15
de setembre
del
2021
Actualitzat
a la
13:57h
El Parlament Europeu ha celebrat aquest dimecres un debat sobre l'estat de la UE que ha mostrat les visions oposades sobre el projecte europeu. La presidenta de la Comissió Europea, la democristiana alemanya Ursula von der Leyen, ha subratllat que la pandèmia ha mostrat "l'ànima forta d'Europa": "Davant la crisi més forta que hem viscut en tots els temps, vam decidir avançar junts com una sola Europa, davant la pandèmia, davant la crisi econòmica amb els fons Next Generatiuon i davant el repte climàtic gràcies al Pacte Verd".
Von der Leyen ha destacat l'esforç fet enfront la Covid, que ha permès que el 70% de la població europea hagi estat vacunada, tot i que ha alertat contra les diferències que hi ha en els nivells de vacunació entre els diferents països i ha fet una crida a evitar que hi hagi "una epidèmia dels no-vacunats". La presidenta de la Comissió ha subratllat el concepte d'economia social de mercat, que aplega el millor de l'economia lliure amb justícia social. Per això ha anunciat que es reforçarà la lluita contra els beneficis ocults i l'evasió fiscal i s'ha compromès en favor de rubricar un acord mundial sobre l'impost de societats.
Un dels anuncis que ha fet Von der Leyen ha estat la creació d'un Erasmus laboral, un programa europeu, el projecte ALMA, dedicat als joves que no troben oportunitats en el seu país perquè puguin tenir una "experiència laboral europeu" basada en un tipus d'intercanvi similar a l'Erasmus acadèmic i ha proposat que el 2022 sigui considerat com un Any dels Joves Europeus.
La líder comunitària ha fet també una crida a construir "la Unió Europea de la Defensa", un fet que els esdeveniments a l'Afganistan han tornat a fer evident, segons ella. Ha anunciat en aquest sentit una cimera europea centrada en aquest tema per al 2022. Von der Leyen ha reclamat una voluntat política per fer realitat aquest projecte.
Els portaveus dels grans grups polítics han donat suport a Von der Leyen. Ho han fet el també alemany Manfred Weber, del Partit Popular Europeu, que ha elogiat l'esforç fet per les institucions comunitàries per combatre la pandèmia. Ha introduït el tema de la lluita antiterrorista i ha reclamat "convertir l'Europol en una FBI europea".
Pel grup socialista, l'espanyola Iratxe García Pérez s'ha felicitat dels èxits assolits per garantir la vacunació de la població i engegar els fons de recuperació econòmica, que han d'incloure's en un pacte per a la sostenibilitat. "Estem, però, només a mig camí", ha dit, per fer realitat una economia de mercat social i verda. Ha afirmat que els preocupa el desequilibri entre els tres pilars del projecte europeu, la solidesa econòmica, la cohesió social i l'objectiou mediambiental.
[Crítiques ecologistes
El belga Philippe Lamberts, dels Verds, s'ha referit a la urgència d'afrontar el repte climàtic i ha afirmat que "aquest estiu que acaba ens posa davant les nostres responsabilitats". "Hem de ser més coherents amb els nostres objectius", ha dit, per reclamar més ambició per part de la Comissió per fer factible que la meitat de les energies que es produeixin siguin renovables. "O posem fre al canvi climàtic o ja no hi haurà economia per preservar", ha advertit, per demanar "que Europa no perdi el lideratge de la transició ecològica després de perdre el lideratge digital".
També s'ha escoltat la veu de l'extrema dreta euròfoba. Pel grup Identitat i Democràcia, ha intervingut l'alemany Jörg Meuthen, que ha fet un discurs molt dur contra Von der Leyen, que ha qualificat de "projecte socialista" i "més estat centralitzat i més subsidis absurds". Ha dit que els ciutadans el que volen és "que els deixin en pau i que es puguin quedar els diners que han guanyat amb tant d'esforç". Ha assenyalat que queda delatat el fons ideològic del seu discurs quan és l'ala esquerra de l'Europarlament la que més l'aplaudeix. I ha advertit d'un futur govern alemany de "rojos, verds i comunistes". Ha definit el projecte de la Comissió Europea d'"orgia de redistribució".
El conflicte català, present
L'eurodiputat d'ERC Jordi Solé ha intervingut aquest dimecres en el debat sobre l'estat de la UE que té lloc al Parlament d'Estrasburg. Solé s'ha referit davant la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, al fet que avui s'inicia "la negociació per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya". Ha reclamat que la UE "segueixi i doni suport a la negociació" ja que no es tracta d'un afer intern perquè "la UE és un espai democràtic en què els conflictes requereixen respostes democràtiques". Les respostes autoritàries no tenen lloc en aquesta Unió democràtica".
