16
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
21:27h
La represa de la taula de diàleg deixa una fotografia -la de les dues delegacions encapçalades pel president català, Pere Aragonès, i l'espanyol, Pedro Sánchez-, poques sorpreses -les posicions continuen allunyades i ningú pensava sortir de la reunió amb un acord- i diverses incògnites que s'haurien de resoldre en els pròxims mesos. La trobada al Palau de la Generalitat, que es va celebrar en un context advers per a la part catalana, té derivades en clau interna i externa. Junts s'hi voldrà reincorporar? Com conjuga una taula "sense terminis" amb l'acord d'ERC i la CUP per a la investidura? Com queda el Govern després de la crisi d'aquesta setmana?
En clau externa, la represa del diàleg també té conseqüències. A les portes de la negociació per als pressupostos espanyols, afectarà les aliances al Congrés? Com queda, aleshores, la proposta de front unitari independentista que fer-hi reclamava Junts? Aragonès demanava dimecres "concrecions", però ara com ara no hi ha prevista una segona trobada ni s'ha detallat quina serà la metodologia de treball o l'ordre del dia. A l'espera de veure com s'avança per resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat, aquestes són les cinc incògnites.
1.Qui hi guanya més després de la reactivació de la taula de diàleg?
No hi ha un guanyador clar, perquè totes dues parts aconsegueixen algunes victòries parcials. La part catalana, capitanejada per Aragonès, aconsegueix reunir la taula de diàleg en un context advers: amb un Govern dividit, sense Junts a la taula i amb crítiques dins de l'independentisme. També obté la fotografia que volia evitar la Moncloa i amb valor polític, la dels dos presidents encapçalant les respectives delegacions a la sala Torres Garcia del Palau de la Generalitat. Només va ser durant uns minuts, però va ser la imatge de la jornada.
La part espanyola també ha aconseguit alguns objectius: Sánchez pot dir que no surt de la Generalitat encotillat per terminis i que ha pogut verbalitzar a la taula de diàleg -pensada per abordar la resolució del conflicte polític- la seva "Agenda del Retrobament", que prioritza matèries d'àmbit sectorial, pressupostari i competencial. A més, confirma l'allunyament de les dues parts i la negativa del govern espanyol d'acceptar el referèndum i l'amnistia. Davant dels mitjans, Sánchez va dir que ni tan sols eren propostes. Resultat del partit: empat.
2. Què implica que les dues parts no vulguin posar-se terminis?
L'acord de mínims assolit dimecres es podria resumir en la frase que Sánchez va remarcar a la sortida de la reunió amb Aragonès. La via del diàleg ha de ser "sense pressa, sense pausa i sense terminis". La taula de diàleg, doncs, anirà per llarg i totes dues parts miren de treure's la pressió del calendari, malgrat que l'acord d'investidura d'ERC amb la CUP fixa un termini de dos anys de marge abans d'explorar altres opcions. Els anticapitalistes ja demanen pensar en escenaris futurs perquè no veuen més recorregut a la taula de diàleg.
Més enllà de dates, es vol que les reunions siguin "periòdiques" i "discretes", fora del focus mediàtic. Això beneficia Sánchez, que en els propers mesos vol prioritzar l'agenda social i la recuperació econòmica i sap que el conflicte català -i tot allò que es pugui entendre com a concessió cap a l'independentisme- el pot desgastar i no té resolució a curt termini. Per part catalana, Aragonès sap que amb reunions discretes no haurà de donar tantes explicacions davant de Junts i la CUP, que pressionaran en contra d'un mecanisme en què no confien. El president, això sí, sosté que voldrà "concrecions". Per ara, no s'ha concretat ni tan sols quan ha de ser la pròxima reunió.
3. Quin impacte té la via del diàleg en les aliances al Congrés?
La reactivació de la taula de diàleg reforça l'aliança entre el PSOE i ERC al Congrés, i això té una derivada clara: els pressupostos generals de l'Estat que s'han d'aprovar de cara al 2022. Malgrat que no es va parlar dels comptes -així ho van confirmar els dos presidents-, la carpeta pressupostària tindrà importància els pròxims mesos i haver fet un pas més en l'agenda del diàleg pot donar arguments als republicans de cara a facilitar la tramitació dels comptes de Sánchez, que aniran encaminats a la recuperació econòmica.
La reunió de la taula també allunya el front unitari independentista al Congrés. És una proposta que defensava Junts i que la resta d'actors no han acabat de veure clar. Si es consolida l'entesa entre PSOE i ERC, sumat a la desconfiança entre els republicans i Junts, incrementada aquesta setmana, es fa difícil de veure un vot coincident de les tres forces independentistes en matèries tan rellevants com seran els pressupostos de l'any vinent. Alhora, aquesta discrepància serà utilitzada per Junts per retreure a ERC que apuntali el PSOE a la Moncloa.
