Judici de l'1-O

Què se n'ha fet dels detinguts del 20-S quatre anys després?

Els afectats per l'operació Anubis, el tret de sortida de la repressió contra el procés, continuen pendents de judici

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 19 de setembre de 2021 a les 18:00 |
Josep Maria Jové i Lluís Salvadó després de ser detinguts el setembre de 2017 | ACN
La represa de la taula de diàleg dimecres passat i els indults als presos polítics evidencien que els moments més àlgids del procés han quedat en un segon pla. La repressió derivada dels fets de la tardor de 2017, però, continua ben viva, amb diverses causes obertes contra els protagonistes d'aquella etapa i també contra activistes independentistes. Fa pocs dies, la Fiscalia reactivava la persecució contra Tamara Carrasco i l'Audiència Nacional processava per terrorisme els CDR de l'operació Judes. La repressió, doncs, persisteix i afecta la segona fila del moviment i també la seva base social. És el cas dels protagonistes dels fets del 20 de setembre, que fa quatre anys va ser el tret de sortida als dies més intensos del procés que van culminar amb l'1 d'octubre i la declaració unilateral d'independència. La resta de la història és ben coneguda.

L'operació Anubis -aquest és el nom que va posar la Guàrdia Civil al dispositiu per torpedinar els preparatius del referèndum el dia 20 de setembre- es va traduir en 14 alts càrrecs detinguts, principalment del Departaments d'Economia, que en aquell moment pilotava Oriol Junqueras i era l'encarregat d'organitzar el referèndum, i relacionats amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), que també tenia reservat un paper important en l'organització i execució del referèndum. Per ordre del jutge Juan Antonio Ramírez Suñer, agents de la Guàrdia Civil van irrompre en edificis de la Generalitat i es van endur detinguts alguns dels implicats -segons la investigació- en els preparatius de la votació. Alguns d'ells van passar la nit al calabós, pràcticament incomunicats, abans de declarar. 

Aquella operació contra l'independentisme va motivar la concentració a Economia, que l'Estat va aprofitar per justificar la querella per sedició contra els dirigents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que acabarien empresonats poques setmanes després. Han passat quatre anys i la causa que va pilotar el jutjat d'instrucció 13 de Barcelona continua pendent de judici. Més enllà dels detinguts aquell dia, els processats pugen fins a la trentena pels delictes de malversació, desobediència, falsedat documental i prevaricació. A principis d'estiu va haver-hi encara noves declaracions a la Ciutat de la Justícia, i a dia d'avui el cas està pendent de la data del judici. Què se n'ha fet dels detinguts d'aquella jornada? Ho repassem.

Josep Maria Jové

L'exsecretari general de Vicepresidència, Josep Maria Jové abans d'entrar al TSJC Foto: Guillem Roset/ACN


Josep Maria Jové va ser un dels principals detinguts en l'operació de la Guàrdia Civil del 20 de setembre. Considerat pel jutge com un dels "arquitectes" del referèndum, l'any 2017 Jové era secretari general de Vicepresidència i mà dreta d'Oriol Junqueras. Va ser detingut quan anava a treballar i se'l va deixar en llibertat amb càrrecs dos dies després. El seu nom ha estat habitual en tots els judicis del procés, especialment per l'agenda Moleskine on suposadament apuntava reunions i trobades relacionades amb l'1-O i les estructures d'Estat. Havia estat advertit pel TC que no podia autoritzar accions que afavorissin el referèndum. Quatre anys depsrés, se'l vol jutjar per malversació, desobediència i revelació de secrets i el seu cas, que va començar al jutjat d'instrucció 13, és ara al TSJC perquè ja fa temps que Jové és aforat. Concretament, a dia d'avui és diputat d'ERC al Parlament i, des del març, president del grup parlamentari dels republicans. 
Lluís Salvadó

Lluís Salvadó Foto: Adrià Costa


Lluís Salvadó també va ser un dels noms importants que va ser detingut el 20-S. Secretari d'Hisenda del departament de la Vicepresidència i Economia, que pilotava Junqueras, era l'encarregat de dissenyar la hisenda pròpia. Com Jové, va ser detingut el dia 20 i deixat en llibertat amb càrrecs dos dies més tard. Com que és aforat, el seu cas el porta el TSJC. Se'l vol jutjat per malversació, revelació de secrets i desobediència per haver participat dels preparatius de l'1-O. A dia d'avui és diputat d'ERC al Parlament. 
Natàlia Garriga

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, en la intervenció a la comissió del Parlament. Foto: ACN


Natàlia Garriga era, l'any 2017, directora de Serveis de Vicepresidència i la seva feina depenia directament de Jové. Va ser detinguda el 20 de setembre. La jutge sosté que Garriga va enviar correus per informar sobre l'espai on s'havia de fer el recompte de vots de l'1-O i era l'enllaç entre Jové i Mercè Martínez, amb qui va mantenir una entrevista i que seria l'encarregada de la logística d'emmagatzematge del material de l'1-O. El seu cas també l'haurà de veure el TSJC perquè actualment és la consellera de Cultura i, per tant, aforada. 
Mercè Martínez

Agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil Foto: AUGC


Mercè Martínez era tècnica de l'àrea de sostenibilitat financera de la Generalitat, del departament de Vicepresidència i Economia, i la seva superior era Garriga. Va ser detinguda a primera hora en ple carrer per set agents de la Guàrdia Civil vestits de paisà quan portava els fills a l'escola. Segons els investigadors, es va localitzar un pen-drive amb informació de l'1-O al seu cotxe. Després d'anys de procediment, però, el seu cas va quedar finalment arxivat. A dia d'avui és sudirectora general de Coordinació Territorial i Projectes Integrals. 
 