Per la seva part, l'eurodiputada Clara Ponsatí (Junts), ha denunciat que les recomanacions del Consell d'Europa per a Espanya ofereixen una llarg llistat de deures pendents. Ha recordat que fa uns dies, un dirigent del PP (Enrique López) assegurava que el seu partit controlava la judicatura "i aquí ningú diu res". Ha assegurat que hi ha una "croada anticatalana" a Espanya, que s'hi produeix un "abús judicial" i que la Unió "ha de controlar la independència judicial a Espanya", tot afirmant que Espanya "és el taló d'Aquil·les de la UE".
Von der Leyen ha destacat l'esforç fet enfront la Covid, que ha permès que el 70% de la població europea hagi estat vacunada, tot i que ha alertat contra les diferències que hi ha en els nivells de vacunació entre els diferents països i ha fet una crida a evitar que hi hagi "una epidèmia dels no-vacunats". La presidenta de la Comissió ha subratllat el concepte d'economia social de mercat, que aplega el millor de l'economia lliure amb justícia social. Per això ha anunciat que es reforçarà la lluita contra els beneficis ocults i l'evasió fiscal i s'ha compromès en favor de rubricar un acord mundial sobre l'impost de societats.
Un dels anuncis que ha fet Von der Leyen ha estat la creació d'un Erasmus laboral, un programa europeu, el projecte ALMA, dedicat als joves que no troben oportunitats en el seu país perquè puguin tenir una "experiència laboral europeu" basada en un tipus d'intercanvi similar a l'Erasmus acadèmic i ha proposat que el 2022 sigui considerat com un Any dels Joves Europeus.
La líder comunitària ha fet també una crida a construir "la Unió Europea de la Defensa", un fet que els esdeveniments a l'Afganistan han tornat a fer evident, segons ella. Ha anunciat en aquest sentit una cimera europea centrada en aquest tema per al 2022. Von der Leyen ha reclamat una voluntat política per fer realitat aquest projecte.
Els portaveus dels grans grups polítics han donat suport a Von der Leyen. Ho han fet el també alemany Manfred Weber, del Partit Popular Europeu, que ha elogiat l'esforç fet per les institucions comunitàries per combatre la pandèmia. Ha introduït el tema de la lluita antiterrorista i ha reclamat "convertir l'Europol en una FBI europea".
Pel grup socialista, l'espanyola Iratxe García Pérez s'ha felicitat dels èxits assolits per garantir la vacunació de la població i engegar els fons de recuperació econòmica, que han d'incloure's en un pacte per a la sostenibilitat. "Estem, però, només a mig camí", ha dit, per fer realitat una economia de mercat social i verda. Ha afirmat que els preocupa el desequilibri entre els tres pilars del projecte europeu, la solidesa econòmica, la cohesió social i l'objectiou mediambiental.
[Crítiques ecologistes
El belga Philippe Lamberts, dels Verds, s'ha referit a la urgència d'afrontar el repte climàtic i ha afirmat que "aquest estiu que acaba ens posa davant les nostres responsabilitats". "Hem de ser més coherents amb els nostres objectius", ha dit, per reclamar més ambició per part de la Comissió per fer factible que la meitat de les energies que es produeixin siguin renovables. "O posem fre al canvi climàtic o ja no hi haurà economia per preservar", ha advertit, per demanar "que Europa no perdi el lideratge de la transició ecològica després de perdre el lideratge digital".
També s'ha escoltat la veu de l'extrema dreta euròfoba. Pel grup Identitat i Democràcia, ha intervingut l'alemany Jörg Meuthen, que ha fet un discurs molt dur contra Von der Leyen, que ha qualificat de "projecte socialista" i "més estat centralitzat i més subsidis absurds". Ha dit que els ciutadans el que volen és "que els deixin en pau i que es puguin quedar els diners que han guanyat amb tant d'esforç". Ha assenyalat que queda delatat el fons ideològic del seu discurs quan és l'ala esquerra de l'Europarlament la que més l'aplaudeix. I ha advertit d'un futur govern alemany de "rojos, verds i comunistes". Ha definit el projecte de la Comissió Europea d'"orgia de redistribució".
El conflicte català, present
L'eurodiputat d'ERC Jordi Solé ha intervingut aquest dimecres en el debat sobre l'estat de la UE que té lloc al Parlament d'Estrasburg. Solé s'ha referit davant la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, al fet que avui s'inicia "la negociació per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya". Ha reclamat que la UE "segueixi i doni suport a la negociació" ja que no es tracta d'un afer intern perquè "la UE és un espai democràtic en què els conflictes requereixen respostes democràtiques". Les respostes autoritàries no tenen lloc en aquesta Unió democràtica".
Per la seva part, l'eurodiputada Clara Ponsatí (Junts), ha denunciat que les recomanacions del Consell d'Europa per a Espanya ofereixen una llarg llistat de deures pendents. Ha recordat que fa uns dies, un dirigent del PP (Enrique López) assegurava que el seu partit controlava la judicatura "i aquí ningú diu res". Ha assegurat que hi ha una "croada anticatalana" a Espanya, que s'hi produeix un "abús judicial" i que la Unió "ha de controlar la independència judicial a Espanya", tot afirmant que Espanya "és el taló d'Aquil·les de la UE".