Costa es nega a comparèixer al TSJC: «No aniré a declarar»

L'exvicepresident del Parlament diu que no vol "establir una taula de diàleg" amb jutges i fiscals "repressors" i se centra en guanyar la batalla a Europa

Josep Costa, en una imatge d'arxiu
Josep Costa, en una imatge d'arxiu | Adrià Costa
15 de setembre del 2021
Actualitzat a les 15:32h
L'exvicepresident del Parlament Josep Costa no assistirà aquest dimecres al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la causa oberta contra la mesa del Parlament per desobediència al Tribunal Constitucional (TC). En un vídeo difós a Twitter, Costa ha explicat que no vol "establir una taula de diàleg amb jutges i fiscals repressors que no tenen nocions bàsiques de la separació de poders". L'exdiputat de Junts ha explicat que té l'objectiu de guanyar la batalla a Europa. La resta de membres de la mesa investigats han comparegut avui per declarar davant del jutge.
 Costa, citat a les cinc de la tarda, sempre s'ha situat com a defensor de la "desobediència". "Per què s’exageren els sacrificis que comporta una simple desobediència?", deia fa pocs dies en un article als mitjans- i manté que "no reconeixerà mai" l'autoritat del TSJC per jutjar cap acord o tramitació parlamentària. L'exvicepresident del Parlament, ara apartat de la política i fent de lletrat a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, treballa amb la vista posada a Estrasburg. Així s'expliquen els seus moviments en aquesta causa i, especialment, el recurs que va presentar dilluns al TC. 

Una condemna seria "nefasta" pel futur
A primera hora ha declarat l'expresident del Parlament i actual conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent. A les portes del TSJC ha advertit que si la causa contra la mesa acaba en condemna els jutges estaran qüestionant "els fonaments del parlamentarisme democràtic". "Si se censura el debat es limita el dret de participació política dels catalans", ha dit, i ha detallat que només ha respost les preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eynde. L'expresident del Parlament ha comparegut avui per declarar en fase d'instrucció, a porta tancada i previ al judici.

També han estat citats Adriana Delgado, Eusebi Campdepadrós, els altres membres independentistes de la mesa del Parlament de la passada legislatura. La Fiscalia els acusa d'un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) i s'enfronten a una pena d'inhabilitació per haver permès dos debats sobre la monarquia i l'autodeterminació l'any 2019. A les portes del Palau de Justícia s'hi ha concentrat un centenar de persones -pràcticament tots polítics, càrrecs de confiança, diputats i dirigents d'entitats sobiranistes- per donar suport als investigats. 

Torrent ha dit, després de comparèixer davant del jutge, que el procediment contra la mesa és "injust" i "no s'hauria d'haver produït mai". "Sempre hem vetllat per la defensa de la llibertat d'expressió i els drets dels diputats", ha assegurat, i ha insistit que la mesa ha de garantir que es pugui parlar de tot a la seu de la sobirania popular "sense censura ni límits". Torrent, que ha atès els mitjans acompanyat, entre d'altres, de Carme Forcadell, ha remarcat que va fer "el que tocava fer" i ha insistit que va defensar juntament amb la resta de membres independentistes de la mesa, la sobirania del Parlament.

L'expresident del Parlament ha admès que els lletrats de la cambra van advertir de l'existència de les resolucions del TC que ordenaven a la mesa impedir la tramitació de resolucions sobre el procés i la monarquia, però van dir que eren "vagues" i en cap cas van demanar paralitzar el debat parlamentari. En aquest sentit, ha avisat que si el seu cas acaba en condemna serà un precedent "nefast" per al futur. "Seria una sentència desproporcionada". Els precedents -la condemna al Suprem de Carme Forcadell i la del TSJC els seus companys de mesa- no convida a l'optimisme. 

Sobre la mesa de diàleg, Torrent s'ha mostrat convençut que és una "oportunitat política històrica" i s'hi podrà traslladar les demandes de la majoria de la societat: el referèndum i l'amnistia. "Avui estem més convençuts que mai. La fi de la repressió ha d'estar sobre la taula", ha apuntat. D'altra banda, ha evitat valorar l'absència de Junts a la taula de diàleg i s'ha mostrat convençut que "tothom estarà a l'altura d'aquesta oportunitat històrica". L'exsecretària quarta de la mesa, Adriana Delgado, ha afegit que la mesa del Parlament no pot ser un òrgan censor i així ho ha traslladat al tribunal.

Mostres de suport per part d'entitats i partits
La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha donat suport als membres de la mesa imputats i ha remarcat que se'ls investiga per defensar el debat parlamentari. "Al Parlament s'hi ha de poder parlar de tot. No permetrem que hi hagi lloc per la censura", ha dit a les portes del TSJC. Vilalta ha dit que la repressió demostra que la solució al conflicte polític passa pel diàleg i la negociació. "El camí és la negociació i per això posem valor a la taula de negociació", ha dit la dirigent d'ERC. Vilalta ha lamentat que Junts no comparteixi aquesta via i ha dit que no es pot confondre l'adversari.

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha denunciat que la repressió persisteix i ha dit que la mesa va fer "la seva feina". "Hem de poder fer la feina lliurement", ha dit, i ha assegurat que l'independentisme "resistirà i persistirà". Borràs ha evitat parlar de la taula de diàleg. "No és el dia de parlar de taules quan hi ha companys perseguit per l'Estat", ha dit.

Per la seva banda, el diputat de la CUP i secretari de la mesa, Pau Juvillà, ha exigit no normalitzar l'actual "estat d'excepció" i ha assegurat que la formació anticapitalistes està compromesa a defensar la sobirania del Parlament des de la mesa. Per la seva part, Dolors Sabater ha dit que la repressió s'incrementa i ha criticat també la reactivació de causes contra el procés, especialment contra els CDR.

El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha fet costat als represaliats i ha denunciat que se'ls persegueixi per permetre el debat i per parlar "d'obvietats" com que la monarquia és "profundament corrupte" o que Catalunya té dret a l'autodeterminació. Mauri ha lamentat que l'independentisme sigui incapaç de traçar una estratègia unitària mentre l'Estat persisteix en la repressió. "Cal una proposta consensuada", ha dit Mauri.

En la mateixa línia, la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha denunciat la repressió que persisteix justament el dia que es reuneix la taula de diàleg. Paluzie ha criticat que la justícia vulgui limitar el debat parlamentari i ha retret a la Fiscalia i a l'Audiència Nacional la reactivació de casos contra el procés. "Mentre la repressió no cessa, l'independentisme polític discuteix sobre com es para la taula i no pas sobre què s'hi servirà", ha dit, i ha alertat que la taula de diàleg es pot convertir en una taula "de distracció i de divisió".