David Palanques

David Palanques, en la seva declaració com a testimoni al Suprem


David Palanques era el responsable de l'àrea TIC del Departament de Treball i Afers Socials, que pilotava Dolors Bassa. Va ser detingut el matí del 20-S a casa seva. La jutge el vincula amb Josep Ginesta, secretari general del Departament i també implicat en la causa del jutjat 13, en la coordinació de la comunicació amb els membres de les meses de votació. Se'l vol jutjar per malversació. És enginyer industrial i a dia d'avui és professor a la UPF. 
David Franco

Ciutat de la Justícia Foto: David Zorrakino/Europa Press


David Franco treballava a CTTI i va ser detingut el matí del 20-S a casa seva fins que al final de la jornada va quedar en llibertat amb càrrecs. La jutge el amb Ginesta i Josué Sallent en relació a la creació d'una eina informàtica per reclutar els voluntaris que havien de permetre el referèndum. Està processat per malversació. 
Francesc Sutrías

Francesc Sutrías, en una imatge d'arxiu


Francesc Sutrías era director general de Patrimoni, una àrea rellevant. Va ser detingut el 20-S i la investigació el vincula amb Joaquim Nin -secretari general de Presidència- en l'ampliació del contracte marc amb Unipost pel material del referèndum. Se li atribueix també un paper rellevant en la logística, la planificació i la preparació de l'1-O malgrat que havia estat anul·lat pel TC. Està processat per malversació i desobediència. A dia d'avui és director de l'Agència Catalana de Consum, que depèn del Departament d'Empresa i Treball.
Joan Ignasi Sànchez

Joan Ignasi Sànchez Foto: YouTube


Joan Ignasi Sànchez era assessor de la consellera Meritxell Borràs al departament de Governació. Va ser detingut per la Guàrdia Civil a casa seva el matí del 20-S, davant del seus fills, i al final del dia va quedar en llibertat amb càrrecs. No consta en la interlocutòria de processament que va fer la jutgessa del jutjat 13 l'any 2019. A dia d'avui és assessor de l'àrea de Govern Local, Innovació i Cohesió Territorial a la Diputació de Barcelona. 
Rosa Maria Rodríguez Curto

Un operatiu de la Guàrdia Civil contra l'independentisme Foto: Juanma Peláez


Rosa Maria Rodríguez Curto era directora de serveis de T-System, l'empresa que gestiona els serveis informàtics de la Generalitat. Va ser detinguda el 20-S a Madrid i traslladada a Barcelona. La jutge apunta que, va tenir un paper de "cooperació necessària" en el referèndum. Se la situa en reunions amb representants de la Generalitat per desenvolupar projectes i aplicacions per a l'1-O. Està processada per malversació. A dia d'avui continua treballant a T-System.
Xavier Puig

Xavier Puig, després de ser detingut per la Guàrdia Civil Foto: ACN


Xavier Puig era el responsable de l'àrea TIC del Departament d'Exteriors, que pilotava Raül Romeva. La jutge sosté que va ser l'interlocutor amb l'empresa T-System i havia de supervisar el registre de catalans a l'exterior. Està processat per malversació. A dia d'avui és el responsable de l'àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, que depèn del Departament d'Acció Exterior i Govern Obert.
Josuè Sallent

Josuè Sallent Foto: TIC Salut Social


Josuè Sallent era el director d'Estratègia i Innovació del CTTI. Va ser detingut en l'operació de la Guàrdia Civil per la seva suposada vinculació amb els preparatius del referèndum, especialment en l'àmbit tecnològic. La jutge creu que Sallent, juntament amb Franco, hauria creat l'eina per reclutar voluntaris per l'1-O, de la mà també de Ginesta. També se'l considera essencial per fer la web del referèndum i tindria relació amb les bases de dades de catalans a l'exterior. Està processat per malversació. A dia d'avui és director de la fundació TicSalut. 
Joan Manel Gómez

Un operatiu de la Guàrdia Civil contra l'independentisme. Foto: Juanma Peláez


Joan Manel Gómez era el cap de riscos del centre de seguretat de la informació del CESICAT. Va ser detingut a Reus. La jutge sosté que era conscient de la preparació del referèndum i va participar "activament" fins al final per activar i mantenir les webs de l'1-O tot i saber que havia estat suspès per part del TC. Està processat per desobediència. 
Pep Masoliver

Josep Masoliver amb la seva dona i el seu fill, a la sortida de la Ciutat de la Justícia Foto: Sergi Càmara


Josep Masoliver treballava a la fundació PuntCat com a tècnic de sistemes. El 20-S la Guàrdia Civil el va detenir a casa seva i el van traslladar a les oficines de l'entitat. No consta en la interlocutòria de processament del jutjat 13 i a dia d'avui continua treballant a la fundació PuntCat. 
Pau Furriol

Pau Furriol, a l'esquerra, sortint de la comissaria de la Guàrdia Civil a Travessera de Gràcia Foto: ACN


L'advocat Pau Furriol era el propietari d'una nau de Bigues i Riells on la Guàrdia Civil va trobar quasi 10 milions de paperetes de votació pel referèndum. Va ser detingut també el 20-S i després d'anys d'investigació la causa contra ell va ser arxivada.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació