tingut un to festiu però no ha faltat fermesa en el missatge de denúncia cap a un projecte d'inversió que afecta el "model del país" i que és "pur negacionisme climàtic". L'acció ha servit per posar al centre del debat un problema que la pandèmia de la Covid-19 va allunyar de l'agenda: l'emergència climàtica. No han estat pocs els portaveus que, des de l'escenari, han insistit en el fet que "el canvi climàtic és una realitat" i projectes com l'ampliació del Prat, diuen, suposen anar "en direcció contària" a allò que demana el planeta i aprofundir en un model centrat en el turisme, que precaritza, i que és "responsable de les desigualtats que viu Barcelona". "Cal aparcar l'especulació i posar al centre polítiques de recuperació econòmica que facin front a l'emergència climàtica. És urgent", defensen des de Zero Port.
No a l'ampliació; sí als 1.700 milions
Una de les pancartes que s'ha vist a la manifestació deia "Menys avions i més carbassons", en defensa dels camps de conreu del Baix Llobregat responsables de subministrar aliments a l'àrea metropolitana. La manifestació, però, no ha anat contra "els avions". Ho ha explicat la filòsofa Marina Garcés, encarregada del discurs central: "Volem avions per anar lluny a conèixer, per acompanyar persones estimades, per cooperar, perquè puguin arribar aquells que necessiten refugi. Aquest és el futur i la riquesa que ens prometen els que volen ampliar l'aeroport?". El clam no ha estat, tampoc, en contra dels 1.700 milions, ara per ara bloquejats. Ara bé, s'ha exigit que aquests diners no vagin a l'ampliació del Prat, sinó que serveixin per reforçar el servei de Rodalies i enfortir els sistema ferroviari en general, i també per comprar sol i protegir-lo. "Ni un pam de terra a l'especulació urbanística", han reclamat els portaveus.
Una carpeta que tensa governs
La defensa de la vida, la lluita contra les desigualtats, la necessitat d'un canvi de rumb i la fi de l'especulació urbanística han estat els eixos centrals dels parlaments en una manifestació sense representants del Govern. No hi ha hagut consellers d'ERC, malgrat que en algun moment va semblar que hi podrien ser, però sí representants del partit, així com membres dels comuns i de la CUP. Hi ha hagut missatges als polítics: el més dur, el de Garcés, que els ha "agraït" no ser-hi. "Ens feu vergonya; deixeu les lluites per qui se les cregui", ha etzibat des de l'escenari davant dels milers de manifestants. És un fet, constatat aquestes últimes setmanes, que la carpeta del Prat tensa els governs, a Madrid, a Catalunya i a Barcelona.
A la Moncloa, el PSOE impulsa l'ampliació del Prat mentre Podem i la vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz, visita la Ricarda amb l'alcaldessa de Barcelona per rebutjar frontalment el projecte. A Catalunya, Junts va pactar verbalment amb Foment l'ampliació i ERC manté un discurs erràtic sobre la inversió. No hi ha assistit cap conseller, malgrat el soroll dels últims dies, i els republicans definiran la postura oficial en el consell nacional del 25 de setembre. I a Barcelona, Ada Colau, contrària al projecte, governa amb el PSC, que el defensa i l'impulsa des de Madrid. En tot cas, la carpeta ara com ara està aturada i sense perspectives de reactivar-se. Si això passa, ha quedat clar aquest diumenge a Barcelona, el carrer estarà mobilitzat.
Els organitzadors han xifrat l'assistència a la manifestació en 90.000 persones, una xifra gens menyspreable tenint en compte que el projecte d'ampliació de l'aeroport -eix central de la protesta- s'ha aturat. Les 300 entitats ecologistes i socials que han donat suport a la mobilització, però, no se'n refien, i han deixat clar Pedro Sánchez i Pere Aragonès que vetllaran perquè aquest macroprojecte no "ressusciti". La data clau és el 30 de setembre i ara com ara res fa pensar que es pugui desbloquejar la inversió de 1.700 milions d'euros que vol fer Aena per ampliar el Prat. En tot cas, els impulsors han advertit els dos governs que la protesta no s'acaba avui: "Hem vingut a defensar el territori i no pensem aturar-nos". La revolució verda i social també surt al carrer i la seva protesta -ho han dit aquest migdia- tot just ha començat.