4. Tornarà Junts a la taula de negociació?
La gran incògnita. Junts canviarà la seva delegació per incorporar-se a aquest mecanisme? Aprofundirà en el relat segons el qual han estat vetats per la Moncloa? La formació de Carles Puigdemont es manté per ara ferma en la seva proposta de noms que representen també les seves sensibilitats internes -Jordi Puigneró, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Míriam Nogueras- i Aragonès insisteix que podran seure a la taula si proposen consellers del Govern. La situació tensa el Govern i deixa Junts en una posició complexa: dins de l'executiu però fora d'un espai de decisió que ha de ser central, com la taula de diàleg. Junts, un partit que s'està encara definint i sense unanimitat interna, ha de decidir quin rol vol tenir en la legislatura.
Ara per ara, no hi ha perspectives d'un canvi de posicions en el curt termini. La vicepresidenta de Junts, Elsa Artadi, ha dit aquest dijous que a la taula només hi havia representada "la minoria" de l'independentisme i ha assegurat que Aragonès només representava ERC. De moment, el partit de Puigdemont insisteix en la tesi que han estat vetats cosa que, segons ells, deixa la mesa de diàleg "molt tocada" i la fa "encara pitjor" que la del febrer de 2020, amb Quim Torra a la presidència. En una reunió aquest migdia, Aragonès ha reclamat "lleialtat" a Puigneró.
5. Quin futur té el Govern?
El futur és incert. Aquest dijous Aragonès ha assegurat que té "plena confiança" en el vicepresident Puigneró, a qui ha traslladat el contingut de la reunió amb el govern espanyol. En públic, cap de les dues parts es planteja ara com ara trencar el govern de coalició. També és cert, però, que la crisi d'aquesta setmana deixa un Govern lesionat i evidencia que la desconfiança exhibida en les legislatures passades es manté malgrat els set òrgans de coordinació que s'han definit i la jornada de treball que es va mantenir a la Vall d'en Bas fa tot just quinze dies.
Té sentit mantenir viu un Govern en aquestes condicions? Dins de Junts, un partit amb diverses ànimes, veus com la de Laura Borràs són molt crítiques amb l'executiu d'Aragonès i s'han desmarcat de la taula de diàleg. El secretari general, Jordi Sànchez, mantenia dimarts la voluntat del partit de continuar a la Generalitat i formar part "amb lleialtat" de la taula, malgrat reconèixer que són "escèptics" davant d'aquest mecanisme. A ERC, més granítica a l'hora d'expressar opinions, no es planteja per ara apostar per un Govern en solitari amb suports parlamentaris externs.
En clau externa, la represa del diàleg també té conseqüències. A les portes de la negociació per als pressupostos espanyols, afectarà les aliances al Congrés? Com queda, aleshores, la proposta de front unitari independentista que fer-hi reclamava Junts? Aragonès demanava dimecres "concrecions", però ara com ara no hi ha prevista una segona trobada ni s'ha detallat quina serà la metodologia de treball o l'ordre del dia. A l'espera de veure com s'avança per resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat, aquestes són les cinc incògnites.
1.Qui hi guanya més després de la reactivació de la taula de diàleg?
No hi ha un guanyador clar, perquè totes dues parts aconsegueixen algunes victòries parcials. La part catalana, capitanejada per Aragonès, aconsegueix reunir la taula de diàleg en un context advers: amb un Govern dividit, sense Junts a la taula i amb crítiques dins de l'independentisme. També obté la fotografia que volia evitar la Moncloa i amb valor polític, la dels dos presidents encapçalant les respectives delegacions a la sala Torres Garcia del Palau de la Generalitat. Només va ser durant uns minuts, però va ser la imatge de la jornada.
La part espanyola també ha aconseguit alguns objectius: Sánchez pot dir que no surt de la Generalitat encotillat per terminis i que ha pogut verbalitzar a la taula de diàleg -pensada per abordar la resolució del conflicte polític- la seva "Agenda del Retrobament", que prioritza matèries d'àmbit sectorial, pressupostari i competencial. A més, confirma l'allunyament de les dues parts i la negativa del govern espanyol d'acceptar el referèndum i l'amnistia. Davant dels mitjans, Sánchez va dir que ni tan sols eren propostes. Resultat del partit: empat.
2. Què implica que les dues parts no vulguin posar-se terminis?
L'acord de mínims assolit dimecres es podria resumir en la frase que Sánchez va remarcar a la sortida de la reunió amb Aragonès. La via del diàleg ha de ser "sense pressa, sense pausa i sense terminis". La taula de diàleg, doncs, anirà per llarg i totes dues parts miren de treure's la pressió del calendari, malgrat que l'acord d'investidura d'ERC amb la CUP fixa un termini de dos anys de marge abans d'explorar altres opcions. Els anticapitalistes ja demanen pensar en escenaris futurs perquè no veuen més recorregut a la taula de diàleg.
Més enllà de dates, es vol que les reunions siguin "periòdiques" i "discretes", fora del focus mediàtic. Això beneficia Sánchez, que en els propers mesos vol prioritzar l'agenda social i la recuperació econòmica i sap que el conflicte català -i tot allò que es pugui entendre com a concessió cap a l'independentisme- el pot desgastar i no té resolució a curt termini. Per part catalana, Aragonès sap que amb reunions discretes no haurà de donar tantes explicacions davant de Junts i la CUP, que pressionaran en contra d'un mecanisme en què no confien. El president, això sí, sosté que voldrà "concrecions". Per ara, no s'ha concretat ni tan sols quan ha de ser la pròxima reunió.
3. Quin impacte té la via del diàleg en les aliances al Congrés?
La reactivació de la taula de diàleg reforça l'aliança entre el PSOE i ERC al Congrés, i això té una derivada clara: els pressupostos generals de l'Estat que s'han d'aprovar de cara al 2022. Malgrat que no es va parlar dels comptes -així ho van confirmar els dos presidents-, la carpeta pressupostària tindrà importància els pròxims mesos i haver fet un pas més en l'agenda del diàleg pot donar arguments als republicans de cara a facilitar la tramitació dels comptes de Sánchez, que aniran encaminats a la recuperació econòmica.
La reunió de la taula també allunya el front unitari independentista al Congrés. És una proposta que defensava Junts i que la resta d'actors no han acabat de veure clar. Si es consolida l'entesa entre PSOE i ERC, sumat a la desconfiança entre els republicans i Junts, incrementada aquesta setmana, es fa difícil de veure un vot coincident de les tres forces independentistes en matèries tan rellevants com seran els pressupostos de l'any vinent. Alhora, aquesta discrepància serà utilitzada per Junts per retreure a ERC que apuntali el PSOE a la Moncloa.
4. Tornarà Junts a la taula de negociació?
La gran incògnita. Junts canviarà la seva delegació per incorporar-se a aquest mecanisme? Aprofundirà en el relat segons el qual han estat vetats per la Moncloa? La formació de Carles Puigdemont es manté per ara ferma en la seva proposta de noms que representen també les seves sensibilitats internes -Jordi Puigneró, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Míriam Nogueras- i Aragonès insisteix que podran seure a la taula si proposen consellers del Govern. La situació tensa el Govern i deixa Junts en una posició complexa: dins de l'executiu però fora d'un espai de decisió que ha de ser central, com la taula de diàleg. Junts, un partit que s'està encara definint i sense unanimitat interna, ha de decidir quin rol vol tenir en la legislatura.
Ara per ara, no hi ha perspectives d'un canvi de posicions en el curt termini. La vicepresidenta de Junts, Elsa Artadi, ha dit aquest dijous que a la taula només hi havia representada "la minoria" de l'independentisme i ha assegurat que Aragonès només representava ERC. De moment, el partit de Puigdemont insisteix en la tesi que han estat vetats cosa que, segons ells, deixa la mesa de diàleg "molt tocada" i la fa "encara pitjor" que la del febrer de 2020, amb Quim Torra a la presidència. En una reunió aquest migdia, Aragonès ha reclamat "lleialtat" a Puigneró.
5. Quin futur té el Govern?
El futur és incert. Aquest dijous Aragonès ha assegurat que té "plena confiança" en el vicepresident Puigneró, a qui ha traslladat el contingut de la reunió amb el govern espanyol. En públic, cap de les dues parts es planteja ara com ara trencar el govern de coalició. També és cert, però, que la crisi d'aquesta setmana deixa un Govern lesionat i evidencia que la desconfiança exhibida en les legislatures passades es manté malgrat els set òrgans de coordinació que s'han definit i la jornada de treball que es va mantenir a la Vall d'en Bas fa tot just quinze dies.
Té sentit mantenir viu un Govern en aquestes condicions? Dins de Junts, un partit amb diverses ànimes, veus com la de Laura Borràs són molt crítiques amb l'executiu d'Aragonès i s'han desmarcat de la taula de diàleg. El secretari general, Jordi Sànchez, mantenia dimarts la voluntat del partit de continuar a la Generalitat i formar part "amb lleialtat" de la taula, malgrat reconèixer que són "escèptics" davant d'aquest mecanisme. A ERC, més granítica a l'hora d'expressar opinions, no es planteja per ara apostar per un Govern en solitari amb suports parlamentaris externs.