15
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
12:28h
Montserrat ja té nou abat. Manel Gasch ha estat elegit aquest dimecres per dirigir el monestir en una votació secreta per part de la comunitat benedictina. Hi havia una enorme expectació sobre aquesta elecció, considerada un termòmetre de l'estat de l'abadia, tan simbòlica en la societat catalana, però també dels aires que bufen a una Església catalana que en els propers mesos haurà de renovar algunes de les seves seus episcopals i que ara mateix encara resta aturdida pel que ha representat el cas Novell.
Gasch succeeix Josep Maria Soler, que va presentar la renúncia al complir els 75 anys. Si l'elecció benedictina és un termòmetre, l'elecció de Manel Gasch, de 50 anys, assenyala una línia de compromís social i nacional. El nou abat era considerat un dels més progressistes dels possibles candidats. Hi ha una dada a tenir en compte en el seu perfil: va ser un dels prop de 400 capellans i religiosos que va signar un manifest en favor del referèndum de l'1-O. Pertany a una família catalanista molt activa en el combat antifranquista.
Els dos noms que havien aparegut en moltes travesses per succeir l'abat Soler -que portava vint anys en el càrrec- eren els de Gasch i el d'Ignasi Fossas. Tots dos són figures de pes a l'abadia i molt prestigioses. Si Fossas ha estat fins ara el prior, el número dos, Gasch ha exercit com a majordom-administrador.
Manel Gasch ha tingut una tasca destacada en la gestió com a ecònom de Montserrat. El monestir ha hagut d'afrontar també els efectes de la crisi pandèmica i ha vist reduir elss eus ingressos de manera sensible l'any 2020. El bon fer de Gasch en el seu càrrec ha estat un factor valorat els darrers temps.
L'elecció es produeix després de setmanes en què el procés per elegir un nou abat s'ha dut en la discreció més absoluta. Com succeeix en els conclaves que elegeixen papa, la tradició i les normes estableixen que ningú pot fer proselitisme ni postular-se. Hi ha "campanya", però d'una manera molt subtil, en converses en veu baixa i anàlisis serenes dins del cenobi. Finalment, els monjos es congreguen a la sala capitular per procedir a la votació, que és presidida per Guillermo León Arboleda, cap de la congregació de Subiaco-Montecasino, a la qual pertany Montserrat.
Gasch succeeix Josep Maria Soler, que va presentar la renúncia al complir els 75 anys. Si l'elecció benedictina és un termòmetre, l'elecció de Manel Gasch, de 50 anys, assenyala una línia de compromís social i nacional. El nou abat era considerat un dels més progressistes dels possibles candidats. Hi ha una dada a tenir en compte en el seu perfil: va ser un dels prop de 400 capellans i religiosos que va signar un manifest en favor del referèndum de l'1-O. Pertany a una família catalanista molt activa en el combat antifranquista.
Els dos noms que havien aparegut en moltes travesses per succeir l'abat Soler -que portava vint anys en el càrrec- eren els de Gasch i el d'Ignasi Fossas. Tots dos són figures de pes a l'abadia i molt prestigioses. Si Fossas ha estat fins ara el prior, el número dos, Gasch ha exercit com a majordom-administrador.
Manel Gasch ha tingut una tasca destacada en la gestió com a ecònom de Montserrat. El monestir ha hagut d'afrontar també els efectes de la crisi pandèmica i ha vist reduir elss eus ingressos de manera sensible l'any 2020. El bon fer de Gasch en el seu càrrec ha estat un factor valorat els darrers temps.
L'elecció es produeix després de setmanes en què el procés per elegir un nou abat s'ha dut en la discreció més absoluta. Com succeeix en els conclaves que elegeixen papa, la tradició i les normes estableixen que ningú pot fer proselitisme ni postular-se. Hi ha "campanya", però d'una manera molt subtil, en converses en veu baixa i anàlisis serenes dins del cenobi. Finalment, els monjos es congreguen a la sala capitular per procedir a la votació, que és presidida per Guillermo León Arboleda, cap de la congregació de Subiaco-Montecasino, a la qual pertany Montserrat.