La jornada ha començat de bon matí amb desenes de columnes de manifestants que han arribat des d'arreu del país per confluir a Barcelona. Una de les més importants, per raons evidents, ha estat la que ha sortit del Baix Llobregat i, concretament, del Prat. A la manifestació hi han participat diverses entitats d'arreu de Catalunya tot i que la reivindicació abraça els Països Catalans i altres territoris de l'Estat. Des de Zero Port i Xarxa per la Justícia Climàtica, passant per SOS Baix Llobregat, SOS Costa Brava, la Unió de Pagesos o l'Assemblea de Barris pel Decreixement, la crida ha estat clara: tot això va més enllà de salvar la Ricarda -ara ha transcendit que els seus propietaris es volen vendre la zona a Aena- i passa per un canvi de model econòmic que posi "la vida" de les persones i "els límits" del planeta al centre.
La mobilització ha tingut un to festiu però no ha faltat fermesa en el missatge de denúncia cap a un projecte d'inversió que afecta el "model del país" i que és "pur negacionisme climàtic". L'acció ha servit per posar al centre del debat un problema que la pandèmia de la Covid-19 va allunyar de l'agenda: l'emergència climàtica. No han estat pocs els portaveus que, des de l'escenari, han insistit en el fet que "el canvi climàtic és una realitat" i projectes com l'ampliació del Prat, diuen, suposen anar "en direcció contària" a allò que demana el planeta i aprofundir en un model centrat en el turisme, que precaritza, i que és "responsable de les desigualtats que viu Barcelona". "Cal aparcar l'especulació i posar al centre polítiques de recuperació econòmica que facin front a l'emergència climàtica. És urgent", defensen des de Zero Port.
No a l'ampliació; sí als 1.700 milions
Una de les pancartes que s'ha vist a la manifestació deia "Menys avions i més carbassons", en defensa dels camps de conreu del Baix Llobregat responsables de subministrar aliments a l'àrea metropolitana. La manifestació, però, no ha anat contra "els avions". Ho ha explicat la filòsofa Marina Garcés, encarregada del discurs central: "Volem avions per anar lluny a conèixer, per acompanyar persones estimades, per cooperar, perquè puguin arribar aquells que necessiten refugi. Aquest és el futur i la riquesa que ens prometen els que volen ampliar l'aeroport?". El clam no ha estat, tampoc, en contra dels 1.700 milions, ara per ara bloquejats. Ara bé, s'ha exigit que aquests diners no vagin a l'ampliació del Prat, sinó que serveixin per reforçar el servei de Rodalies i enfortir els sistema ferroviari en general, i també per comprar sol i protegir-lo. "Ni un pam de terra a l'especulació urbanística", han reclamat els portaveus.
Una carpeta que tensa governs
La defensa de la vida, la lluita contra les desigualtats, la necessitat d'un canvi de rumb i la fi de l'especulació urbanística han estat els eixos centrals dels parlaments en una manifestació sense representants del Govern. No hi ha hagut consellers d'ERC, malgrat que en algun moment va semblar que hi podrien ser, però sí representants del partit, així com membres dels comuns i de la CUP. Hi ha hagut missatges als polítics: el més dur, el de Garcés, que els ha "agraït" no ser-hi. "Ens feu vergonya; deixeu les lluites per qui se les cregui", ha etzibat des de l'escenari davant dels milers de manifestants. És un fet, constatat aquestes últimes setmanes, que la carpeta del Prat tensa els governs, a Madrid, a Catalunya i a Barcelona.
A la Moncloa, el PSOE impulsa l'ampliació del Prat mentre Podem i la vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz, visita la Ricarda amb l'alcaldessa de Barcelona per rebutjar frontalment el projecte. A Catalunya, Junts va pactar verbalment amb Foment l'ampliació i ERC manté un discurs erràtic sobre la inversió. No hi ha assistit cap conseller, malgrat el soroll dels últims dies, i els republicans definiran la postura oficial en el consell nacional del 25 de setembre. I a Barcelona, Ada Colau, contrària al projecte, governa amb el PSC, que el defensa i l'impulsa des de Madrid. En tot cas, la carpeta ara com ara està aturada i sense perspectives de reactivar-se. Si això passa, ha quedat clar aquest diumenge a Barcelona, el carrer estarà mobilitzat.