Altres barcelones

La Muntanya de Montserrat al Parc de la Ciutadella

Una reproducció transitable de la muntanya més icònica de Catalunya resta mig oblidada al Zoo de Barcelona

per Dani Cortijo, Barcelona, Catalunya | 18 de setembre de 2021 a les 09:00 |
Imatge de la reproducció de Montserrat | Dani Cortijo
Després de la Guerra de Successió, Barcelona, que havia resistit a ultrança contra la monarquia borbònica, va esdevenir una ciutat que havia de garantir-se militarment sotmesa. Per aquest motiu que es va fer enderrocar bona part de l'antic barri de La Ribera i es va bastir una imponent ciutadella militar que tenia un objectiu més de control intern que no pas de protecció contra enemics exteriors.

La Ciutadella, i l'esplanada que per dificultar-ne l'assalt, la separava dels primers edificis del barri que encara restaven dempeus va ser durant segles un veritable símbol visible de la repressió. Amb l'arribada dels corrents liberals i l'inici de l'enderroc de l'odiada fortalesa i les muralles que estrenyien la ciutat l'any 1854 s'obrí una nova etapa en la qual la ciutat encetà un model de creixement i remodelació urbanística a cop de grans esdeveniments.


La Ciutadella en aquest cas, fou l'àmbit de reforma i actuació urbanística protagonista de l'Exposició Universal de 1888. L'arquitecte Josep Fontserè va voler convertir aquell espai de nefasta memòria en un jardí obert de culte a la ciència i la natura, com els que en aquell moment estaven de moda a les grans ciutats europees. La idea era convertir la zona també en el nucli principal d'equipaments museístics. Aquest darrer paper va acabar entrant en decadència amb l'arribada de l'exposició internacional de Barcelona de 1929. En aquest cas es va centrar en el desenvolupament urbanístic de l'àrea de Montjuïc, desplaçant allà els principals museus de la ciutat.

Emulant altres parcs europeus, el parc de la Ciutadella va inaugurar una col·lecció zoològica, embrió de l'actual Zoo de Barcelona. Un costum de l'època era el de reproduir en aquests jardins alguna de les muntanyes simbòliques de la zona. Si bé a altres indrets els protagonistes foren els Alps o altres relleus populars, en el cas de Barcelona, com a Cap i Casal de Catalunya quedava clar quina muntanya havia de ser l'escollida.


Així doncs, a la zona de l'actual zoo s'hi va construir una imponent reproducció de Montserrat de vint metres d'alçada que havia de servir com a mirador. Amb una estructura que malgrat ser buida per dins es manté en un estat admirable i està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional. La reproducció es va inaugurar el 24 de setembre de 1892, el mateix dia que el "quiosc musical" anomenat ara "Glorieta de la transsexual Sònia" per haver estat l'escena del crim on Sonia Rescalvo fou assassinada per un grup de neonazis.
 

Reproducció de Montserrat al llibre Barcelona á la vista (1910) Foto: Dani Cortijo


La formació rocosa artificial va gaudir en el seu moment d'una gran popularitat i era un dels llocs preferits per a fer-s'hi fotos de diverses personalitats. Un dels qui va sentir-ne una gran admiració va ser Pablo Picasso i de fet al seu museu es conserven algunes obres on el pintor va representar la muntanya de Montserrat de la Ciutadella.

Durant molt de temps, aquesta muntanya va ser inaccessible i en construir-s'hi al voltant diversos equipaments del zoo i restar integrada per diverses de les seves parts amb les instal·lacions que fan llar d'alguns animals, va passar de ser una atracció turística de primer ordre a ser quelcom majoritàriament desconegut. De fet, fins fa pocs dies, la muntanya de Montserrat de la Ciutadella era inaccessible, en aquest cas per protocol de prevenció de la Covid-19.

Però més enllà de la reproducció que ens ocupa, diversos jardins de la mateixa ciutat com per exemple el Parc de l'Oreneta o dels afores com el de Torreblanca tenen o han tingut reproduccions de formacions rocoses que recorden a Montserrat o bé en concret a la Santa Cova de Montserrat amb un espai on posar una imatge de la Moreneta. Aquest costum es va fer també popular en antigues masies d'arreu del territori català com, sense anar més lluny, la masia de Can Rosés de Les Corts.
 

Reproducció de la Moreneta a la Santa Cova al Carrer Tamarit 26 Foto: Dani Cortijo


Can Rosés, abans de ser l'escola Bressol actual era una biblioteca. Abans que la reforma que va convertir la masia en biblioteca, la masia era la seu de l'Escola Itaca, que encara conservava una reproducció de la Santa Cova en una cantonada del que aleshores es feia servir com a pati. Però d'aquestes reproduccions també en podem trobar en edificis més moderns com per exemple a la façana del número 26 del carrer Tamarit
 

Reproducció de la Santa Cova a Can Rosés Foto: Iona Baquer


Si voleu aprofundir més sobre el tema, podeu llegir l'article Les muntanyes de Montserrat del Parc de la Ciutadella de Barcelona de Jordi Díaz Callejo publicat per la UB.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació