15
de setembre
del
2021
Actualitzat
el
16
de setembre
a les
18:01h
El monestir de Montserrat ha iniciat aquest dimecres una nova etapa de la seva història. La comunitat benedictina ha elegit aquest matí un nou abat per succeir Josep Maria Soler, que als seus 75 anys va presentar la renúncia després de vint-i-un anys de govern. Manel Gasch, de 51 anys, ha estat elegit abat i ara haurà de formar el seu equip.
El nou abat ja ha dit les seves primeres paraules. Ho ha fet en l'ofici de vespres, en què ha manifestat que treballarà "per tal que el monestir i el santuari de Montserrat continuïn fidels a la seva missió de presentar Jesucrist i el seu evangeli a la societat i al món". L'elecció inicia un nou capítol de la història d'un monestir que tant ha incidit en la història i la cultura del país. Veiem cinc claus que ajuden a interpretar l'etapa que ara s'inicia.
1.- Un procés electoral complex i discret
L'elecció d'un nou abat és un procés subtil i sotmès a secret. Ningú pot postular. Voten només els monjos presents i tenen dret a vot els religiosos de Montserrat i dels centres que en depenen, com el santuari del Miracle, al Solsonès, i de Cuixà, al Conflent. Prop d'una seixantena de monjos exerceixen el vot. Ahir, en la vigília, hi va haver una votació indicativa on els presents van poden assenyalar tres noms en una papereta. Aquest dimecres, a la sala capitular, s'exigia una majoria de dos terços durant quatre votacions. Si ningú l'obtenia, en una cinquena, era suficient una majoria simple.
No hi ha etapa de transició d'abat a abat. Des del mateix moment de la seva elecció, el nou abat assumeix la seva autoritat amb plenitud de poder. S'asseu en el lloc que li pertoca en els oficis i reunions des de la primera hora, i ocupa la cel·la que correspon al cap de la comunitat. L'edat del nou abat indica alhora que els monjos han optat per un abadiat llarg.
2.- Eficàcia contra la pandèmia
Un element que ha estat valorat en la figura de Manel Gasch ha estat la seva tasca com a majordom-administrador. El monestir ha hagut d'entomar una situació difícil durant el 2021, en què el confinament per la pandèmia ha suposat el tancament de restaurants, cel·les i comerços. Una pèrdua sensible d'ingressos que han obligat l'ecònom a fer mans i mànigues per reeixir. Segons fonts properes a la comunitat, la seva gestió ha estat molt valorada a Montserrat.
3.- Obertura o replegament
Tot i que es remenaven diversos noms, l'elecció ha girat entorn dos noms, Manel Gasch i Ignasi Fossas, que representaven dues línies, dos enfocaments. A Fossas, liturgista brillant i prior (número dos) fins ara, se'l considerava defensor d'una aposta pel replegament interior, per una espiritualitat més aliena a la vida social. Gasch, en canvi, era vist com l'exponent d'una visió d'obertura, en línia al que ha estat el Montserrat més compromès a la societat.
4.- La petjada d'una família compromesa
El nou abat de Montserrat és fill d'una família compromesa. Els seus pares, Angelina Hurios i Josep Maria Gasch, mort fa uns mesos, van ser dos dels fundadors del Col·lectiu Ronda d'advocats laboralistes i molt actius en activitats contra la dictadura. La mare és també una de les ànimes de l'entitat Dones Mundi, que treballa amb col·lectius de dones gransi va ser una de les impulsores de la Federació Internacional de Dones amb Carrera Jurídica. Aquest activisme i l'afició per la muntanya i l'ascens a pics de 3.000 metres van formar part de la petjada familiar en el nou abat, a qui sovint es pot veure sortint a córrer per l'entorn de la muntanya sagrada.
5.- La creu pectoral de Cassià M. Just
Una de les primeres decisions de Manel Gasch, segons ha pogut saber NacióDigital, ha estat triar com a creu pectoral la mateixa que va dur Cassià M. Just. És un gest que té molta significació. El record de l'abat Cassià M. Just empelta la memòria del monestir. A ell li va tocar regir la comunitat en els anys finals del franquisme i en els primers temps de les llibertats recuperades. Va impregnar un estil d'obertura i alhora d'austeritat. La seva creu pectoral torna a estar ara sobre el pit de l'abat.
El nou abat ja ha dit les seves primeres paraules. Ho ha fet en l'ofici de vespres, en què ha manifestat que treballarà "per tal que el monestir i el santuari de Montserrat continuïn fidels a la seva missió de presentar Jesucrist i el seu evangeli a la societat i al món". L'elecció inicia un nou capítol de la història d'un monestir que tant ha incidit en la història i la cultura del país. Veiem cinc claus que ajuden a interpretar l'etapa que ara s'inicia.
1.- Un procés electoral complex i discret
L'elecció d'un nou abat és un procés subtil i sotmès a secret. Ningú pot postular. Voten només els monjos presents i tenen dret a vot els religiosos de Montserrat i dels centres que en depenen, com el santuari del Miracle, al Solsonès, i de Cuixà, al Conflent. Prop d'una seixantena de monjos exerceixen el vot. Ahir, en la vigília, hi va haver una votació indicativa on els presents van poden assenyalar tres noms en una papereta. Aquest dimecres, a la sala capitular, s'exigia una majoria de dos terços durant quatre votacions. Si ningú l'obtenia, en una cinquena, era suficient una majoria simple.
No hi ha etapa de transició d'abat a abat. Des del mateix moment de la seva elecció, el nou abat assumeix la seva autoritat amb plenitud de poder. S'asseu en el lloc que li pertoca en els oficis i reunions des de la primera hora, i ocupa la cel·la que correspon al cap de la comunitat. L'edat del nou abat indica alhora que els monjos han optat per un abadiat llarg.
2.- Eficàcia contra la pandèmia
Un element que ha estat valorat en la figura de Manel Gasch ha estat la seva tasca com a majordom-administrador. El monestir ha hagut d'entomar una situació difícil durant el 2021, en què el confinament per la pandèmia ha suposat el tancament de restaurants, cel·les i comerços. Una pèrdua sensible d'ingressos que han obligat l'ecònom a fer mans i mànigues per reeixir. Segons fonts properes a la comunitat, la seva gestió ha estat molt valorada a Montserrat.
3.- Obertura o replegament
Tot i que es remenaven diversos noms, l'elecció ha girat entorn dos noms, Manel Gasch i Ignasi Fossas, que representaven dues línies, dos enfocaments. A Fossas, liturgista brillant i prior (número dos) fins ara, se'l considerava defensor d'una aposta pel replegament interior, per una espiritualitat més aliena a la vida social. Gasch, en canvi, era vist com l'exponent d'una visió d'obertura, en línia al que ha estat el Montserrat més compromès a la societat.
4.- La petjada d'una família compromesa
El nou abat de Montserrat és fill d'una família compromesa. Els seus pares, Angelina Hurios i Josep Maria Gasch, mort fa uns mesos, van ser dos dels fundadors del Col·lectiu Ronda d'advocats laboralistes i molt actius en activitats contra la dictadura. La mare és també una de les ànimes de l'entitat Dones Mundi, que treballa amb col·lectius de dones gransi va ser una de les impulsores de la Federació Internacional de Dones amb Carrera Jurídica. Aquest activisme i l'afició per la muntanya i l'ascens a pics de 3.000 metres van formar part de la petjada familiar en el nou abat, a qui sovint es pot veure sortint a córrer per l'entorn de la muntanya sagrada.
5.- La creu pectoral de Cassià M. Just
Una de les primeres decisions de Manel Gasch, segons ha pogut saber NacióDigital, ha estat triar com a creu pectoral la mateixa que va dur Cassià M. Just. És un gest que té molta significació. El record de l'abat Cassià M. Just empelta la memòria del monestir. A ell li va tocar regir la comunitat en els anys finals del franquisme i en els primers temps de les llibertats recuperades. Va impregnar un estil d'obertura i alhora d'austeritat. La seva creu pectoral torna a estar ara sobre el pit de l'abat.